Classe Cucut
La classe de Cucut es va crear a l’Escola del Mar del Guinardó, als anys 50s.
Es diu que hi havia un rellotge de Cucut a la classe i per això se li va donar aquest nom.
Ha estat la classe dels nens i nenes de 1r curs de Primària.
El Cucut
-Quan canta el Cucut el matí moll i el vespre eixut.
-A darrers de març i a primers d’abril canta el cucut.
-A primers d’ abril o darrers de març el cucut ha d’arribar;
l’any que no arribarà el món s’ acabarà
-Pel març i l’abril el cucut surt del niu, però si hi ha neu no el veureu.
-Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se’n va aviat.
-Acabat el juny, no canta el cucut.
Classe Angèlica
UN QUADRE PLE DE BELLESA
A la classe Angèlica hi havia una reproducció del quadre anomenat “L’ Anunciació” de Fra Angélico, que era un pintor italià nascut al 1390 del segle XIV.
Els noucentistes apreciaven molt els quadres dels primitius italians que representaven un esperit ple de serenitat, ordre i claredat.
Ara fixeu-vos bé en el quadre i en el lloc on està situada la Mare de Déu.
Està asseguda sota els porxos en un espai ple de llum.
L’Àngel anuncia a Maria, la Mare de Déu, que serà molt aviat la mare de l’infant Jesús.
Entorn els seus caps es pot observar que hi ha una llum daurada és el que s’anomena l’Aura, que és un símbol de bondat i santedat.
Classe Tarongers
Aquest nom és escollit als anys 50s pels arbres de tarongers disposats en terrasses als magnífics jardins de l’edifici de l’Escola del Mar del Guinardó.
Aquesta costum de plantar aquests arbres fruiters venia del Nord d’Europa on als palaus i a les finques senyorials amb un clima desfavorable, s’hi van portar del Sud, sovint protegits en hivernacles. Des d’aleshores van ser conegudes com “Orangeries”.
Al Guinardó es va tornar a posar de moda en els jardins de les famílies benestants de principis del segle XX.
Aquí degut al bon clima, la majoria de tarongers es van plantar a l’aire lliure.
De l’any 1956 al 1984 la classe Tarongers va canviar el seu nom per el de Platero en homenatge a l’escriptor Juan Ramon Jiménez , autor del llibre “Platero y yo” premi Nobel de Literatura.
A l’ any 1984 la classe tornà a anomenar-se Tarongers a petició dels alumnes.
Si voleu llegir aquest famós llibre el trobareu a la Biblioteca de l’escola.
EL TARONGER
Sota la finestra
n’hi ha un taronger
en fa la flor blanca
color de paper.
Joan Amades
(Cançó popular catalana)
Classe Nausica
La classe Nausica a la Barceloneta, era la classe de les noies grans.La seva primera mestra va ser la Sta. Mercè Barba.
En Jan el barquer, navegava amb la barca Nausica i vigilava els infants mentre es banyaven els dies càlids a la platja de la Barceloneta.
…Per a nosaltres els infants de l’època, amb el seu cabell blanquinós, el seu caminar, el jersei blau, els amples pantalons i la seva veu (oh la veu d’en Jan!), se’ns apareixia com sortit de les planes de Stevenson*. Endevinàvem en ell un llibre d’aventures… Era per a nosaltres un heroi…
(fragments d`una crònica d’un antic alumne publicat a la revista Garbí)
*Robert Stevenson: autor del llibre “La Illa del Trèsor”
Aquesta pintura mural de la Sala de Música de l’Escola del Mar, és una obra original de l’antic alumne Miquel Ibarz i Roca realitzada al llarg de l´estiu de l’any 1947. Els frescos que podeu contemplar, formen part d’una impressionant obra artística acabada abans de la inauguració de l’edifici actual de l’escola, el dia 26 de novembre de 1948 al Guinardó.
En aquesta pintura al fresc hi ha representat un famós capítol de la Odissea d’Homer, l’encontre de la jove princesa Nausica i del rei Ulisses nàufrag a la vora de la platja. Ella el conduirà al seu Palau on regnen els reis dels Feacis: Alcinous, el seu pare i la seva mare la reina Arete. Allà finalment Ulisses recordarà totes les seves aventures, recobrarà la memòria i sabrà qui és ell en realitat. Més tard, tornarà amb una nau al seu país, la illa d’Ítaca, on l’esperen des de fa molts anys la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac.
La classe Nausica porta aquest nom en record d’aquesta bella història, ambientada a les terres que banyen la Mar Mediterrània. Aquesta obra d’art reflecteix clarament l’Estètica Noucentista i Clàssica tant estimada pel Sr. Pere Vergés i tota la seva generació. La tècnica artística del fresc, tracta de pintar directament sobre la paret enlloc de una tela com és habitual. Les figures que veiem en el mural tenen una alçada natural. Es pot apreciar en el conjunt una barreja d’elements noucentistes com ara, la utilització dels colors ocres, blaus, verds i blancs o les túniques que vesteixen les figures que contrasten amb la combinació d’elements cubistes en el tractament dels edificis, en grans blocs i de l’espai que contemplem.
La conservació dels murals al fresc és més fràgil, i per tant tots els qui formem part de l’Escola del Mar i també els seus visitants hem de tenir-ne molta cura i un gran respecte. Sovint aquests murals han hagut d’ésser restaurats per tal de conservar la seva naturalesa original.
Aquesta maqueta, realitzada en fusta, representa la barca Nausica. La seva reproducció en petit format, és una obra de l’antic alumne Jaume Puig-Agut i Besora regalada a l’escola als anys 80. Actualment la podeu veure a la Sala de Música, damunt de la Llar de Foc. Està protegida dins d’una urna de vidre per la seva fragilitat.
Classe Eneida
El nom d’Eneida es va posar als anys 50, per a la classe de nois grans.
El director Pere Vergés, molt influït pel pensament noucentista que valorava l’esperit del món grecoromà, va pensar que l’Eneida i la seva història podia ser un símbol de la recuperació de l’escola després del seu esplèndid passat.
“Troia envers la Barceloneta, Romà envers el Guinardó“.
Classe Garbí
El nom de «garbí» el vent que bufa del Sud-Oest sembla ser que procedeix de la paraula àrab Al-Gahrab, que vol dir «occidental» i te altres significats com ara el d’«anar-se’n» o «allunyar-se».
Aquesta paraula dóna nom a la regió portuguesa de l’Algarve i a la del Magreb, la més occidental de les regions nord-africanes.
El nom de garbí, apareix ja a la Crònica del rei Jaume I que el descriu com”… el garbí dolç e amorós… ens mena a port …” L’escriptor català Josep Pla en el llibre El meu país el descriu com “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’ estiu”.
La paraula garbí del català s’estengué a altres llengües, com ara l’italià on en diuen garbino.
La classe “Garbí” la batejàrem amb el nom del vent que domina una gran part de la Catalunya mediterrània, perquè estava abocada al sud-oest, direcció de la qual ens arriba el bufec del vent africà.”
(pàg 206“Converses amb Pere Vergés” ”L’ Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya “ de Robert Saladrigas Ed 62)
Per últim, els diferents significats de Garbí ens poden fer pensar que aquest nom va ser triat per la classe del nois i les noies més grans que finalitzat el curs marxaran de l’Escola del Mar per seguir els seus diferents camins.
Dites populars sobre el ventde Garbí
Garbí d’hivern, dimonis a l’infern.
El Garbí, a les set se’n va a dormir
Tronada al matí, vesprada, garbí
Vent de garbí bufa allà i pega ací.
Vent de garbí, ni al vespre ni al matí.
Classe Sant Nicolau
Quan es va ampliar l’escolaritat al grup d’infants de 5-6 anys (P5), el principal motiu del nom de Sant Nicolau va ser reafirmar la importància d’aquestes etapes anomenant-los com el nom del patró dels infants.
Quan es va crear el parvulari tal i com el coneixem avui en dia, ampliant als grups de 3-4 (P3) i 4-5 (P4), l’Escola es va veure amb la necessitat de cercar noms nous per aquests. Les mestres que començaven amb els nous grups van fer una votació amb els infants per tal de decidir els noms de les aules:
Classe Dofins
En el cas de P4, van decidir anomenar-se Dofins perquè era el curs escolar on es començava a nedar. Era el primer grup d’infants començaven a anar a la piscina.
Classe Tortugues
En el cas de P3, es va decidir en conseqüència del “Boom” de les tortugues ninja anomenar a la classe com els seus protagonistes preferits. A partir d’aquest moment, totes les classes tortugues han tingut l’oportunitat de realitzar un projecte d’investigació sobre la temàtica en concret, les tortugues.
