Qui no vulgui aigua… que no vingui al Pompeu Fabra!! I és que un curs no s’acaba si no es fa una bona remullada!
Després d’uns dies refredant motors per preparar-nos per al comiat, avui sí que sí! Avui ha arribat el dia de tancar les motxilles, de recollir tot el que ens pertany, d’acomiadar alguns companys i companyes, també d’alguns i algunes mestres, fins i tot d’algunes classes que ja semblaven casa nostra. Avui s’acaba formalment el curs 2020/21. Un curs que ha esdevingut com una autèntica obra Shakespeareana, amb un escenari molt exigent i, perquè no dir-ho, amb alguns moments tràgics i altres que mostraven el més pur romanticisme que neix dins del cor dels infants. Hem conviscut amb la comèdia, el drama, els monòlegs i els musicals. Fins i tot, s’ha sentit cantar alguna òpera de tant en tant. I no ens oblidem del gènere per excel·lència que s’ha representat per tots els racons del pati, als passadissos, al menjador, a la classe i de camí a casa: la tragicomèdia. Una combinació, en aquestes edats, infravalorada.
Això sí, uns personatges il·lustres i heroics en són els principals protagonistes que han arribat a la seva màxima esplendor aquest curs per adaptar-se als nous temps.
Sembla que era ben bé ahir que arrancàvem amb mascaretes, gel hidroalcohòlic, termòmetres, distàncies de seguretat, grups bombolla, entrades esglaonades… però amb la il·lusió i certesa que ho donaríem tot i més per superar aquestes distàncies i arribar als nostres nens i nenes per tal que el camí d’aquest curs fos el que es mereixien. 9 mesos després, ens trobem al final d’aquest camí que hem realitzat plegats tota la comunitat educativa: alumnat, mestres, famílies, AMPA i Ajuntament, amb la satisfacció d’haver assolit el nostre objectiu. Així que també volem aprofitar per donar-vos les gràcies pel vostre suport, entesa i acompanyament. Entre tots ho hem fet possible!
Amb el descans dels actors, el teatre del Pompeu Fabra, avui baixa el teló i se’n va de vacances perquè al setembre torni a començar la funció!
«El mateix és la nostra vida que una comèdia; no s'atén a si és llarga, sinó a si l'han representat bé. Conclou on vulguis, sempre que posis bon final. » Sèneca
