Després de la lectura i el treball compartit del conte El meu amic extraterrestre, hem continuat desenvolupant el projecte Centres en Dansa per la Inclusió amb una nova fase de tallers pràctics a totes les etapes educatives del centre.
L’objectiu ha estat ajudar els infants a identificar situacions reals del dia a dia escolar, reconèixer com els fan sentir i reflexionar sobre com podem construir, entre tots, una escola on tothom se senti bé.
COMUNITAT DE PETITS: el semàfor de les emocions
A les aules d’educació infantil hem treballat a partir d’imatges que representaven diferents situacions habituals a l’escola: mirar contes junts, fer petons i abraçades, trencar joguines, espatllar el calaixet d’un company o companya, estirar els cabells, ajudar-se o compartir materials.
A partir d’aquestes imatges, els infants havien de classificar-les en un semàfor:
Verd: situacions que els fan sentir bé.
Vermell: situacions que els fan sentir malament.
La dinàmica del semàfor no només pretén identificar aquestes situacions, sinó també ajudar els infants a detectar aquelles accions o actituds que poden generar malestar i començar a pensar, entre tots, què podem fer perquè es transformin en situacions que ens fan sentir bé.
D’aquesta manera, els infants no només reconeixen emocions, sinó que també comencen a proposar petites solucions concretes i aplicables per millorar la convivència.
COMUNITAT DE MITJANS: matisem les situacions
A la comunitat de mitjans, hem realitzat la mateixa proposta, però incorporant un tercer color al semàfor:
Verd: em fa sentir bé.
Taronja: a vegades em fa sentir bé i a vegades no.
Vermell: em fa sentir malament.
El color taronja ha generat converses molt interessants, ja que ha permès entendre que no totes les situacions són bones o dolentes per a tothom. Sovint depenen del context, de la intenció o de com se sent cada persona en aquell moment.
Aquest treball ha ajudat els infants a escoltar altres punts de vista, a posar-se al lloc dels altres i, sobretot, a pensar com podem transformar les situacions que generen malestar en situacions més respectuoses i positives per a tothom.
COMUNITAT DE GRANS: detectius de la inclusió i laboratori de solucions
A la comunitat de grans hem anat un pas més enllà. Els alumnes s’han convertit en detectius de la inclusió, analitzant situacions reals de l’escola per identificar possibles barreres: moments o actituds que poden fer que algú no se senti inclòs o còmode.
Un cop detectades aquestes situacions, hem activat el laboratori de solucions: espais de reflexió i debat on han pogut proposar millores concretes i realistes per fer l’escola més respectuosa i acollidora.
Aquest procés ha fomentat el pensament crític, la responsabilitat col·lectiva i la idea que tots i totes podem ser agents de canvi.
Un projecte que recull la veu de tots els infants
Aquest projecte té un caràcter vertical, ja que hi participen tots els infants del centre, des d’educació infantil fins a sisè de primària. L’objectiu és recollir les reflexions, les idees i les propostes de millora de tot l’alumnat.
Amb totes aquestes aportacions, l’escola podrà analitzar quines propostes són viables i posar en pràctica aquelles que ajudin a millorar el benestar i la convivència al centre.
Construint una escola entre tots
Aquesta continuació del projecte ens permet avançar en un objectiu compartit: que l’escola sigui un espai on cada infant se senti segur, escoltat i valorat.
A través d’activitats adaptades a cada edat, hem treballat les emocions, el respecte, la reflexió i la capacitat de proposar millores. Perquè educar en inclusió no és només parlar-ne, sinó construir-la cada dia, entre tots.
Seguirem compartint amb vosaltres els passos que anirem fent en aquest camí cap a una escola cada vegada més inclusiva.
