Immersos en la celebració del centenari de l’artista Antoni Tàpies (1913-2012), decidim tancar el trimestre d’aquest curs amb una acció artística performativa de padrin@s i fill@ls.
I per fer-ho agafem en “préstec” l’escultura “Núvol i cadira” (1988) que corona l’edifici de la Fundació Tàpies a Barcelona. Escultura formada per una línia contínua de tub d’alumini que representa un gran núvol del qual sobresurt una cadira.
La cadira, motiu recurrent a l’obra de Tàpies, fa referència a una actitud meditativa i de contemplació estètica.
Foto de Lluís Bover. © Fundació Antoni Tàpies
Però no només ens hi fixem en aquesta escultura si no que explorem un altre símbol molt recurrent en l’obra de l’artista: els peus.
Al teu peu (1989) , Dos peus (1988) i Peu (1984)
I és amb aquests dos símbols: cadira-núvol i peus que generem la nostra narrativa de final de trimestre: Els peus als núvols.
Organitzats en padrin@s i fillol@s establim un diàleg de petjades i núvols. Un diàleg íntim que formarà part d’una instal·lació col·lectiva.
Un somiar plegats i plegades des de la cadira de la contemplació però sempre amb els peus al terra i deixant la nostra petjada, el nostre camí. Aquí i ara. L’avui, l’ara i el sempre.
