Aquesta acció és una invitació a mirar el nostre nom amb uns altres ulls. Cada lletra pot ser una porta oberta a alguna cosa que ens defineix, que ens agrada o que forma part de qui som. Juguem a transformar el nostre nom en un petit autoretrat simbòlic: una lletra, una paraula. Una paraula, un tros de món interior.
És una manera creativa i íntima de connectar amb la nostra identitat, de posar paraules a allò que sovint sentim però no sempre expressem. No es tracta de fer-ho “bé”, sinó de fer-ho sincer. De mirar-se per dins i deixar-se sorprendre.
Un cop traçades aquestes paraules en el pla del dibuix, fem un pas més enllà: donarem volum a una d’aquestes lletres, convertint-la en una escultura. Una lletra que surt del paper per ocupar espai, per tenir pes, textura, presència. Per fer visible, en tres dimensions, una part de nosaltres.
Una lletra que surt del paper per ocupar espai, per tenir pes, textura, presència. Per fer visible, en tres dimensions, una part de nosaltres.
