La motricitat és la facultat que permet coordinar i controlar els moviments del cos en mans, braços, dits i cames.

La psicomotricitat fina fa referència a aquells moviments del cos que són més precisos i controlats. Requereixen més destresa i habilitat que altres tipus de moviments, i són essencials per a desembolicar-se de manera autònoma en la vida diària.

Però per què és tan important? 

És important enfortir els dits i guanyar agilitat per poder fer la pinça per tal que tinguin un bon domini d’aquesta, però també l’autonomia en el moviment no sols implica un desenvolupament a nivell físic, sinó també a nivell psicològic.

A partir dels 3 anys, comencen a utilitzar tisores, a agafar els llapis i els colors per a pintar, a manipular plastilina… És un moment en el qual la motricitat fina del nen comença a perfeccionar-se, i amb un bon acompanyament, a partir dels cinc anys estarà bastant evolucionada. Igualment, no hem de descuidar-nos els anys vinents, perquè durant tota la seva infància, la seva motricitat fina s’anirà enriquint amb més precisió, coordinació i rapidesa.

Com millorar la motricitat fina en nenes i nens?  

Una de les maneres de millorar la motricitat fina en els nens és jugant. 

I és que, com diu Tonucci, “tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant”.

Però, quins tipus de jocs són els més indicats? 

Han de ser jocs d’inserir, enfilar, apilar, retallar, cargolar, esquinçar, punxar, amassar, fer la pinça….

Us mostrem algunes idees amb les que juguem a l’escola.

L’adult exerceix el paper d’acompanyant, i respectar el procés evolutiu de cada infant, és un dels principis que no hem d’oblidar!

Tenir una bona autoestima afavoreix aspectes tan importants com sentir-se més segur de si mateix, ser conscient de les pròpies capacitats i sentir-ne orgull, ser més capaç d’afrontar nous reptes i acceptar millor els propis errors, entre d’altres.

És per això que des de l’escola donem tanta importància al treball de l’autoestima des de ben petits. 

A les següents imatges podeu veure una activitat on vam demanar als infants que es miressin al mirall i diguessin un aspecte que els agradés d’ells mateixos. Alguns dels seus comentaris van ser: “m’agraden els meus ulls perquè amb el sol canvien de color ” o “ m’agraden les meves orelles perquè són boniques i em serveixen per escoltar”.

Podeu veure algun d’aquests moments a les fotos que apareixen a continuació.