Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Cristina Estudillo, cuinera de l’Escola Agrària de Tàrrega.
La història de la Cristina a l’Escola Agrària de Tàrrega va començar l’any 2015 amb la prejubilació d’una companya. Després de molts anys a la cuina d’una residència, va decidir apostar per l’Escola Agrària.
El seu dia a dia al centre és molt variat. Com que no hi ha un alumnat fix, cada setmana es presenta una aventura diferent. Les seves funcions principals són fer les compres, organitzar els menús de la setmana, cuinar i gestionar les qüestions diàries de la cuina.
- Què destacaries dels menús que oferiu des de l’escola?
El que més destacaria és l’adaptabilitat dels menús als diferents grups que tenim a l’escola, ja que no és el mateix cuinar per un grup d’adolescents que pels assistents a una reunió de directors.
També destacaria la importància que donem als productes del nostre hort a l’hora d’elaborar els menús, i les persones que venen al nostre menjador ho valoren molt. Fem una dieta totalment mediterrània, donem prioritat al nostre hort i intentem fer diferents plats amb un mateix producte perquè no sigui tan repetitiu, així com la gent vegi que amb un mateix producte es poden fer infinitats de plats.
- Quin és el teu plat estrella?
Doncs és curiós perquè no es pot considerar un plat, però sens dubte el plat estrella que tothom que ve a la nostra escola espera trobar és “la coca de sucre”, agrada molt!
- Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?
El que més m’agrada és que tinc total llibertat a l’hora de fer la meva feina. Per a mi cuinar, a part de ser el meu ofici, és la meva passió, i que et permetin desenvolupar la teva passió és un privilegi.
El que menys m’agrada, per dir alguna cosa, és que no tinc una feina lineal, però així són les cuines.
- Què suposen les Escoles Agràries per a tu?
Per a mi les Escoles Agràries són família, amics. Tinc la sort que la nostra escola és un punt de trobada de les altres escoles i això m’ha permès conèixer a molta gent que hi treballa, i m’ha donat l’oportunitat de veure el caliu de família que hi ha. Tothom que ve sempre té una paraula amable, un agraïment, i això és molt bonic.
- Per què creus que són essencials les Escoles Agràries? És a dir, què aporten als professionals i com contribueixen a beneficiar el sector agropecuari, alimentari, forestal i eqüestre?
Són essencials perquè donen formació al sector més important de la nostra societat. Encara que a vegades no es vegi així, tots i totes realment depenem d’aquest sector primari.
- Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?
Com he dit abans, són escoles que fomenten molt la coneixença entre tot el personal, des de direcció fins a oficis, i això fa que les Escoles Agràries siguin com una gran família.
- Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.
Per a mi els millors moments són a l’hora de l‘esmorzar. Esmorzem tots junts i és un moment on parlem i riem molt perquè tenim converses totalment delirants. També m’agrada molt quan fem alguna celebració amb l’alumnat, com la calçotada o la castanyada, perquè són moments que estem relaxats i els gaudim molt.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
M’agrada molt sortir a caminar amb la meva gosseta i llegir.
- Quin producte de proximitat no pot faltar mai al rebost de casa teva?
A casa meva el que no pot faltar mai a taula és una bona amanida amb productes de temporada.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
A mi la música m’acompanya sempre, no en puc dir cap en concret perquè depèn molt del meu estat d’ànim. Un llibre que m’he llegit més d’una vegada és una trilogia de Paulina Simons “El jardín de verano”.
