Els nois i noies de la Classe Garbí han participat en la biatló.
S’han estat preparant durant tot el trimestre per aquesta prova, fent natació tots els dijous a la tarda, i per a les part de les carreres fent milles a l’hora d’educació Física.
Ha estat molt emocionant competir amb tanta nois i noies de diferents escoles!
L’esforç ha valgut la pena!!!
La Júlia Sancho ens fa arribar la seva crònica, gràcies Júlia!!!
Dimecres dia 31 de maig tota la classe de Garbí vam fer la Biatló.
Vam entrar a l’escola i vam fer cant coral, vam practicar la cançó de final de curs i després vam esmorzar. Jo estava nerviosa.
Al cap d’una estona quan vam acabar, vam baixar a buscar l’autocar i vam anar cap a l’Estadi Olímpic.
Quan vam arribar vam anar a un racó que hi havia una bossa per deixar les motxilles. Ens vam treure els pantalons i ens vam posar crema del sol.
Llavors vam anar a fer l’activitat del “ Làser Run”. Consistia en que havies de disparar a un quadradet on sortien 5 llums. Si al tirar les cinc es posaven verdes començaves a córrer i tornaves a disparar i tornaves a córrer. Va ser molt divertit, però jo em vaig cansar molt perquè feia molta calor.
Quan vam acabar vam anar a les grades a posar-nos el dorsal, també la Neus o la Conxita ens van escriure un número a la cama i al braç, i per últim ens vam posar el xip.
Jo tenia el número 42096.
Mentre estàvem esperant a que ens cridessin miràvem els altres nens i nenes fent la Biatló.
Jo vaig veure a tres amigues: una de teatre que és molt simpàtica que es diu Elisenda, també una que vaig conèixer a un parc al costat de casa meva que es diu Valèria i per últim una altre que la vaig conèixer al parc de les aigües amb el Gerard i la Noa, som el quartet d’amics.
Al cap d’una estona la Conxita i la Neus ens van dir que havíem de baixar perquè faltava poc perquè ens toqués fer la Biatló.
Vam baixar les escales i vam entrar a les piscines Picornell.
Ja érem a dins, jo estava molt, però molt nerviosa, em tremolaven les cames. Primer vam fer un escalfament i ràpidament ens vam treure la samarreta, les sabates i els mitjons i els vam deixar a sobre de la nostra cadira, la meva era la número 96.
Ens vam mullar una mica per no notar el canvi de calent a fred, i ens vam preparar.
5,4,3, 2,1… ja! Vaig saltar, vaig anar tan ràpid que no sé ni de com em vaig tirar. Vaig començar a nedar molt ràpidament i veia a la meva amiga Elisenda que m’estava animant. Vaig sortir la primera de la piscina.
Vaig posar-me ràpidament la samarreta, els mitjons, les sabates i vaig començar a córrer. Estava molt contenta i cansada de la piscina.
A cada persona que veia que era com vigilant de la cursa li anava preguntant que quan faltava, però no em parava. Jo anava al trote i quan vaig fer la baixada que ja es veia la meta vaig fer l’esprint.
Quan vaig arribar estava molt cansada. Just quan entrava a la meta la conxita em va fer una foto d’arribada. Vaig veure que estaven els cinc nens que m’havien passat per davant, que eren el Bruno, el Jan, l’Alex, l’Oriol i l’Idris.
Jo vaig ser la primera noia. Estava molt contenta, però morta, tenia les cames que no les notava. De la classe vaig quedar 6a. Jo no m’ho esperava, em vaig quedar molt parada.
Al cap d’una estona quan van arribar tots i vam fer la foto de tota la classe a la meta, vam anar a buscar la fruita, jo em vaig agafar un plàtan. Després ens van donar una ampolla a cadascú que era de les aigües de Barcelona. Era xula.
Més tard la Conxita i la Neus ens van dir que havíem d’anar a buscar les motxilles i aniríem a dinar. Vam anar a un tros d’herba que hi havia al costat de l’Estadi Olímpic. Allà les persones que volien es podien canviar, però jo no vaig voler. Així anava fresca perquè feia molta calor.
A continuació vam dinar i vam anar a agafar l’autocar. Vam arribar a l’escola i vam anar al pati.
Em va agradar molt la Biatló, la veritat no m’importaria repetir-la. Era només els nervis del principi, però va estar molt bé.
Em va agradar molt, m’ho vaig passar molt bé.
Nom: Júlia Sancho
Classe: Garbí
Color: Verd
RECULL D’IMATGES
