El 22 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Música, com una data dedicada a tots els músics, amants de la música i en general totes les persones que gaudeixen amb la música. Tal dia com avui, es commemora la mort de Santa Cecília, patrona dels músics. Aquesta màrtir cristiana va ser pintada al segle XV pels artistes de l’època, i sempre la van copsar envoltada d’instruments i tocant l’arpa. És per aquest motiu, que se l’ha vinculat a l’art
de la música.
Podríem trobar alguna persona al món que no li agradi la música?. Un altre tema seria dir quin estil de música agrada a més gent. Però, en general, no ens equivocaríem si diguéssim que, independentment de l’estil, la música alimenta l’ànima i, com a conseqüència, ens fa viatjar per moltíssimes emocions sego
ns el nostre estat d’ànim.
I què passa quan, a més, hi afegim una lletra a la melodia que més ens agrada? Que encara prenem més consciència d’allò que escoltem i ens queda molt més fixada aquella tonada!
I què passa quan aquesta lletra que memoritzem amb una melodia amb ritme ens aporta reflexió, catarsi, i fins i tot, reivindicació? Doncs que llavors podem dir que la música, la cançó…no només serveix com a camí per al gaudi sinó com element transformador i de lluita?
I què passa quan les lletres de les melodies porten nom de dona? Aquí sí que només hi ha una sola resposta “No és no”. I ho diem ben clar, quan només queden tres dies pel 25 de novembre, Dia internacional contra la violència masclista.
Al centre, ho hem anat treballant de manera transversal a partir de diferents activitiats, i entre elles, una de molt visual, la fotografia. Aquelles que ens seguiu a l’instagram, ja ho haureu vist.
Però la reivindicació no acaba aquí. Seguirem fent activitats fins el 25 de novembre i dimarts que ve a les cinc i quart de la tarda (17:15h), entrevistarem l’Alba, membre del grup Roba Estesa per l’instagram del centre. Roba Estesa és un grup que fa de la música un element de transformació i de canvi, sobretot en la lluita feminista.
El grup Roba Estesa va néixer en 2013 com a reformulació del projecte Ai, Carai!, nascut el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona.
El 2014 es van autoeditar una maqueta. El 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons del Mediterrani organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.
A l’àlbum Descalces (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita cobrant especial protagonisme, amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (com en la c
ançó «A la muntanya») i la reivindicació («La reina mora») de la tradició i la memòria.[7] Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l’autonomia de les dones i els seus drets.
Vinga va! Estigueu atentes a l’entrevista de dimarts que, de ben segur, ens sortirem amb bons continguts i ben reforçades!!!!
https://instagram.com/cfaagora
Comentaris recents