Qui són els germans Garcia Fossas?
Jaume Garcia Fossas (Igualada1849-Barcelona 1927)
Artur Garcia Fossas (Igualada 1860-Barcelona 1944)
Van néixer al Carrer del Teatre d’Igualada. Tenien una fàbrica de naips a Igualada. Van muntar una fàbrica de refinar olis a Barcelona, a Sants, i es van especialitzar en la importació d’olis vegetals, especialment de coco; van llençar al mercat unes pastilles de coco anomenades “Cruz Blanca”. Van tenir uns guanys considerables amb la seva empresa Companyia Fabril de Aceites Vegetales S.A.
Solters i de tarannà republicà, estaven convençuts de la importància de l’educació en la promoció social de la classe obrera. Afeccionats a col.leccionar obres d’art.També col.lecionaven llavors d’arreu del món que les feien servir per aconseguir olis per fer sabons.
Van donar suport moral i econòmic al primer alcalde republicà d’Igualada Joan Serra i Constançó i després van ajudar a Amadeu Biosca en la construcció del Palau Escolar de les Escoles de l’Ateneu. Van fer el Pavelló Garcia Fossas, per la banda del carrer Santa Pau on hi havia l’escola tèxtil i el Conservatori de Música.
El Jaume va morir el 5 de març de 1927 i en testament va deixar una part de la seva fortuna per a construir una escola de primària amb menjador per als nens/es pobres.
Com a mostra d’agraïment l’antic carrer del Teatre on havia nascut, rebé el seu nom.
L’Artur va lluitar per complir les voluntats del seu germà. I tres mesos després de la seva mort, ja va adquirir uns terrenys i va posar en marxa el projecte.
El primer edifici Garcia Fossas va ser l’actual Escola Àuria (1933), i es va fer servir com Institut perquè la ciutat no disposava de cap més edifici. L’institut va fer classes de l’any 1933 al 1939. El 1962 va tornar a funcionar fins el 1969, que es va inagurar el Pere Vives i llavors va passar a ser la seu del Jutjats i el Registre Civil a dalt i a baix l’Escola Àuria.
Anècdoticament podem recordar el fet dramàtic que va passar a una família igualadina i que expliquen que va influir en les determinacions de l’Artur. Als baixos del carrer on vivia, va morir un pare de família, un traginer, en un accident de carro, deixant dos fills orfes. Llavors va decidir construir un nou edifici destinat exclusivament a orfenat. Va comprar els terrenys l’any 27. També va fer un hort molt gran que proveís d’aliments al menjador de l’orfenat.
L’edifici constava de tres plantes: la planta baixa seria destinada a les aules de classe, menjador i les cuines; a la segona planta els dormitoris i la capella; i a la darrera planta a la clausura de les monges.
L’edifici es va acabar en plena guerra civil, es va aturar el projecte d’orfenat, i va ser destinat a hospital de guerra. Sota l’actual pati i pista esportiva de l’escola encara es conserva un refugi antiaeri, construït durant els anys de la guerra.
Sembla que l’Artur va ser detingut per causes polítiques.
Havia estat construït com orfenat, però no va funcionar mai com a tal.
Després de la guerra, va ser tancat i més tard va ser inagurat com a escola de primària (3-04-41). L’escola anava a càrrec de l’estat i el menjador i l’hort de l’Artur. Per tenir cura del menjador i de l’hort es va constituir el Patronat Garcia Fossas (l’any 1941) que també donava classes de música, dibuix i tallers d’oficis. El menjador donava berenar als alumnes necessitats.
Més tard es va arrendar l’hort i després es va convertir en camps de futbol, perquè a la ciutat faltaven camps d’esports. Això va donar al Patronat una compensació.
A Barcelona també tenien una escola i un menjador al costat de la fàbrica.
L’Artur va morir l’any 1944 al seu domicili de Barcelona, quan tenia 83 anys. Ja havia estat nomenat, el 34, fill predilecte de la ciutat. Va deixar el testament al Patronat, a l’Hospital i fons per a restaurar el retaule de Santa Maria.
La fàbrica de Barcelona va seguir rutllant uns 34 anys més, fins que la va comprar l’Ajuntament de Barcelona i la va enderrocar (plaça de la Farga) menys l’escola que segueix funcionant.
L’escultor Gabriel Poch els va dedicar el monument escultòric que hi ha a la placeta de davant de l’escola, inagurat l’any 1985.
L’escultor Bernat Pallarés i Ribera els va dedicar el monument escultòric que hi ha al pati lateral del gimnàs de l’escola, inagurat l’any 2011.
