EL 18 D’OCTUBRE ANEM AL LICEU A VEURE “MANS A L’ÒPERA”

El divendres 18 d’octubre anirem al Gran Teatre del Liceu a veure un espectacle titulat “Mans a l’Òpera”.

Fes una vistia virtual al Gran Teatre del Liceu aquí!

MANS A L’ÒPERA

Descobreix com es munta una òpera, amaga molts secrets!
Un escenari buit: pot passar de tot. Arriba el pianista, la directora d’escena, els cantants. Avui és el primer dia d’assaig de l’òpera L’elisir d’amore de Donizetti. Arrenquem! Però… si avui hi ha públic! I no tenim res preparat! Tranquils… Som-hi, tècnics! Muntem una escenografia, uns llums, quelcom de vestuari, la caracterització… Això ja millora. A veure què trobem d’attrezzo? A poc a poc, tot encaixa. Sumem-hi música, veus, interpretació i tots els elements tècnics… i ja tenim una escena total com cal! Així doncs… Mans a l’òpera!

A L’Elisir d’Amore de Donizetti hi tenim a dos personatges molt importants: Nemorino i Adina. Voleu saber com són?

Nemorino és un pagès pobre, més aviat innocent, enamorat secretament d’Adina. Al llarg de l’escena es mostra tímid i mai no s’atreveix a declarar-li el seu amor.

Adina és la mestressa de la taberna del poble. Una noia rica, elegant, que sap llegir i li agrada que tothom li vagi al darrera. És malcriada i capritxosa.

Comença una escena: Som a una plaça d’un poble de la Toscana, Itàlia. Nemorino està content perquè un venedor ambulant, un xarlatà de fira que es fa passar com a doctore, li ha venut un elixir màgic i li ha assegurat que té poders amatoris. En realitat és vi; li ha fet creure que és una poció d’amor que farà que en vint-i-quatre hores Adina caigui enamorada als seus braços. Nemorino s’està emborratxant sense saber-ho. Es pensa que allò que sent és la flama de l’amor.

Nemorino canta:

Caro elisir, Sei mio! Sì tutto mio… (Ets meu! Sí, tot meu …)

Com’esser dee possente la tua virtù se, (Com de potent deu ser la teva virtut que,)

non bevuto ancora, (abans de beure’t,)

di tanta gioia già mi colmi il petto! (m’omples el pit de tanta alegria.)

Ma perché mai l’effetto (Però, per quina raó l’efecte )

non ne poss’io vedere prima (no puc veure abans )

che un giorno intier non sia trascorso? (que un dia sencer no hagi transcorregut?)

Bevasi! ( Bevem!)

→ La directora d’escena demana de nou concentrar-se en l’escena del primer acte de L’elisir d’amore. Predisposa Adina a interpretar el seu fragment musical. Ha de mostrarse més sorpresa perquè, per primera vegada, Nemorino no li fa cas ni la mira. És a partir d’aquest moment que ella canviarà l’actitud vers ell.

Nemorino

Esulti pur la barbara( Riu de les meves penes)

per poco alle mie pene: (per poc temps:)

domani avranno termine, (demà tot haurà acabat,)

domani mi amerà.(demà m’estimaràs.)

Adina

Spezzar vorria lo stolido, (El molt desgraciat,)

gettar le sue catene, (en va vol trencar les seves cadenes)

ma gravi più del solito (però més pesades)

pesar le sentirà. (encara les sentirà.)

Nemorino: Lara, lara…(Nemorino: Lara, lara…)

Mentre el tenor es vesteix i es maquilla de Nemorino, es recorda de l’ària Vesti la giubba de l’òpera Il Paglacci del compositor Ruggero Leoncavallo.

Vesti la giubba e la faccia infarina. (Posa’t el vestit i enfarina’t la cara.)

La gente paga, e rider vuole qua. (La gent paga i aquí vol riure.)

E se Arlecchin t’invola Colombina, (I si Arlequí et pren Colombina,)

ridi, Pagliaccio, e ognun applaudirà! (riu, Pagliaccio, i tothom t’aplaudirà!)

Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto i (Transforma en bromes l’angoixa i el plor)

n una smorfia il singhiozzo e ‘l dolor, Ah! (en una ganyota, els gemecs i el dolor, ah!)

Ridi,Pagliaccio, (Riu, Pagliaccio,)

sul tuo amore infranto! (damunt el teu amor destrossat!)

Ridi del duol, che t’avvelena il cor! (Riu del dolor que t’enverina el cor!)

Dintre de Mans a l’òpera també podrem escoltar números musicals tant coneguts com el duet de Papageno i Papagena e l’òpera La flauta màgica de W.A. Mozart:

“El brindis” de l’òpera La Traviata de J. Verdi:

L’Ària de Musetta “Quando m’en vo soleta”, de l’òpera La Boheme de G. Puccini

L’Ària “La Donna e’ mobile” de l’òpera Rigoletto de G. Verdi:

L’Habanera de Carmen de G. Bizet interpretada per Elina Garanca (fragment d’òpera):

Le choeur des trembleurs (L’hiver qui nous tourmente) de Jean-Baptiste Lully (1632-1687)

Amb text:

Aquí hi tenim la guia didàctica de l’Espectacle.

VOLS SABER COSES SOBRE LÒPERA ELISIR D’AMOR DE DONIZETTI QUE FAN AL LICEU?

El  nostre espectacle “Mans a l’Òpera” parla d’aquesta òpera bufa o còmica. La nostra durarà una hora però l’Òpera Elisir d’amore de Donizetti dura dues hores i 45 minuts, comptant el descans.

Primer acte 75m
Entreacte 30m
Segon acte 60m

Durada total aproximada 2h 45m

Torna al Liceu la producció de Mario Gas sobre la divertida i genial obra de Donizetti
Una de les òperes còmiques i alhora romàntiques més delicioses de la història del gènere. Nemorino és un noi ingenu que continua creient en l’eficàcia dels elixirs d’amor per seduir la seva estimada Adina. Aquesta el farà patir fins que sucumbeix, enamorada del noi. Tendresa i picardia van de bracet gràcies a l’original i fresca música de Donizetti, últim gran representant de l’òpera bufa italiana. El Liceu recupera un dels muntatges més exitosos de les darreres temporades.
Mario Gas ambienta l’acció en la Roma feixista, amb l’entranyable record del cinema neorealista. Comèdia per a tots els públics, amb l’al·licient del Nemorino del tenor eslovac Pavol Breslik, acompanyat de tres estrelles més. L’Adina de la soprano australiana Jessica Pratt i el Belcore del baríton Paolo Bordogna, a més d’un veterà buffo com Roberto de Candia representant Dulcamara.

Vols veure al Luciano Pavaroti cantant “Una furtiva lagrima”? Una furtiva lacrima (Una llàgrima furtiva) és una romança per a tenor inclosa en l’òpera L’elisir d’amore, composta per Gaetano Donizetti el 1832. Constitueix una de les l’àries més cèlebres de l’òpera.

Italian Text of ‘Una Furtiva Lagrima’

Una furtiva lagrima
negli occhi suoi spuntò:
Quelle festose giovani
invidiar sembrò.
Che più cercando io vo?
Che più cercando io vo?
M’ama! Sì, m’ama, lo vedo. Lo vedo.
Un solo instante i palpiti
del suo bel cor sentir!
I miei sospir, confondere
per poco a’ suoi sospir!
I palpiti, i palpiti sentir,
confondere i miei coi suoi sospir…
Cielo! Si può morir!
Di più non chiedo, non chiedo.
Ah, cielo! Si può! Si, può morir!
Di più non chiedo, non chiedo.
Si può morire! Si può morir d’amor.

 

Aquí pots sentir la mateixa ària cantada per Pavol Breslik la nit d’estrena al Gran Teatre del Liceu el 7 de gener de 2017.

Direcció musical: Ramón Tebar.

Direcció d’escena: Mario Gas.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Tatre del Liceu. Direcció del Cor: Conxita Garcia.


CUPS

Els gots poen tenir elixirs, poden servir per fer receptes de pastisseria i també poden fer d’instrument de percussió:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>