“Si l’ambient és ric en materials escrits, en interaccions i pràctiques de lectura i escriptura es desenvolupa de manera significativa la capacitat comunicativa en llengua escrita.” Teberosky (2001)
De contes n’hi ha de molts tipus: de grans i de petits, horitzontals i vertical, de diferents categories, de diversos vessants, amb lletra de pal, lligada o d’impremta… O potser sense lletra, amb dibuixos més grans, més petits, més colorits o menys.
Però quan parlem de l’ambient de contes no només tenim aquest un espai on visionar contes, també engloba un món molt més gran on la transversalitat amb el vessant artístic, matemàtica, entre d’altres hi són presents.
És cert, la literatura té un paper important en el desenvolupament de la creativitat, en l’abordatge del vessant emocional i en l’adquisició de la llengua oral i escrita. Afavoreix i desperta la capacitat lúdica i aporta falques en el desenvolupament integral de l’infant, en el plaer i el joc.
Jugant amb les lletres
L’infant ha de tenir motius i objectius que l’engresquin a utilitzar les lletres i plasmar-les tot utilitzant diferents formats (papers, llibretes, pissarres magnètiques, tecnologia…)
A l’ambient, els jocs reglats i no reglats porten al descobriment de la llengua escrita.
Els titelles i el joc d’ombres xineses a l’ambient
Els titelles o les ombres xineses esdevenen personatges eterns que guarden milions d’històries i es converteixen en els mediadors de la llengua oral dels més petits, ja que s’utilitzen per verbalitzar, relatar i explicar petites històries de manera individual o col·lectiva. En aquest moment, l’equip docent actua com a modelatge lingüístic, emprant un llenguatge acurat i li proporciona informació sobre el gest, l’entonació i l’expressió.
El vessant artístic en els contes: Quan una producció artística esdevé un conte: el Kamishibai.
La representació teatral mitjançant el kamishibai propicia la interpretació i l’ús del llenguatge gràfic, el desenvolupament de l’aspecte social, creatiu i artístic. El mestre passa a tenir un paper secundari, observant, documentant i intervenint quan calgui, promovent moments de qualitat de relació entre ells i el respecte cap a les produccions de l’altre.
L’escola ha d’oferir moments perquè els infants puguin pintar, modelar, construir… per plaer, d’una manera lúdica i íntima, sense la necessitat de ser exposat ni jutjat per l’adult (Stern, 2008).
El conte enrotllat
Finalment, tenim l’espai del conte enrotllat on l’infant lliurement s’acosta al món de l’escriptura a través de l’estampació. L’adult actua com a model que escriu (escriu per ell, anota al seu quadern i li explica com ho fa i per què), que llegeix el que escriu (rellegeix davant els alumnes o un alumne i revisa en veu alta), com a escrivà (escriu el que l’infant li dicta, seguint el procés de composició escrita: planificar, redactar i revisar), com a usuari de la llengua escrita davant l’infant, etc., és a dir, reprodueix les necessitats i pràctiques escrites de l’entorn i les converteix en situacions compartides d’aprenentatge.
