El llenguatge plàstic és un dels mitjans de comunicació del que disposen els infants per expressar tot allò que van coneixent del seu entorn i del seu món intern. Entenem l’art com a un mitjà per experimentar i expressar sensacions, emocions i pensaments. Moments compartits, on podem observar mirades de complicitat alhora que es creen nous vincles.
A partir de pintors com Kandinski o llibres artístics com els d’Hervé Tullet, els infants tenen a l’abast material i tècniques diverses. Això els permet seleccionar, interpretar, compondre i representar.
És així com queden plasmades les seves manifestacions plàstiques, les quals són una forma d’expressió personal i única. On ells mateixos i mateixes posen nom a aquesta producció.
ENFANGAR-SE tot experimentant les sensacions que provoca aquest material humit, modelable i suau. A poc a poc comencen a manipular amb els dits i les mans, a donar-li forma i modelar amb el suport dels diferents estris.
“Lo que la mano hace, la mente lo recuerda”. Maria Montessori
