A mitjans del mes de febrer, vam sentir la necessitat de parlar del que estava passant, encara lluny de nosaltres, a la Xina. La idea d’encetar un petit projecte d’investigació ens va entusiasmar a totes, ens interessava saber què és un virus, un pangolí, una epidèmia…fins i tot, vam pensar que seria el moment de donar amplitud al tema i estudiar la cèl·lula i les seves parts i funcions així com les repercusions socials i econòmiques (tancament de fronteres, anul·lació d’actes i congressos…) d’aquesta malaltia. També vam projectar anar fent una cronologia dels fets per estar ben “informats”.
Setmana a setmana anàvem compaginant la feina que teníem entre mans; l’Edat Mitjana, lectura i textos escrits de Wonder, múltiples i divisors, portes obertes, celebració de Carnaval, assaig de proves de competències…amb les cerques, xerrades i opinions al voltant de les tasques proposades.
Però, malauradament, el dijous, 12 de març, a corre cuita, vam haver d’acomiadar-nos. Ens va saber greu; gaudim de l’escola, de l’aprenentatge i de la relació i el joc entre nosaltres però vam entendre perfectament que el que està passant depèn de tots aturar-ho!

Sense quasi no adonar-nos, estem a l’inici del mes de març.

I amb el bon temps i l’hivern quasi acabat, a sisè, s’inicia el període de pensar en el curs vinent. Per això, el dimarts, 25 de febrer, des de l’ Institut Bosc de Montjuïc, ens van convidar a passar una estona a les seves instal·lacions.

Vam realitzar dues activitats ben divertides i engrescadores a l’aula d’informàtica i la de tecnologia. Ens hi van acompanyar alguns companys i companyes que ja coneixíem de l’escola.

Va ser un tastet del que representa passar a Secundària.  Ens hem fet grans!

“A la platja no se senten els mateixos sons que a la muntanya, ni en un centre comercial els mateixos que en una escola.

Equips d’exploradors amb gravadores portàtils i micròfons especials es mouen pels passadissos de la Fundació amb l’objectiu d’enregistrar els seus sons, els que tothom sent i els que ningú perceb.

Amb tots aquests sons podem fer una composició molt interessant.”

És així com, des de la Fundació Miró, es presenta el taller del que hem participat aquesta setmana passada el Cicle Superior i, efectivament hem fet un fantàstic treball de recerca i composició. Tot el matí de dimecres cinquè, tot el de dijous, sisè i divendres tots dos grups vam aprendre a captar sons, elaborar una composició amb ells i, posteriorment, expressar-nos lliure i col·lectivament en un gran mural al passadís del davant de les nostres classes.

 A la Fundació!

  i…………….després, a l’escola!

Passats els primers dies després del descans de les vacances d’hivern, ja tornem a estar immersos en el fer de l’escola. Per això, aquesta vegada, som els nens i nenes els qui escrivim l’article per la web.

Totes, agrupades com ens ha vingut més de gust, us hem volgut explicar com funciona aquesta aplicació i el que més ens agrada d’ella.

Què és i com ho fem?

“ClassDojo és una aplicació creada no fa molt de temps que serveix per valorar diferents aspectes del dia a dia de manera divertida. Nosaltres hem fet servir aquesta idea partint de l’atribució individual d’un Avatar que evoluciona en funció d’un comptatge de punts.

Quan la Sílvia ho troba convenient, com per exemple , quan acabem una bona feina o un treball important, obre la pàgina i valora l’aspecte que veu més necessari. Hi ha aspectes positius i negatius que sumen o resten punts respectivament, per exemple; ajudo als altres companys o participo, o bé, no respecto als altres o faig soroll, entre d’altres.

Quan s’arriba a un nombre determinat de punts, l’Avatar canvia i s’obtè un premi a l’atzar d’entre un munt de cartes. El premi pot afavorir només a la persona que ha fet evolucionar al personatge o bé a tot el grup…”  (Flora i Eva-Luna)

Quina valoració en fem?

“…ens motiva a respectar-nos entre nosaltres i a esforçar-nos en la feina…” (Alba, Hind i Berta)

“…Pots aconseguir punts ajudant als altres, fent la feina neta, somrient,…Però també pots perdre punts fent massa soroll o no respectant als altres…” (Martina, Laia O. i Irene B.)

“…per a mi, és una motivació…” (Cristian)

“Nosaltres pensem que és molt recomanable, no només a l’escola, sinó també a casa…” ( Alejandro, Max, Roc, Bernat i Unai)

“…És una activitat molt tranquil.la i molt cuqui” (Victor i Emma)

“…El que motiva de veritat als alumnes és que obtenen premis cada vegada que passen de nivell…” (Laia G)

“…Les cartes que obtens quan arribes a 10 són molt útils…” (Ivan)

“…Quan arribem als punts màxims…hem de’escollir una carta on, per sorpresa, obtenim algun privilegi. En aquest moment, estem molt nerviosos i  quan l’utilitzem, molt feliços” (Paula i Mahi)

“…ens motiva a portar-nos millor…i és molt divertit” (Laia A. i Berta C.)

Classe de 6è. Gener-2020.