Al llarg dels anys, l’escola pública ha passat per diferents paradigmes pedagògics que ens han portat diverses maneres d’enfocar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta evolució ha anat des d’una dinàmica on el mestre era el centre de la classe, una font de coneixement amb la funció de transmetre aquest coneixement a noves figures pedagògiques com la il•lustre Maria Montessori amb el seu famós mètode que encara és un referent al món educatiu. Es tracta d’una proposa d’un aprenentatge significatiu per a l’alumnat basat en la proximitat amb els seus interessos i amb activitats de tarannà manipulatiu que alhora convidin a la reflexió i fomentin el seu esperit crític, fent-los partícips a classe i allunyant-los del rol passiu de l’aprenentatge tradicional.
Per altra banda, avui dia, la tendència actual és a fer servir cada cop més les tecnologies i aquestes estan copant un percentatge molt gran de les vides de les noves generacions; és per això que hem de proporcionar espais on sigui possible desconnectar del món virtual que ens envolta i oferir alternatives.
Seguint aquesta direcció, a les classes de GESO intentem que els alumnes practiquin amb elements reals del seu entorn. D’aquesta manera, els és més fàcil relacionar els conceptes amb les seves necessitats reals i aconseguim motivar-los amb activitats que s’allunyen de l’ensenyament tradicional i que són rebudes amb gran expectativa i il•lusió. D’aquesta manera hem aconseguit augmentar el grau de col•laboració i intervenció a les aules i el grup ha esdevingut més participatiu i actiu en el seu procés d’aprenentatge.
Aquest any a les classes de GESO hem introduït un nou element molt conegut per tothom. Un element que ja forma part de la història educativa dins de la nostra cultura i que ha motivat l’aprenentatge de manera transgeneracional: el tangram. El tangram és una eina molt senzilla de fer servir, no obstant, ens atorga moltes possibilitats per treballar diferents continguts i competències dins de l’àmbit matemàtic (intel•ligència espaial, proporcions, fraccions d’un tot, entre d’altres). Aquest joc tradicional ha esdevingut un company més de classe.
Com tot element nou, al principi cal fer una feina d’introducció i coneixença que ens recorda la importància de la implicació docent en l’aplicació d’aquests nous corrents metodològics. Tanmateix, resulta molt satisfactori per als alumnes un cop ja s’ha introduït la dinàmica, enfrontar reptes nous fent servir elements coneguts com a eix vertebrador amb els que estan familiaritzats.
Exemples com aquest ens recorden la nostra responsabilitat social vers la comunitat que ens envolta. Com la nostra feina no s’entén sense el nostre alumnat a qui ens hi devem. Des del nostre centre no volem oblidar aquestes dinàmiques experimentals que considerem indispensables i transversals en el temps per les seves qualitats formatives i recuperen aquest esperit d’aconseguir resultats amb les nostres pròpies mans.
Àngel Pacheco Gil, professor de matemàtiques de GES
