El joc simbòlic és el que passa quan observem que els infants exploren de forma espontània en la representació de rols, accions i entorns adults. Les nenes i els nens necessiten “jugar a la vida” per, valgui la redundància, aprendre a viure-la i en aquest sentit el joc simbòlic és el millor camp d’exploració segur que poden tenir per assajar la “vida adulta”: jugar a mestres, conduir un cotxe, cuidar un nadó, o fins i tot jugar a ser allò que creuen ser… El joc es dona a través de la imitació o quan proven de ser part activa de les nostres tasques o accions d’adults”. Volen entendre i participar, per així assajar i assimilar els processos de la vida que passen al seu voltant.
“Los niños y niñas no juegan para aprender, pero aprenden porque juegan”. Jean Piaget.
El joc simbòlic és un catalitzador de l’autonomia i l’autoestima que acompanya les seves habilitats socials i emocionals. Comença quan neix la imaginació, que pot ser en alguns als 2 anys i mig i en d’altres als 3 anys i sol estar present fins que ho necessiten, que en alguns casos és fins als 9 anys i en d’altres fins als 13, ja que el joc simbòlic va lligat per complet al procés maduratiu.
No necessitem fer massa per fomentar el joc simbòlic, només hem de deixar-los recrear les situacions, tasques, personatges o rols pels quals se sentin més atrets en cada etapa del seu desenvolupament.
Escoltar les converses entre infants ens deixa endinsar en el món real, escoltar, mirar, aprendre, gaudir… trossets d’aprenentatge tant per grans com per petits.
