AUCA DE LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

 

Rodolins del Dr. Josep Estalella Graells (1928)

 

Dibuixos –ninots, que en deien aleshores– de Pau Boada (1947, any en què es va publicar l’auca).

 

 

 

Cada any se’n parla tantost,

es comença al mes d’agost.

 

A tot arreu fan dissabte

i un dia passa la Capta.

 

Un mossèn i tres senyors

són els administradors.

 

Algun dia, a la novena,

l’església queda ben plena.

 

Hi haurà, pels petits dansaires,

panderos i figuetaires.

 

Pels pastors els pastorets,

pels boters els cercolets.

 

Hi haurà capgrossos pels nanos

i gitanes pels gitanos.

 

Pels antics era una ganga

poder tenir moixiganga.

 

Les dotze del vint-i-nou,

tot el poble va en renou.

 

El drac fa molta feresa

quan surt amb la boca encesa.

 

L’àliga dansa marxant

endarrere i endavant.

 

Què me’n dieu, dels gegants?

Que ballen millor que abans.

 

L’endemà, de bon matí,

hi ha gralles i tamborí.

 

L’alcalde i el seu seguici

se’n van mudats cap a ofici.

 

Un predicador de fora

fa un sermó que dura una hora.

 

Al davant de ca la Vila

cada ball balla i desfila.

 

Els Xiquets pugen castells

fins més amunt dels penells.

 

Les gralles diuen: Xiquet,

aguanta, que no està fet!

 

Al fi és dalt l’enxaneta

i alçant la mà, fa l’aleta.

 

Quina olor que s’ha sentit!

No és pólvora: és el rostit.

 

Repics i esclats de morters:

Sant Fèlix va pels carrers.

 

El millor de lo millor,

veure entrar la processó.

 

Perquè ho vegi més bé encara,

posen Sant Fèlix de cara.

 

Música, cants, campanades,

coets, atxes, morterades…

 

Timbals, gralles, foc i fum,

bombardes i esclats de llum.

 

Quan entra l’Ajuntament

el temple està resplendent.

 

A la cripta, ben guardades,

hi ha les relíquies sagrades.

 

Quan els trons són acabats,

donen balls les societats.

 

El dos s’acaben els balls

i comencen els badalls.