DELS 
NOSTRES ORIGENS… FINS…
L’escola Cassià Costal, situada als antics terrenys de la RENFE, Va obrir les seves portes per primera vegada el setembre de 1981. Encara no tenia nom; se la coneixia com l’escola de la RENFE o la del dipòsits.
El dissabte 27 de novembre de 1982, al matí, es va inagurar oficialment com el centre d’EGB Cassià Costal. A l’acte inaugural van assitir personalitats del món de la política i la cultura de Girona. Es va agafar el compromís de “fer una escola catalana, científica, progressista i oberta a l’entorn”.
Ben aviat l’APA de l’escola va esdevenir una associació prou forta per plantar cara a l’Ajuntament i a qui fes falta per reivindicar millores pel centre. Així, per exemple, durant la construcció de l’Hipercor (1988), l’APA es va reunir diverses vegades amb l’alcalde i amb l’arquitecte per discutir el futur del vial que es trobava entre l’escola i la via fèrria. Mentre l’Ajuntament sostenia que fos obert a la circulació, els òrgans del col•legi pressionaven perquè es convertís en una zona de vianants. No cal dir qui va guanyar.
La construcció del nou parvulari no fou fins al cap de deu anys. Constava de quatre aules, una sala d’usos múltiples i un porxo. Va tenir un mal començament. L’inici del curs escolar es va haver de retardar dos dies perquè, segons el delegat d’Ensenyament de Girona, van haver de posar una tapa protectora al comptador elèctric que hi havia al pati. Des de l’APA, però, es va aconsellar als pares que no portessin els seus fills al parvulari perquè considerava que no estava en bones condicions: la tanca metàl•lica que separava els patis estava foradada i amb filferros rovellats, hi havia uns taulons amb claus rovellats i punxeguts i, a més, es esglaons exteriors eren massa alts i amb cantells vius. Malgrat aquests detalls i les advertències i després del compromís de l’Ajuntament de reparar o canviar la tanca, els pares van decidir deixar-hi els seus fills.
Tot i això, els problemes van continuar. La matinada del divendres 9 d’octubre de 1992 van caure a Girona unes fortes pluges. Com a conseqüència, l’aula de P-3 de l’escola va quedar totalment inundada per l’aigua, igual que el pati del centre. Aquest fet va avivar la picabaralla que ja mantenien l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament pel que feia a responsabilitats. Amb el temps, però tot es va reparar.
A principis de 1996 l’escola va tenir un ensurt quan va saber la proposta del consell escolar municipal (CEM) de reconvertir el Cassià Costal en un centre de secundària. Va ser gràcies a la pressió de l’APA i del consell escolar de l’escola que es va modificar la proposta de la zonificació de l’ESO arran de la Reforma Educativa.
Poc després, es van restaurar els antics dipòsits d’aigua del ferrocarril que daten de l’any 1912. L’Ajuntament es va fer càrrec de les obres i van tenir una durada de dos mesos.
A mitjans d’agost de 1999 es van iniciar les obres d’ampliació del parvulari. Set anys després de la seva creació s’havia quedat petit i es varen construir dues aules més. Les obres es van acabar amb un cert retard, quan ja s’havia iniciat el curs.
Posteriorment, després de molts anys de demanda tant per part de l’escola com de l’AMPA, es va crear un corredor cobert que va des del parvulari fins l’edifici principal. Aquesta obra va suposar una gran avenç per als nens i nenes del parvulari que es queden al menjador, sobre tot els dies de pluja.
Durant el curs 2006/07 vam celebrar el 25è aniversari de l’escola.
A principi del curs 2015-16 posem en funcionament la nova pàgina web del centre (àgora-nodes). A partir del curs 2016-17 la informació de la pàgina web de l’AMPA s’integra a l’espai WEB de l’escola.
A final de 2015-16 comencem el projecte “Activa el teu Pati” (pati d’educació infantil). L’execució es demorarà degut a les obres previstes (pati cobert). La pintada dels jocs i parets del pati (que es va fer amb l’ajuda de les famílies) i la instal·lació del nou sorral i les jardineres s’executa el primer trimestre de 2016-17 i resta pendent per 2017-18 la col·locació d’algun joc infantil al pati.
L’agost de 2017 comencen les obres per la construcció d’un cobert al pati de primària, amb una demora de 3 anys, ja que la primera previsió d’execució era de l’estiu de 2015 i la segona del de 2016. Tot i que té prevista una durada de sis mesos el curs acaba sense poder fer la seva inauguració. S’espera que es pugui utilitzar durant el curs 2018-19, una vegada tingui totes les mesures de seguretat per alumnes d’infantil i primària. Finalment, a mitjans de febrer de 2019 els alumnes del Cassià, poden començar a utilitzar la pista coberta.
CASSIÀ COSTAL
Costal tenia 36 anys quan fou nomenat catedràtic de Pedagogia de l’Institut de Girona. Havia viscut uns anys a l’estranger. El 1909 ingressà a l’Escola Superior del Magisteri de Madrid, tot just estrenada. En sortí amb el número u. Era un home ple de vitalitat, auster, optimista, d’esperit obert i enamorat de tots els esports: futbol, ciclisme, excursionisme i, sobretot, natació. Es féu seva la màxima de Juvenal: “Mens sana in corpore sano”. No era ambiciós. En proclamar-se la República, se’l nomenà president de la Diputació. Hi renuncià al cap de pocs dies. No li interessava la política activa. De la seva vinculació, durant la seva estada a Madrid, a la Institució Lliure de l’Ensenyament, provenia el seu tarannà liberal i el seu esperit de tolerància i respecte envers la ideologia dels altres.
Fou el director de la Normal de Girona des de la seva creació, el 1914. L’any 1925 la Dictadura el cessà, i nomenà un delegat regi. Com era lògic, en caure Primo de Rivera, se l’incorporà a la direcció.
