Aquesta setmana, l’alumnat de Mitjans 3 vam sortir des de l’Escola Garcia Fossas i vam anar cap a la Plaça del Rei Neptú. Allà ens va venir a buscar el David i vam començar la ruta per conèixer la Igualada medieval, que antigament rebia el nom d’Aqualata.
Maria B, Aniol, Salah i Marc
Aqualata prové del llatí i significa “que el riu s’eixampla”. Fa molts i molts d‘anys, Igualada era un poble molt petit on només vivien 150 persones. A la nostra escola hi ha moltes més persones perquè som uns 500 alumnes.
A l’època medieval, Igualada no tenia un castell però Montbui i Òdena sí. Per això, volien quedar amb Igualada. La ciutat d’Igualada va demanar a ajuda i va fer un tracte amb Barcelona, passant a ser anomenada “Carrer de Barcelona”. Així Igualada es va poder fer més gran.
Ferran, Daniela, Laia, Mohamed ,Oriol M.
El creuament de camins (camí MILITAR i camí RAL) és on els viatgers paraven a menjar, dormir i alimentar els cavalls. Era a l’actual plaça Pius XII. Al mig del creuament hi havia una torre que es feia dir mota. La mota era un refugi amb la porta situada a uns quatre metres d’alçada, que servia de refugi per a quan la ciutat rebia un atac. Els habitants d’Aqualata agafaven una escala per entrar-hi i quan acabava el perill, baixaven.
Maria C, Oriol B, Ziyad, Axel i Renzo
A Aqualata fa 900 anys hi havia molts pous subterranis. Al portal de Sant Miquel hi havia un pou rocós que havia sigut molt important i s’ha conservat molt de temps, encara en podem veure una part.
Abans, a la muralla hi havia 4 portes per entrar a la ciutat, però amb el temps es van crear 5 portes més, un total de 9 portes.
A l’entrada del carreró vam veure uns pals de ferro que sobresortien de la paret i el David ens va explicar que era una torxa i que servia per il·luminar el carrer: posaven llenya embolicada en un drap i greix d’animal i l’encenien i així el foc durava tota la nit.
Olau, Maram, Eric, Erik i Zaira
Vam passar per la Plaça Vella, on hi havia el segon mercat més antic de la ciutat, que actualment és la Travessia de Sant Roc. Antigament, no hi havia els Euros, sinó que es pagava amb els Diners. Hi havia tres tipus de monedes: monedes de bronze, de plata i d’or. A la plaça hi havia unes columnes i uns porxos per aixoplugar-se de la pluja o protegir el menjar del sol.
Leo, Martina, Fernando, Pau i Aritz.
A la Plaça de l’Ajuntament vam veure l’escut d’Igualada que és molt semblant al de Barcelona; perquè antigament van fer un tracte.
Allà vam veure un cartell amb imatges de com era la plaça abans i ens van ensenyar que hi havia un mercat al mig de la plaça.
Otger, Guillem, Edward, Lluc i Bruna
Vam passar pel passatge del Forn. Abans, les famílies feien la massa del pa a casa i portaven la massa de casa al forn. Al forn els enfornaven el pa. El pa era rodó com una pizza i s’assemblava al pa de l’Àfrica. Era l’únic forn de tot Aqualata.
Arlet, Almudena, Enric, Vinyet i Kilian.
L’Església de Santa Maria és un dels primers edificis de la ciutat però no era com la coneixem avui en dia. En els seus inicis era de la mida de l’ermita de Sant Jaume Ses Oliveres.
Dídac, Gael, Jared, Falgars i Elsa.
Vam veure el passatge de Nostra Senyora de Gràcia, en un dels portals de la muralla més nova. Aquí hi ha una petita capella alçada que servia per resar als peregrins que anaven a fer el camí de Sant Jaume (Santiago).
Otger, Daniel, Laia, Iyad i Berta.
Finalment, vam veure el carrer de l’Argent. Era un carrer anomenat carrer de l’Argent perquè hi guardaven tot l’or i la plata de la ciutat.
Aquí vam acabar la visita d’Aqualata Medieval que ens va agradar molt.
Dan, Martina, Hector, Marti i Aina.
Comentaris recents