El passat divendres 28 de febrer ens va visitar la Maria Carrera Sabaté inspectora d’Hisenda de Lleida i mare del Gabriel de sisè, per tal de realitzar un curs cívico-tributari.
Entre moltes coses vam aprendre.
- Per a què serveixen els diners? Els diners són uns instrument que ens permet satisfer algunes de les nostres necessitats.
- Per viure tenim una sèrie de necessitats individuals i col·lectives. Quines són aquestes necessitats?
- Les individuals bàsiques: menjar, vestir-nos, tenir un lloc on dormir… A partir d’aquestes necessitats individuals n’hi poden haver altres però les essencials són aquestes.
- Necessitats col·lectives: policia, bombers, educació, biblioteques, metges i hospitals, parcs i jardins, infraestructures, pensions, serveis de neteja…
- Què necessitem per satisfer aquestes necessitats?
- Necessitem diners
- D’on van sortir els diners? Primer s’intercanviava valor entre dues persones. Arribaven a un acord. Un donava el cereal que havia plantat i recollit i un altre li donava porcs que havia criat. Tots dos hi sortien beneficiats perquè obteníen alguna cosa que necessitaven o volien a canvi del que havien produït. A més per a guanyar llibertat en els intercanvis i que en aquests no haguessin de produir.-se al mateix moment van aparèixer els diners. Al principi tenien un valor per si mateixos. Eren d’or o plata, però no va durar gaire. Els romans ja van dominar l’art de la falsificació. Primer hi van barrejar una mica de coure, de zinc o de plom a les monedes. Llavors pesaven cada vegada menys, fins que només van quedar una làmina d’or a les cares. Amb el temps, l’augment de les transaccions durant l’edat moderna feien molt pesat de carregar amb quantitats enormes i voluminoses de monedes, així que molts prestadors van especialitzar-se a desar en lloc segur els diners dels seus clients i a canvi, els deixaven una mena de xecs equivalents al valor desat. Era molt més pràctic, i reduïa el risc de robatori, tenint en compte la inseguretat d’algunes rutes comercials. Aquests xecs o diner equivalent, s’acabarien convertint en els bitllets de paper o paper moneda que tots coneixem, avalats pels estats corresponents.
- Qui gestiona les necessitats col·lectives? Les administracions públiques. A partir de les necessitats col·lectives acordades, es calculen quants diners es necessiten per satisfer-les. D’altra banda, s’ha de trobar la manera d’obtenir aquests diners (ingressos). S’elabora el que anomenem pressupost i amb aquests pressupostos, les administracions públiques, gestionen els diners per fer front a les necessitats col·lectives.
- D’on surten els diners per pagar per exemple les faroles, papereres, voreres, arbres…etc.? Surten dels impostos.
- Hi ha uns impostos directes, què són aquells pels quals paga més qui més diners guanya. Parlem del IRPF, el qual grava la renda mundial que ha obtingut una persona que viu en territori espanyol. En l’impost sobre la renda els ingressos que tributen més són: ingressos de treball, ingressos del capital
- Impostos indirectes què són aquells que obliguem a tothom a pagar el mateix quan es fa una compra. Tant si la persona és rica o pobra. El més conegut es l’IVA.
- Què és el frau fiscal? Quan l’Agència Tributària descobreix que algú no ha pagat els impostos que li pertocaven, ho regularitza, fa una liquidació i li posa una sanció, és a dir, una multa. El contribuent disposa d’un termini de pagament voluntari, si tot i així, no vol pagar, l’AEAT és l’encarregada de dur a terme l’embargament dels seus bens i els diners que s’obtenen amb la venda dels seus béns, serviran per pagar els deutes dels impostos.
Per aprendre tot aquest funcionament, vam fer un joc de rol on cadascú feia un paper imaginari en la societat. Des de polític, departaments (educació, sanitat…), contribuents, farsants…etc.
Us deixem un petit recull de fotografies de la visita.
Moltes gràcies Maria. Vam aprendre moltes coses.
Alumnat de 6è
