Els MINIMONS són representacions de mons reals o imaginaris creats a partir de peces soltes i altres elements que poden ser més representatius i que conviden al joc simbòlic.
Les peces soltes són elements que no tenen un propòsit definit, per exemple, pals i pedretes que els infants troben pel carrer, troncs, nins, fustes, animals, etc. Serà l’infant qui busqui el propòsit de cada peça usant la seva imaginació i creant el seu propi minimon. Cadascú ho fa a la seva manera, el que imagina o el que li agradaria.
Amb els Minimons, com també amb altres propostes, treballem moltes habilitats: imaginació i creativitat, motricitat fina, intel·ligència sensorial, paciència i concentració, cooperació amb el grup, resolució de conflictes, lògica i matemàtiques, etc. L’Ambient de minimons consisteix a crear, jugar, imaginar, converses, representacions… Quan els infants entren a la classe sempre troben propostes ja muntades i materials al voltant d’una fusta o sobre una taula per crear ells i elles els seus propis mons. De vegades, també poden trobar una proposta relacionada amb un conte, per què… quantes coses es poden fer mitjançant un conte? Un munt, i quan és manipulat amb les nostres mans, encara és millor.
Com a proposta fixa en cada sessió troben la granja, una granja de fusta sobre una gespa amb animals de granja. Altres propostes que van canviant són la tardor, una platja, un hàbitat de dinosaures, sorra amb ossos de dinosaures i uns pinzells per poder ser exploradors i exploradores per una estona, l’hivern…
Amb aquests mons ens apropem tant a la vida real, representant el que han viscut en algun moment de la seva vida com a la imaginària, creant allò que els agradaria viure. Amb l’observació per part de l’adult poden veure moments de joc simbòlic amb aquestes peces soltes, fent de família amb un bebè, fent una rotllana i representant el rol de mestra…
Els nens i les nenes tenen també l’oportunitat de vivenciar les seves primeres intuïcions geomètriques, organitzant la posició dels objectes en l’espai. Aquests mons són, per tant, el resultat d’organitzar el coneixement que tenen de les coses que l’envolten posant en joc la seva reflexió i actuant d’una manera conscient implicant-se en el joc.
Amb l’escenari d’una taula buida, una nena de 5 anys, comença a crear el que serà per ella el seu món ideal, en el qual trobem des d’arbres, flors, pedres que representen un camí, animals al costat d’un arbre perquè puguin menjar, petxines que faran de platja, cases com una gran ciutat, i persones… Al seu món conviuen animals i persones alhora, platja i ciutat… I ella engrescada amb el seu minimon intenta explicar-li-ho als seus companys i companyes per si volen ajudar-la.
“L’infant té cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent formes de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre, d’estimar, cent alegries per cantar i entendre”. Loris Malaguzzi
