L’ambient de construccions convida l’infant a crear, a explorar nous reptes i aprendre de l’error, a donar forma a les seves idees i representar les situacions de la vida real com imaginades.
Jugar a construir-destruir, apilar, explorar l’alçada mentre evolucionen cap a la conquesta de les tres dimensions, possibilita als infants una aproximació als sabers de manera vivencial i significativa, tot desenvolupant habilitats motores, sensorials i cognitives.
És un espai on un mateix material té múltiples possibilitats. Cada persona, a cada moment pot crear un escenari diferent. D’aquesta manera, el joc es va construint entre converses i històries inventades, treballant en equip, cooperant i unint les diferents aportacions de cada infant.
Dos infants comencen a construir. Agafen quatre varetes, les insereixen en els orificis del cub i proven d’unir-les entre si, però es troben un impediment, una no arriba, és més curta. Van agafant varetes de diferents mides i les van comparant fins que troben una igual a les altres tres. Ara sí, aconsegueixen fer la primera part de la seva casa. Es miren i riuen satisfets. Un altre infant, que els ha observat, s’uneix al joc i li diu “Es una casa donde cabemos.” Entre tots tres es van ajudant per construir la casa. Un d’ells veu que al costat hi ha teles plegades i pregunta “¿Ara ponemos paredes?” Els sembla una bona idea i ho incorporen a la construcció.
La representació que fa un infant de la seva construcció esdevé més que un dibuix. És el resultat d’un procés d’interpretació d’una realitat i de pensar en com pot plasmar una figura en volum en pla. És el resultat de fixar-se en els petits detalls, en observar els colors, comptar quants elements ha utilitzat i com estan disposats en l’espai.
“L’experiència ens confirma que els infants necessiten molta llibertat per indagar, provar, equivocar-se i corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva curiositat, les seves emocions; per apreciar els infinits recursos de les mans, de la vista, de l’oïda, de les formes, dels sons i dels colors.” Loris Malaguzzi
