Consulta aquí el nostre:
INDEX
Presentació del document
- Context sociolingüístic
Alumnat
Entorn
- Ús de la llengua
La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
Programa d’immersió lingüística
Llengua oral
Llengua escrita
Relació llengua oral i llengua escrita
La llengua en les diverses àrees
Continuïtat i coherència entre cicle i nivells
Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament de la llengua vehicular
Alumnat que desconeix les dues llengües oficials
Alumnat sud-americà de parla hispana
Atenció a la diversitat
Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
Avaluació del coneixement de la llengua
Materials didàctics
El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
Informació multimèdia
Usos lingüístics
Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
Català i les llengües d’origen
Llengua castellana
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
Introducció a la llengua castellana
Llengua oral
Llengua escrita
Activitats d’ús
Castellà a les àrees no lingüístiques
Alumnat nouvingut
Altres llengües
Llengües estrangeres
Estratègies generals per l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
Desplegament del currículum
Metodologia
Material didàctic per l’aprenentatge de la llengua estrangera
Recursos tecnològics per l’aprenentatge de la llengua estrangera
L’ús de la llengua estrangera a l’aula
Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera
Llengües complementàries procedents de la nova immigració
Organització i Gestió
Organització dels usos lingüístics
Llengua del centre
Documents del centre
Ús no sexista del llenguatge
Comunicació externa
Llengua de relació amb les famílies
Educació no formal
Serveis d’educació no formal
Activitats extraescolars
Llengua i entorn
Plurilingüísme al centre educatiu
Actituds lingüístiques
Alumnat nouvingut
Organització dels recursos humans
El pla de formació del centre en temes lingüístics
Organització de la programació curricular
Coordinació cicles i nivells
Estructures lingüístiques comunes
Projectes d’innovació
Biblioteca escolar
Pla de lectura del centre
Projecció del centre
Pàgina web del centre
Revista
Exposicions
Concrecions del projecte lingüístic.
Actualització 2010-11
Actualització 2011-12
PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT
El PLC s’entén com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha en un centre educatiu. El nostre Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu té present tant el marc legal vigent com la diagnosi de la realitat del centre.
El PLC del centre s’ha adaptat a la nova realitat sociolingüística, es fa conèixer a tota la comunitat educativa del centre, serveix com a referent a l’hora de prendre decisions organitzatives, pedagògiques i de contractació de serveis i d’activitats i es vetlla pel seu compliment i se’n fa una concreció anual.
CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
- Alumnat
La composició sociolingüística del nostre alumnat després de passar aquest curs escolar una significativa enquesta desprèn aquestes dades.
Entorn
La realitat sociolingüística del nostre centre s’aproxima a un 90% l’ús de la llengua castellana com a llengua vehicular de les famílies. A la vegada que el nivell cultural d’influència de la nostra escola és molt baix.
LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE
La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.
El català és utilitzat en les activitats d’ensenyament i aprenentatge del nostre centre. Tanmateix hi han d’altres activitats no acadèmiques que utilitzen la llengua castellana (monitoratge de menjador,…).
Hi ha acord en el claustre i el centre educatiu s’ha començat a plantejar la necessitat d’incrementar l’ús del català en situacions de relació informal i costa trobar però estratègies adequades per aconseguir- en el seu ús entre iguals.
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
Programa d’immersió lingüística
Tot i que a la dècada dels 80 o a principi dels 90 el centre es va plantejar com s’havia d’ensenyar la llengua en una realitat en la qual l’alumnat era majoritàriament castellanoparlant i que es va fer formació per a l’aplicació del programa d’immersió lingüística, l’arribada de molt professorat nou i d’alumnat amb diversitat lingüística fa que calgui actualitzar el PIL i adaptar-lo a la nova composició sociolingüística del nostre alumnat.
Llengua oral
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballen les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació…), però només a l’àrea de llengua. No hi ha una consideració especifica de la variant del català de la zona ni dels registres de la llengua ( culte, literari, etc) donades les dificultats que el nostre alumnat com a castellano parlant presenta per aprendre la variant dialectal pròpia.
Llengua escrita
Se segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que té en compte que és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars, aconseguir que els alumnes millorin les habilitats d’una manera el màxim de clara i entenedora els continguts de les diferents àrees.
Relació llengua oral i llengua escrita
Hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats. Aquest plantejament és compartit per la majoria del professorat. S’utilitza la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar l’altra habilitat. Es planifiquen a tots els nivells activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua escrita és inherent.
La llengua en les diverses àrees.
El professorat vetllarà per l’aprenentatge de l’expressió i la comprensió en català des de totes les àrees de currículum i s’incorporarà al PLC del nostre centre, fent-se el seguiment en les sessions d’avaluació trimestrals.
Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
El centre disposa de documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius. Les programacions i els criteris d’avaluació, els revisa conjuntament l’equip docent en cada sessió d’avaluació. Quan hi ha un canvi d’etapa, de cicle o d’ensenyant a part dels expedients de l’alumnat es traspassa a nivell oral informació puntual que queda recollida al final del curs i a l’inici en les actes d’avaluació de cicle i intercicles. Hi ha coordinació amb els centres de secundària que reben alumnes del seu centre. Aquesta coordinació es redueix a un traspàs d’informació sobre l’alumnat. Les reunions de coordinació de nivell i les reunions de coordinació entre cicles estan planificades d’una manera sistemàtica, més pel que fa a la temporització que pel que fa a la temàtica que s’hi tracta. El professorat s’organitza en equips intercicles per tractar alguns temes puntuals.
Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament de la llengua vehicular.
Existeix un pla d’acollida on es recullen i se sistematitzen la major part de les actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. El centre ha establert mecanismes perquè aquest pla d’actuacions sigui compartit i aplicat per la major part del professorat. El material específic per l’alumnat nouvingut que s’utilitza a l’escola s’actualitzarà segons les necessitats. El mateix succeeix amb el seguiment i valoració dels aprenentatges dels alumnes.
Alumnat que desconeix les dues llengües oficials.
Si hi ha aula d’acollida, es considera que el tutor/a és el responsable d’impulsar l’aplicació de metodologies per a l’aprenentatge inicial de la llengua i per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees. Fent-les extensives a la resta de professorat que atén a l’alumnat.
S’han establert criteris sobre quin ha de ser el tractament de les llengües curriculars pel que fa a la seqüència d’aprenentatge, que s’apliquen en funció de les possibilitats organitzatives.
Sempre que els horaris ho permetin, els alumnes han de rebre una atenció específica per a l’aprenentatge intensiu del català a les hores de llengua catalana i castellana. Quan es considera que aquests alumnes tenen una mínima competència lingüística en català, es van incorporant a les àrees de llengua castellana amb la resta del grup classe.
El criteri respecte la llengua anglesa, en el cas que l’alumne la desconegui totalment, és el mateix descrit en el punt anterior.
Alumnat sud-americà de parla hispana
Si hi ha aula d’acollida, es té en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que en desconeix només una com un dels criteris que ha de guiar l’organització del currículum personalitzat de l’alumnat. En qualsevol cas, s’utilitza la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar els aprenentatges, la comunicació i l’ús de la llengua vehicular des de l’inici de la incorporació de l’alumnat nouvingut, donat que la realitat lingüística del centre es castellano parlant aproximadament en un 90%.
Atenció a la diversitat
El centre té definit com organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatges de l’alumnat en temes lingüístics. Fonamentalment es reforça el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. Aplicació d’estratègies organitzatives: agrupaments flexibles en l’àrea de llengua.
Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua.
El centre té estratègies ben definides per potenciar l’ús del català, setmana cultural, coneixement de l’entorn, festes populars, etc. Malgrat l’aplicació de les estratègies no s’aconsegueix l’ús de la llengua catalana desitjat.
Avaluació del coneixement de la llengua
Existeixen criteris consensuats en relació amb les diferents fases del procés d’avaluació que s’apliquen majoritàriament, i s’han actualitzat d’acord amb les noves orientacions curriculars i amb els nous perfils de l’alumnat. S’avaluen els processos d’aprenentatge i l’ús de la llengua relacionats amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària; en aquest últim cas, a partir de textos incomplets i/o no contextualitzats. Els instruments d’avaluació són diversos i s’apliquem en diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge, encara que no existeix una aplicació sistemàtica dels diferents tipus d’avaluació. Els resultats de l’avaluació són un element important a l’hora de decidir l’organització del currículum i l’atenció personalitzada a l’alumnat.
Materials didàctics
S’apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de llibres de text i per a l’adaptació i/o creació de materials didàctics per atendre la diversitat de necessitats d’aprenentatge i per als materials que es consideren complementaris (diccionaris, textos reals, recursos audiovisuals…) Elaboració de material més funcional que s’adapti a les necessitat de l’alumnat).
El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
Informació multimèdia
La incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Des d’aquest punt de vista, hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència.
El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels suports digitals que produeix basat en la priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi ha adaptat plenament les eines digitals amb què treballa.
Usos lingüístics
El professorat de llengua treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, l’actual situació sociolingüística que es va produint al centre, cada cop més, s’hagi de tenir en compte la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum.
Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
Es valora simbòlicament la diversitat lingüística (amb cartells, exposicions…), però rarament s’utilitza per fer alguna activitat de desenvolupament del currículum.
Català i les llengües d’origen.
.El professorat disposa d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en compte. Però la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes només es tenen en compte des de les àrees de llengua. Al centre es reconeix i valora la llengua d’origen de l’alumne.
LLENGUA CASTELLANA
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
Introducció a la llengua castellana.
El centre, atesa la composició sociolingüística de l’alumnat i la participació o no en un programa d’immersió, assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa.
Es té en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat. Hi ha continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es té clar que l’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana, però és un objectiu que no s’acaba d’aconseguir.
Llengua oral.
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballen les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació…). No hi ha una consideració específica de les variants de la llengua castellana i es treballen poc els registres de la llengua.
Llengua escrita
Se segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que té en compte que és un procés complex. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura no sempre tenen uns objectius clars, ni estan lligats als temes que es treballen. No sempre s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats, tot i que hi ha coordinació amb el professorat de llengua catalana.
Activitats d’ús.
La majoria dels nostres alumnes són castellano-parlants i és per aquesta realitat que no cal activitats d’incentivació per estendre l’ús però si de normalització de la llengua castellana.
Castellà a les àrees no lingüístiques.
La totalitat de les àrees no lingüístiques en el nostre centre s’imparteixen en català doncs en el nostre centre és aquesta la llengua que cal potenciar.
Alumnat nouvingut
En una primera fase, s’ha assegurat un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut. Posteriorment s’ha iniciat un ensenyament de la llengua castellana que té present el que ja sap l’alumnat de llengua catalana i la gran presència del castellà en la societat.
ALTRES LLENGÜES
Llengües estrangeres
Estratègies generals per l’assoliment de l’objectiu de l’etapa.
Donades les característiques sociolingüístiques del centre es creu oportú iniciar l’ensenyament de la primera llengua estrangera a primer curs de C. Inicial. És a partir del curs 07-08 que s’introdueix l’anglès al primer nivell de C. Inicial.
Desplegament del currículum
Per millorar el coneixement de la llengua estrangera, la principal estratègia que segueix el centre és preveure agrupaments flexibles, sempre que sigui possible, per atendre els diversos ritmes d’aprenentatge. Actualment es duen a terme a nivell de cicle superior.
Metodologia
El centre vetlla perquè l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres inclogui oportunitats perquè l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers estadis, èmfasi que perdura al llarg de tota la primària. Una part del professorat manifesta que té mancances pel que fa a poder treballar des d’un enfocament comunicatiu de la llengua.
Material didàctic per l’aprenentatge de la llengua estrangera.
Periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir el curs següents segons les necessitats de l’alumnat. Es preveuen materials que serveixin per l’ampliació dels coneixements i de reforç.
Recursos tecnològics per l’aprenentatge de la llengua estrangera.
El centre assegurarà la presència dels recursos TIC, aula canó i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers i autèntic per atendre els diferents estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d’estratègies per al tractament de la informació, per diversificar els models lingüístics presents a l’aula i per a la difusió dels resultats de les tasques d’aprenentatge. L’especialista i els centre han entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la diversitat de l’alumnat i n’explora noves possibilitats.
L’ús de la llengua estrangera a l’aula.
El centre decideix que l’aula de llengua estrangera sigui un espai immersió en la llengua d’aprenentatge entenent que aquest espai és la millor garantia per oferir oportunitats d’ús real i de contacte amb la llengua d’aprenentatge. Dins l’aula la professora utilitza aquesta llengua com l’habitual en les interaccions formals. Tot i que hi ha prevista la potenciació de la llengua estrangera en les interaccions formals, no es projecten els resultats del treball curricular fora de l’aula d’aprenentatge.
Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera
El centre preveu l’avançament de l’aprenentatge de la primera llengua estrangera a l’educació infantil tenint en compte la contextualització d’aquesta llengua dins el currículum de l’educació infantil. Es vetllarà perquè qui s’encarrega de l’experiència tingui la competència lingüística necessària i la formació específica per aquesta etapa.
Llengües complementàries procedents de la nova immigració
Els centres docents són espais de convivència, amb capacitat per genera noves complicitats i de sumar tot allò que tenen de positiu totes les cultures, on sigui possible, a més, que l’alumnat d’origen estranger pugui construir, com a ciutadà i ciutadana d’aquesta país una nova identitat sense renúncia al bagatge lingüístic i cultural.
El centre no té prevista la realització de classes de llengua d’origen en horari extraescolar, però en fa un ús simbòlic i s’utilitzen per treballar la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum tot potenciant actituds receptives cap a les persones que parlen altres llengües.
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
Organització dels usos lingüístics
Llengua del centre
Els rètols, cartells, murals i l’ambientació en general són en català i el centre esdevé un referent d’ús de la llengua. El centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català també en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta aquest acord i se’n fa un seguiment.
Documents de centre
El centre està en una fase avançada d’actualització dels continguts referits a la llengua catalana en els documents de centre i s’ha arribat a un consens sobre la necessitat d’ajustar les actuacions a aquests principis expressats en els documents.
Ús no sexista del llenguatge
En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. En general, es treballa transversalment a les àrees del currículum ja que s’ha entès que la paraula és una eina de transformació.
Comunicació externa
El centre educatiu empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes…) i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta. També utilitza la llengua catalana ens les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen. En aquest darrer cas, es farà en format bilingüe català/castellà. El centre fa la documentació en català i s’atenen les peticions en castellà que sol·liciten les famílies (oferint-ne un format bilingüe).
Llengua de relació amb les famílies
L’ escola fa del català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per a la integració de les famílies de l’alumnat i per a la normalització i extensió del seu ús. El centre educatiu s’ha plantejat que tots els professionals del centre s’adreçaran habitualment en català a les famílies i alumnat.
Educació no formal
Serveis d’educació no formal
El centre educatiu preveu de manera efectiva que, en l’organització i la realització de serveis d’educació no formal al centre (servei d’acollida, menjador escolar…) els adults responsables s’adrecin sempre en català a l’alumnat en qualsevol situació, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en català. Existeix una preocupació al centre per tal que els serveis d’educació no formal coneguin i facin les seves orientacions i propostes del centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al tractament de la diversitat lingüística.
Activitats extraescolars
El centre educatiu preveu que en l’organització i la realització d’activitats extraescolars (tallers d’estudi assistit, esport a l’escola…) se segueixin els mateixos criteris que s’han establert en el projecte lingüístic. Els responsables d’aquestes activitats procuraran adreçar-se sempre en català a l’alumnat, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en català. Existeix una preocupació al centre per tal que els responsables de les activitats extraescolars coneguin i facin seves les orientacions i propostes del centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al tractament de la diversitat lingüística.
Llengua i entorn
El centre treballa habitualment en xarxa amb altres centres, altres administracions públiques o entitats de l’entorn.
Plurilingüisme al centre educatiu
Actituds lingüístiques
El centre disposa de programes específics sobre la diversitat lingüística, interculturalitat i resolució de conflictes que es treballen habitualment a la tutoria i els té en compte la major part del professorat en les seves activitats docents.
Alumnat nouvingut
Amb l’alumnat nouvingut s’utilitza sempre el català per fer-ne possible la integració. Cal garantir una atenció individualitzada intensiva en la llengua del centre durant el temps necessari. Tot el personal docent i no docent s’adreça en català a l’alumnat nouvingut. El centre garanteix l’atenció individualitzada i té en compte un enfocament comunicatiu en l’aprenentatge del català com a segona llengua.
Organització dels recursos humans
El pla de formació del centre en temes lingüístics
El pla de formació del centre promou activitats de formació al centre educatiu d’acord amb el seu pla de formació específica, com a mesura professionalitzadora i com a element que dóna cohesió al treball en equip dels docents d’una entitat educativa. El centre ha fet una autodiagnosi amb les necessitats de formació relacionada amb els objectius estratègic i de millora de centre. El centre disposa d’una eina que facilita la identificació de les necessitats de formació. Té en perspectiva projectes de formació en el tractament de la llengua en les diverses àrees curriculars.
Organització de la programació curricular
Coordinació cicles i nivells
A l’hora d’organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües, per tal que respongui a les necessitats de l’alumnat del centre, s’estableix una coordinació entre el professorat d’un cicle, entre el professorat de diversos cicles i entre el professorat de nivells diferents. Hi ha una coordinació a tota l’etapa educativa entre totes les llengües curriculars.
Estructures lingüístiques comunes
El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes. Per tant, es consideren els principis bàsics de la seva metodologia: evitar repeticions de contingut, evitar l’anticipació de l’aprenentatge i atendre l’especificitat dels continguts. No s’utilitza cap material específic. Però es té en compte a l’hora de programar els continguts de català i castellà. Es realitzen en llengua catalana.
Projectes d’innovació
El centre participa en projectes d’innovació pel que fa referència a l’aprenentatge/ensenyament de les llengües. Actualment s’ha iniciat el projecte d’acompanyament lector en el qual nens/es de cicle superior guiats pels seus professors ajuden – acompanyen el procés lector a nens de cicle inicial
Biblioteca escolar
La biblioteca escolar és un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport al desenvolupament de les àrees curriculars, on es pot trobar tot tipus d’informació en diferents suports a l’abast de l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa.
La dinamització de la biblioteca escolar comprèn la planificació i el desenvolupament de diferents programes, propostes i activitats de foment de la lectura i el pla de lectura de centre.
El centre té una biblioteca amb un volum de documents suficient per donar resposta a les necessitat d’informació de la seva comunitat educativa. Pel que fa a la llengua, els documents estan escrits en català, però també s’ha tingut en compte d’incorporar documents escrits ens les altres llengües del currículum. Pel que fa a les activitats de foment de la lectura i accés i ús a la informació, el centre té una planificació anual.
Pla de lectura de centre
El centre està començant a elaborar el seu propi PLEC , recollint les activitats de dinamització de la lectura que es fan a les aules, als departaments, als cicles i a la biblioteca. Majoritàriament aquestes activitats són de literatura, atenent la diversitat sociolingüística amb el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
Projecció del centre
Pàgina web del centre
El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat educativa i on es detallen les activitats realitzades en el centre educatiu. La web és en llengua catalana. El centre té una pàgina web però no se’n pot fer una actualització adequada.
Revista
El centre té una revista que permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. Serveix per treballar el llenguatge periodístic amb l’alumnat i per difondre les activitats i els treballs en què es participa. També hi ha espais de reflexió dedicats bàsicament a les famílies.
La revista és un recurs compartit per tota la comunitat educativa i s’han establert els mecanismes per facilitar-ne la participació. Hi ha un criteri clar de l’ús de la llengua catalana i de les altres llengües curriculars del centre.
Exposicions
El centre organitza, amb la col·laboració d’organismes públics o d’entitats exposicions sobre temàtica relacionada amb el món de l’educació. Es prioritza que siguin en llengua catalana.
Sovint s’organitzen exposicions al centre que permeten la participació de tota la comunitat educativa. El centre ha establert uns criteris lingüístics i de continguts.
| OBJECTIUS
|
ACTUACIONS | RESPONSABLES |
| l’anglès com a llengua estrangera a P-5 a nivell oral |
Introducció de l’anglès a Educació Infantil |
Especialista d’ Anglès i professorat d’ E. Infantil |
|
Continuïtat del projecte llegim junts
|
Desenvolupament del projecte llegim junts |
Tutors de 6è i de 2on |
|
Implementar el Pla de Lectura per a tota l’escola
|
Implementar els 2 plans de lectura |
Tutors / coordinadora biblioteca/impulsora LIC |
|
Implementar el Pla de lector de biblioteca
|
||
|
Potenciar la presència de recursos TIC(aula canó i audiovisuals) en l’ensenyament de les llengües
|
Utilitzar els recursos tecnològics en l’ensenyament de les llengües |
Tutors, Esp. Tic, Esp. Anglès |
|
Implementar la revista escolar |
Realitzar la revista escolar Avant |
Comissió de la revista |
PLA LINGÜÍSTIC DEL CENTRE
Escola Santa Maria de Gardeny
Revisat curs 2011-12