Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Albert Latorre, oficial de finca de l’Escola Agrària d’Alfarràs.
La relació de l’Albert amb l’Escola Agrària d’Alfarràs va començar l’any 1985 com a alumne. Un cop acabats els seus estudis, va començar a dedicar-se a la jardineria com a autònom i a ajudar a casa seva desenvolupant tasques de pagès.
El juliol de 2004 va ser quan va entrar a l’escola a fer una substitució per una prejubilació al 80%. Quatre anys més tard, va entrar a jornada completa, i fins al dia d’avui.
Actualment, a part de treballar a la finca, s’encarrega del manteniment de l’edifici. És el responsable de tenir el jardí del centre sempre arreglat i l’encarregat d’anar a buscar i tornar l’alumnat en el desplaçament des de l’escola a la parada de l’autobús, tant al matí quan arriben com a la tarda en marxar. També s’encarrega de tenir els vehicles de l’escola nets i amb el dipòsit ple de carburant per si han de ser utilitzats.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada de la meva feina és que és variada i a l’aire lliure, com a mi m’agrada, i amb uns companys amb els quals dona gust treballar. En general m’hi trobo molt bé.
M’agrada tenir al voltant gent jove amb ganes de formar-se en un sector que molta gent està deixant, però que ells tenen ganes de tirar endavant.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Definiria les Escoles Agràries com un punt de trobada entre els joves del nostre país, amb un món rural conegut per alguns i molt desconegut per a altres.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
L’èxit és el dia a dia. Penso que les Escoles Agràries són un punt de partida per desenvolupar unes professions diferents. El món rural té tendència a anar desapareixent perquè tothom tira cap a la urbanització, grans empreses, importació…
El petit pagès, ramader, semblaria que s’hagués quedat enrere, que fos una professió que passa de pares a fills. Però això ha canviat, surten noves maneres de conrear la terra, noves tecnologies en les granges, cada cop més i millor maquinària… Tot això fa que el sector es trobi en canvis constants, i gràcies a les Escoles Agràries això és possible.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.
D’anècdotes en podríem trobar moltes, però el que no s’ha de perdre mai són les trobades de final de curs amb els treballadors, docents i alumnat, fent algun dinar o tastet per acomiadar aquell any escolar on s’han compartit tantes coses. Un recull de moments per recordar i explicar als nostres familiars i amics.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Les meves hores lliures entre setmana les dedico al jardí de casa on em sento molt a gust.
Els caps de setmana em podeu trobar als camps de futbol o bàsquet acompanyant als meus fills en les seves aficions i, si tinc temps, en algun esmorzar o sopar amb els amics.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
A casa ens agrada menjar sa, i mentre jo arreglo el jardí, la Rosa, la meva dona, fa un hortet ecològic al qual també ajudo quan puc. Soc amant de l’amanida i de la fruita de proximitat, però un bon vi de l’Escola Agrària de Gandesa també cau algun dia especial.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Segueixo tenint els gustos de la meva joventut, Barricada, AC/DC, Barón Rojo…, però sense deixar de banda el roc català: els Pets, Sangtraït…
No soc massa llegidor, però sempre m’agrada agafar algun llibre de l’estanteria de casa on puc agafar idees de jardineria, la meva afició.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Treballant en equip podrem arribar molt lluny!
