Quan un projecte planificat arrenca i comença a funcionar amb il.lusió, amb força, amb esperit i a
mb ganes d’avançar, el més probable és que malgrat les dificultats i contrarietats, la constància i la fe en el projecte facin que se superin i que s’enforteixin els objectius que el motivaren. Aquestes són les raons i els pilars que han sostingut i sostenen els 50 anys de vida del POMPEU FABRA.
Són 50 anys que ara de cop i volta han passat com una exhalació. Ens vénen en aquests moments un munt de records, experiències, fets i vivències que es fa difícil de poder-los ordenar i valorar en la mesura en què es produïren i com influïren en el decurs dels dies i anys. Certament són molts anys i molts fets els que d’alguna manera han configurat i moldejat la vida i el creixement del centre.
Hi ha uns elements essencials i imprescindibles que han fet possible aquest creixement: són bàsicament els professors per una banda, i els pares i mares que aposten pel projecte i confien en el mateix, per l’altra.
En primer lloc hem de fer menció especial al professorat per la dedicació i el treball dignes de tota consideració i respecte perquè van apostar per integrar-se en el projecte i al mateix temps ser uns ac
tius imprescindibles en el seu creixement. La seva tasca a través dels anys ha estat notòria i encomiable per l’esforç i la constant actualització pedagògica per tal d’estar al dia dels corrents metodològics i pedagògics.
D’altra banda, el que podem considerar com un privilegi, és el fet que els pares i mares mostraren des d’un principi una confiança total en el projecte i foren, i ho són encara, un suport amb el qual sempre ens hi hem recolzat. El seu esperit de participació, col.laboració i aportació voluntària i personal en tots els àmbits de l’escola quan han convingut ha estat d’un immillorable ajut perquè en els moments en què ha estat necessari hem tingut sempre el seu suport. Saber que hi ha persones així disposades, anima a lluitar per poder aconseguir els objectius que d’altra manera passarien al calaix de l’oblit.
El setembre de 1971 el col.legi Pompeu Fabra iniciava un nova vida a Salt; s’omplia el buit que van deixar el germans de La Salle, actualment l’edifici ocupat per l’Ajuntament de la població. Va ser un inici humil i senzill carregat d’il.lusió amb ganes d’aportar una visió renovadora de l’educació i formació dels nens i nenes de la població.
Tot plegat va ser fruit d’un convenciment que portàvem a l’interior tant la Sta. Caterina com el que subscriu, Joan Casals. Ambdós a la una vam tirar endavant el projecte.
El primer curs va arrencar amb 80 alumnes i amb un aire familiar. El curs següent ja foren 160 els alumnes. El constant creixement d’alumnes va obligar a una ampliació de l’edifici fins a 11 aules amb la qual cosa es van poder admetre totes les sol·licituds que es presentaren. Això vol dir disposar d’una aula per a cada curs: 3 de preescolar i 8 per EGB. En aquells anys les aules eren de 40 alumnes. En total hi havia uns 440 alumnes. I així la plantilla estava integrada per 1 mestre per aula i més a més el titular de música, el d’educació física i el de llengua estrangera.
Mentre anàvem complint amb les expectatives i amb la satisfacció de tenir les places cobertes, també havíem de procurar que el centre disposés dels espais adequats per a adaptar-nos a les diverses reformes educatives i circumstànciesproduïdes per la gran transformació social que ha sofert el poble de Salt al llarg d’aquests 50 anys. Per això, en la mesura de les possibilitats, el col·legi s’ha anat dotant progressivament de tots els recursos que han fet possible que en aquests moments disposi de fins a 30 professionals i tots els elements necessaris per estar al dia, i així poder donar als alumnes la formació intel·lectual i humana que precisen.
Conscients de la importància que té una escola en el desenvolupament de la societat on viu, al llarg de tota la història, hem vetllat perquè el centre mantingués el caràcter obert i participatiu en la vida i aconteixements del poble. El Pompeu Fabra està i ha estat present en tots els actes i manifestacions que s’han produït a la vila. És un fet i un objectiu que reforça el caràcter ciutadà de tots i totes les alumnes. Amb aquest esperit se’ls orienta perquè s’identifiquin i puguin participar en les activitats de les diverses entitats que actuen a la població a les quals hi poden tenir accés.
Volem que aquest esperit continuï i segueixi viu amb més vigor que mai perquè sigui un punt de referència per a les noves generacions.
Joan Casals i Caterina Rispau (Publicat a LA FARGA, Octubre 2021)
