“El mestre no “ensenya” moviments als infants, perquè els infants es mouen i es desenvolupen regits per la seva pròpia iniciativa. Els infants actuen i mentre ho fan tenen present la presència de l’adult i dels altres”.
Currículum d’Educació Infantil
Les sessions d’Ambients esdevenen una gran oportunitat de tenir un contacte i iniciar noves relacions amb altres companys i companyes. A diferència de la sessió de Psicomotricitat, on aquests vincles es creen entre els infants del mateix grup, l’Ambient de Moviment permet anar-los establint també amb infants d’altres grups i nivells de la comunitat de Petits. Enriquiment personal i col·lectiu a través de les experiències com partides.
Són moments de diversió i rialles, de descàrrega motriu, de deixar-se anar i alliberar tot allò que tenen dins, fent tot un exercici d’autocontrol i regulació per respectar les normes de convivència amb els altres i sent cada vegada més conscients de les seves possibilitats.
Els infants gaudeixen desenvolupant diferents tipus de jocs segons les seves necessitats i interessos. Així com s’entenen amb paraules, mirades de complicitat i diversió, fent jocs d’equilibris i desequilibris, experimentant el plaer de del seu cos en moviment i jugant junts.
La primera sessió es troben la sala ambientada amb una espelma d’olor (dins un fanalet) i música relaxant; seuen en rotllana i es fa presentació de cada infant dels 6 grups i de la mestra/es. Es recorda el nom de l’ambient i es fa una preparació del cos, passant per les seves parts i mencionant-les a la vegada. També es presenten els materials i espais de la sala. Així com les normes d’aquesta.
La segona sessió preparen el cos tot reproduint Assanes de ioga. Els infants també parlen sobre les possibilitats/ propostes que poden fer amb aquell material abans d’iniciar el temps d’expressivitat motriu.
A la tercera sessió es fa l’acollida amb el mateix material utilitzat a les sessions anteriors i s’afegeixen teles. Per fer el tancament els infants conversen sobre el que més els ha agradat de l’ambient.
Durant el temps dedicat a l’expressivitat motriu la canalla troba espais per ficar-se i connectar amb si mateixos, on es poden sentir segurs i recollits, atrevint-se a desaparèixer de la mirada de l’altre sense perdre’s. Experimenten el plaer d’entrar i de sortir, d’aparèixer i desaparèixer, d’amagar-se i sortir del seu amagatall, buscant de nou la mirada de l’altre.
En altres moments, els nens i nenes comparteixen històries carregades d’emoció, jocs on imiten vivències del seu entorn més proper o del món imaginari, on cadascú representa un personatge i hi juga un rol. Així, doncs, podem observar com van col·locant els ninos en un espai perquè dormin, cobrint-los amb robes, passejant-los a coll. El joc simbòlic esdevé una gran oportunitat per a la socialització dels infants, per establir o consolidar els vincles ja creats. Una gran oportunitat per representar la seva història.
En finalitzar el temps dedicat a l’expressivitat motriu es fa un tancament de cada sessió amb diferents propostes de representació, on els infants poden relatar les seves vivències a través de la parla o representar mitjançant el dibuix, a través del modelatge o construint amb peces de fusta.
Aquesta interiorització de l’experiència corporal i motriu comporta afavorir el distanciament per donar significat al que s’ha viscut passant de l’acció al pensament” (Wallon, 1974) .
