Els nois i noies de Cicle Superior, Eneida i Garbi han anat al Teatre Romea a veure la representació “Alícia al país dels mòbils”
Aquí podreu llegir les seves reflexions:
Alícia al país dels mòbils
El dijous 23 de març les classes d’Eneida i Garbí vam anar a veure l’obra de teatre d’Alícia al país dels mòbils.
Aquell dia vam arribar a l’escola molt puntuals i vam anar a deixar les motxilles al vestuari. Vam anar a agafar l’autocar per anar cap al teatre.
Quan vam arribar al teatre vam entrar a la sala on farien l’obra i ens vam asseure als seients que ens tocaven. Hi havia moltes altres escoles a la sala de teatre on estàvem. Va començar l’obra. Era sobre una nena que es diu Alícia, és el seu aniversari i li regalen un mòbil. Ella està tota l’estona amb el mòbil i no vol jugar amb el seu millor amic. Aleshores el conill blanc de la història original li roba el mòbil per portar-li a la reina dels mòbils. Al final l’Alícia recupera el seu mòbil, però ja no li agrada tant.
L’obra em va agradar molt. Quan va acabar l’obra vam tornar a l’escola.
Nom: Bruna
Color: Blanc
Classe: Garbí
Crònica
Alicia Al País Dels Mòbils
El dia 23 de març del 2023 vam anar a veure una obra de teatre que es diu Alícia Al País Dels Mòbils! La vam veure al teatre Goya. Vam anar amb els nens i nenes d’Eneida.
Quan vam arribar a l’escola vam anar al lavabo per si algú ho necessitava. Després ens vam dirigir amb les nostres motxilles petites amb l’esmorzar cap a l’autocar. Jo vaig anar amb l’Alma.
A l’arribar al teatre vam fer una fila per esperar que poguéssim entrar. Quan vam entrar a la sala on hi havia un teatre vam veure moltes escoles que també anaven a veure l’obra. Ens vam asseure en les nostres butaques i vam esperar que comencés l’obra.
No us l’explicaré amb tot detall, però anava sobre una nena (que, és clar, es deia Alícia) que li regalaven un mòbil pel seu aniversari i ella, tota contenta, es va enganxar a l’aparell i va dir que mai el deiaria anar. Tot seguit, va veure un conill que cridava:
-Arribo tard!!! Arribo tard!!!
Contínuament va darrere del conill, que li havia tret el mòbil i va arribar al país dels mòbils amb un superheroi de joguina i va fer una aventura molt bonica de la qual s’aprèn que no hem de ser addictes a les pantalles.
Cantaven moltes cançons divertides, però hi va haver alguna (la majoria) que em va semblar per nens més petits, una mica infantils. Moltes escenes eren gracioses i jo em reia per les tonteries que deien o que feien.
Ah! Per cert, ella estava enamorada del seu millor amic i el seu millor amic que es deia Roger també estava enamorat d’ella.
Hi va haver una cosa que no em va agradar gens:
Les escoles que estaven allà per veure l’obra eren molt mal educades i parlaven i feien comentaris lletgos i de nens petits enmig de l’obra. En un moment que estaven l’Alícia i el Roger junts, les escoles van començar a cridar:
-Que se besen! Que se besen!
-Beso! Beso! Beso!-. I feien palmades.
Em va agradar molt, però va ser massa llarga.
Nom: Anna
Classe: Garbí
Color: Blanc
