Les imatges o fotografies tenen molts significats, tot depenent de la mirada amb les que ens ho mirem.
En una fotografia plena de detalls, cal destacar que un infant pot tenir interpretacions diferents a nosaltres.
Un adult en una fotografia, veu una composició de diferents objectes, però finalment veu una imatge sencera, a diferencia d’un infant, on ell/a veu un quadre replet de diferents detalls. L’infant es fixa en petits detalls que composen aquella imatge.
Si nosaltres els hi diem als alumnes que dibuixin aquella imatge, ens sorprendrà com destaquen alguns objectes respecte a uns altres i a més a més, entre els objectes, no tenen proporció.
En moltes ocasions aquestes proporcions venen determinades per les emocions que els nens i les nenes els hi transmet un objecte, persona, animal…
A dia d’avui un nen/a quan agafa un aparell fotogràfic (mòbil, tauleta, càmera de fotografiar) experimenta i gaudeix de poder captar aquell moment, és una imatge que els hi serveix per a recordar i poder explicar la seva emoció de creació.
Nosaltres des del diferents ambients d’aprenentatge de l’escola (construcció, natural o el joc simbòlic) els hi deixem crear lliurament amb el material de cada ambient, i finalment els hi deixem fotografiar la seva creació, per més tard poder explicar en l’assemblea conjunta la seva obra d’art.
Amb aquesta activitat aconseguim que l’infant doni importància a la seva creació (autoestima) i per altra banda, fomentem l’expressió verbal davant dels companys/es.
Per aquest motiu la càmera pren protagonisme en els diferents ambients de l’escola, sent aquesta una eina necessària en el moments d’aprenentatge que estem vivint.
Cal tenir a l’abast aquesta eina, com a recurs imprescindible en els diferents ambients, espais i moments. No podem separar la realitat del món exterior amb el món actual educatiu, finalment tot és aprenentatge, i tot ha d’anar lligat.
Estem vivint una nova dimensió, on les imatges valen més que les 300 paraules que té aquest article.
Que interessant!