Les dones a la música: cultura i resistències de gènere.
La música és un dels elements que ens acompanya des d’abans de néixer: aquelles cançons que escolten les famílies a casa o al cotxe, les que sonen a la televisió o a la ràdio o als auriculars de la mare mentre està embarassada i l’embrió es va fent gran fins que arriba el moment de sortir. La música ens envolta. Les veus i les lletres que s’escolten des de ben petits i petites van construint l’imaginari cultural: des de la infància, quan la música l’escullen les famílies i els i les mestres, fins que ja es comença a escollir segons els gustos de cadascú/na. Però… què passa amb aquesta música? Com tots els àmbits culturals de la nostra societat, està condicionada per la visió patriarcal i androcèntrica. Anem a pams.
Comencem pel protagonistes de l’escena musical tant en la indústria meanstream, com l’alternativa. Si tanqueu els ulls i us demanem cinc noms de grups o cantants… quantes són dones? Si heu pensat en alguna dona o algun grup de dones és fantàstic, però estem segures que no serà així per a la gran majoria, sobretot per als i les que ja tenim una edat. Tot i que de dones músics n’hi ha hagut i n’hi ha, són els homes els que copen la popularitat entre les masses: The Beatles, Elvis Presley, Chuck Berry, Queen, Elton John, Robbie Williams, U2, C Tangana… A casa nostra els homes també són el centre d’atenció dels escenaris: Manel, Els Amics de les Arts, Lax’n’busto, Sau, Sopa de Cabra, Gossos, Txarango, Estopa, Sidonie, Vetusta Morla, Love of Lesbian… Pel que fa al moviment “Rock català” dels 90, si hi pensem una mica només trobem una dona: la Lupe Villar dels Sangtraït… I les llufes que acompanyaven Els Pets, és clar. On són les dones? On eren les dones? De ser-hi, hi eren: Aretha Franklin, Nina Simone, Whitney Houston, Maria del Mar Bonet, Madonna, Shakira, JLo, Amy Winehouse, All Saints, Janis Joplin, Pepa Flores, Guillermina Motta… i ara? Tenim noms propis a casa i arreu: des de Núria Graham, Pupil·les, Roba Estesa, Silvia Pérez Cruz, Judith Nedderman, la Rosalia, Bad Gyal, Billie Eilish, Amaia, Mala Rodríguez, Nathy Peluso i un llarg etcètera… Només cal estar atents i atentes al que sona al nostre voltant per conèixer nous talents i reviure talents d’altres èpoques amb nom de dona. I no només a la veu: les dones també són grans instrumentistes i compositores, encara que moltes aules de música de les escoles s’encaparrin en idolatrar als clàssics Mozart, Beethoven, Wagner, Vivaldi i Strauss, entre altres velles glòries. Si la música creada i interpretada per dones tampoc entra a les aules, els nostres fills i filles només aprendran la meitat de la cultura musical. I la meitat de sempre, la masculina.
I continuem amb les lletres. Des de fa uns anys, hi ha una corrent generalitzada que critica les lletres masclistes del reggaeton. Unes crítiques sovint tintades de racisme i classisme. I per què ho diem, això? Sense negar-ho, hem de començar per analitzar les lletres de la indústria musical eurocèntrica: des del “Tinc fam de tu” de Lax’n’busto al “Cadillac” de Loquillo, passant per les lletres tòxiques sobre amor romàntic de les boybands dels 90, els mateixos The Beatles amb “When I’m Sixty-four” o “Every breath you take” de The Police . Si fem una anàlisi de les cançons que escoltem cada dia segur que en trobarem moltes que perpetuen el sexisme, així com la violència sexual, l’amor romàntic o fins i tot la violència masclista. Quin és el missatge que volem transmetre als nostres fills i filles? Entenem que la cultura, especialment la música com a element present a la nostra vida quotidiana, no pot ser perpetuadora de rols sexistes ni violències. I és per això que també cal revisar a fons la música que escolten els nostres fills i filles, encara que el missatge pugui semblar innocent: des del gall i la gallina amb el petó robat, al Marrameu que li cusen els mitjons o el senyor Ramon que no té altra feina que empaitar les criades… Les lletres construeixen imaginaris que s’assumeixen amb naturalitat i cal ser conscients dels missatges que es reben des de la infància, amb l’objectiu de canviar realitats simbòliques i actituds assumides de manera inconscient. És per això que hem fet una llista de Spotify amb noms de dones, músics, grups i compositores de tots els temps, perquè les dones també portem la veu cantant! Ah, i 100% lliure de sexisme! (O això hem intentat.)
https://open.spotify.com/playlist/232YGubvUZMz7VO8FlyGB3?si=8DY782UwQVu4Zv7bOR9lMQ
Comentaris recents