Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Isabel Casanovas, administrativa de l’Escola Agrària d’Alfarràs.
Va començar a treballar al centre el juliol de l’any 2014, ocupant un càrrec de relleu per a jubilació parcial. Des de la finalització dels seus estudis universitaris, sempre ha realitzat tasques administratives, tant en l’empresa privada com en l’administració pública. Ens confessa que això li ha permès aprendre diferents formes de treballar i conèixer sectors molt diversos.
Actualment, les seves funcions a l’escola són de caràcter administratiu, concretament s’ocupa de la gestió acadèmica de la formació inicial i la gestió administrativa de validacions i jornades tècniques de transferència tecnològica. A més a més, també fa tasques de suport a la formació contínua.
Avui la coneixem una mica millor gràcies a la següent entrevista.
“Al treballar en una escola petita intentem ajudar-nos els uns als altres i això et permet conèixer les tasques dels companys i tenir la ment sempre oberta per aprendre coses noves.”
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
La meva jornada és molt variada i això fa que no tingui temps d’avorrir-me gens. Al treballar en una escola petita intentem ajudar-nos els uns als altres i això et permet conèixer les tasques dels companys i tenir la ment sempre oberta per aprendre coses noves.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Formació especialitzada i adaptada a les necessitats del sector.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Estem parlant de centres que imparteixen formació especialitzada, amb personal molt implicat, tracte molt familiar i en contacte constant amb el sector i els productors i les productores de l’entorn.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de professionals.
No en recordo cap de concreta, però és molt bonic veure l’evolució de l’alumnat. De vegades, molts estudiants inicien la formació amb desgana i els pares t’ho manifesten, però creixen i s’adonen que l’explotació familiar la tindran sempre i ells volen millorar-la i adaptar-la a les necessitats del client i del mercat actual. Per aquest motiu alguns continuen els seus estudis i un cop marxen de l’escola, accedeixen a la universitat. Crec que per a tots nosaltres haver aconseguit això és un èxit.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Donat que visc en un poble, fàcilment puc sortir a caminar per un entorn rural. Això i fer una mica d’exercici em permeten desconnectar de les pantalles i de les obligacions diàries.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Sens dubte, la fruita de la zona, així com les hortalisses, són essencials per a nosaltres. Per sort, les nostres famílies en conreen. També acostumem a acompanyar el dinar del cap de setmana amb algun vi de la zona.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Si he de triar un llibre, tinc preferència per escriptors de novel·la catalana, les històries familiars de la Sílvia Soler m’agraden molt. Però també em fa passar una bona estona la novel·la negra, la sueca Camilla Läckbert, em fascina.
Per últim, m’agradaria afegir que no en tenia cap dubte, però la pandèmia ens ha fet valorar molt més la tasca de la pagesia i els productors i productores. Tant de bo, les Escoles Agràries tinguin un llarg futur per formar professionals agraris que abasteixin la població de productes de qualitat.
“La pandèmia ens ha fet valorar molt més la tasca de la pagesia i els productors i productores. Tant de bo, les Escoles Agràries tinguin un llarg futur per formar professionals agraris que abasteixin la població de productes de qualitat.”
