L’aprenentatge basat en projectes és un mètode de treball globalitzador que pretén tornar el protagonisme a l’alumnat, fent-lo responsable del seu propi aprenentatge. Treballant en projectes els infants aprenen a pensar per ells i elles mateixes, a investigar i a aprendre dels seus errors i dels seus encerts. Aquesta metodologia dona l’oportunitat als infants d’escollir alguns aspectes que volen treballar i què els interessa i això fa que tot el que aprenen tingui un significat per a ells i elles molt més elevat.
El treball per projectes és una manera d’abordar els continguts de forma globalitzada.
- L’aprenentatge significatiu: el que es fa a l’aula té relació directa amb l’entorn dels nens i les nenes, per això són bàsiques la transferència i l’aplicació en la seva vida, en el món real fora de l’aula (treball competencial).
- L’alumne com a centre de l’aprenentatge, subjecte actiu; conscient de què va aprenent i de com ho aprèn (metacognició, autoavaluació). L’alumne s’autoregula, adquireix autonomia; es respecten i es potencien els seus talents (intel·ligències múltiples). Aquest punt suposa un treball cooperatiu i inclusiu. El que importa és el procés, i no solament els resultats.
- Es parteix d’un repte que es resol amb un producte després d’un treball de descoberta, d’experimentació, de cerca d’informació o d’investigació.
Els primers projectes donen nom a cada aula: pintores i pintors, escultores i escultors, artesanes i artesans, inventores i inventors, arquitectes, periodistes, músiques i músics.
El paper dels docents és fonamental; persones compromeses amb el projecte, observadores dels processos de cada infant, i propers als seus interessos i motivacions.
