Origen del Col·legi Ribas
En
el primer quart del segle passat, des d’un poble del Baix
Llobregat, es trasllada a Barcelona un vailet, fill d’una
família de petits agricultors, amb moltes ganes de
treballar i fer-se home.
Barcelona era, aleshores, una ciutat encotillada encara
per les darreres muralles que ja l’ofegaven. Els barris
de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de
Palomar, Horta, Gràcia, Sants, Les corts,
Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià eren peculiars
i encantadors poble de la rodalia ben delimitats, separats
entre ella com de la pròpia Barcelona.
Aquell minyó s’empleix d’aprenent en un comerç
del barri del Raval. Aquell petits establiments on ells
aprenents, en especial els vinguts de fora, feien vida total
a casa. Es a dir hi treballaven a tota hora, hi menjaven
i fins en molts casos dormien a la rebotiga.
El noi era treballador, espavilat i també, potser,
la sort li era propícia.
Amb el temps es el capdavanter del negoci. Després
en casa i successivament neixen cinc fills, tres nois i
dues noies.
Per a portar endavant tota la família instal·laren
una telers d’aquells que funcionaven amb els peus i les
mans, treballant-hi pares i fills.
Amb l’esforç de tots i que la feina no falta,
el negoci segueix per camins pròspers, tant que es
fa precís engrandir-lo i traslladar-se al barri de
Gràcia on ja és una fàbrica de relativa
importància.
Som temps de bonança, de creació de les grans
indústries tèxtils que han subsistit fins
fa poc i que, malauradament, han desaparegut moltes d’elles
degut a convulsions econòmiques alienes al país.
Abans que s’acabi el segle XIX; la manufactura de la família
Ribas exigeix, pel seu desenvolupament una fàbrica
mes gran i és quan es trasllada a Rubí, assentant-se
a la dreta de la riera i se la coneix pel "Vapor Nou", perquè
en aquella època tot funcionava encara per la força
del vapor. Actualment es poden veure restes de la fàbrica
i la casa-torre on visqué Don Frederic Ribas, qui
era el que dirigia la fabricació, amb la seva esposa
Dª Carme Gual.
Els germans Ribas amb la seva important indústria
feren possible la creació de les Escoles Ribas que
tant dignament porten el seu nom.
Don Frederic, amb el tracte quotidià amb els seus
empleats i un coneixement de les necessitats del poble de
Rubí va intuir la necessitat de la construcció
d’unes escoles on els infants de la vila, preferentment
els fills dels treballadors de la casa Ribas, poguessin
assolir una completa educació.
El que la idea de la creació de les Escoles Ribas
és atribuïble a Don Frederic, quedà palès
en el seu testament al disposar que el seu germà
Don Lluís s’encarregui de fer-ho, intuint que potser
la vida no li donaria temps a ell.
Malauradament a Don Lluís tampoc li fou possible
en vida, però es ben clar que pensava realitzar-ho
perquè en la seva darrera voluntat va encomanar als
seus hereus de confiança, la creació d’unes
escoles al poble de Rubí "si no haguessin estat construïdes
ja".
Van ésser construïdes entre els anys 1.912-1.915
per l’arquitecte Emili Sala i Cortés sobre un terreny
de 18.350 m2 d’una sola planta de 2.917 m2, dos patis
interiors de 680 m2 i porteria de 80 m2.
Comença l’activitat docent el dia 1 de setembre de
1.916.
