Aquest passat divendres dia 2 de juny els infants d’I5A: Els Papers, van realitzar una tertúlia artística dialògica que tenia com a referencia l’obra pictòrica de Pablo Picasso “El beso” de 1969. Però abans d’explicar-vos quin va ser el resultat caldria fer-nos una pregunta: Què és una tertúlia artística dialògica?
En primer lloc, les tertúlies dialògiques es basen en la construcció col·lectiva de significat i coneixement mitjançant el diàleg amb tot l’alumnat que participa de la tertúlia. D’aquesta manera es potencia l’apropament directe de tot l’alumnat sense fer distincions d’edat, gènere, cultura o capacitat a la cultura clàssica universal i al coneixement científic acumulat per la humanitat al llarg del temps.
Tot basant-nos en aquestes premisses hem de començar pel temps necessari per tal d’observar i reflexionar sobre l’obra, en aquest cas artística, que estem observant. Els infants no coneixen el títol ni l’artista, no els volem condicionar. Busquem l’observació i la reflexió esmenada sense condicionants, partint de l’aprenentatge dialògic, és a dir, en el moment en que ens comuniquem i establim un diàleg amb d’altres persones li donem significat a la nostra realitat.
Aquest temps de reflexió i diàleg ens permet descriure l’obra, què és allò que observem i quin sentit o interpretació en donem. Aquí podeu llegir algunes de les reflexions dels infants d’Els Papers:
- El noi (el de la barba) té un ull a dalt i un a baix.
- L’orella està molt cap a baix.
- Els ulls són molt diferents.
- El nas és molt gran.
- Té barba.
- El senyor té una cara negre al costat del nas.
- La persona que no és el senyor té el nas petit.
- Tenen la cara amb una mica de blau.
- La segona persona té un ull rodó i un com una llàgrima.
- I l’orella caiguda.
- Tenen les celles grans i petites, a la vegada.
- Un té el cabell llarg i l’altre curt.
- La boca té una forma rara.
- Un és calb a la part de dalt.
- Té la barba del color de la roba.
- La noia té el cap curt.
- Crec que són pirates i el petit és l’ajudant.
- La senyora té el cap quadrat.
- La paret té rectangles blancs i blaus.
- Jo crec que és una dona perquè té el cabell llarg.
- La noia té una diadema.
- Es fan un petó a la boca, dels de senyor i senyora, no d’amics.
- És negre i blanc i gris gairebé tot.
I amb totes aquestes observacions: Quin títol creuran els infants que és el de l’obra?
- “Un senyor i una dona fent-se un petó perquè són amics”.
- “Un petó al nas”.
- “Un senyor i una senyora són parella”.
- “El petó del pare al fill”.
- “Una abraçada d’amics”.
Podem veure que en tenim per tots els gustos. I encara ens queda una cosa més de la que parlar: Quin creiem que és l’artista que va pintar l’obra? I aquí a tothom li ha vingut al cap el mateix: Pablo Picasso. Quines podrien ser les raons d’aquesta relació obra-autor? Doncs els nostres nens i nenes de la classe d’Els Papers ens ho han aclarit molt fàcilment:
- Perquè les cares tenen formes diferents.
- Perquè està pintat diferent, les coses no són així i això ho feia Picasso.
- El senyor calb s’assembla a les fotos de Picasso.
- La pintura és com els seus dibuixos, els que hem vist.
- Perquè a Picasso li és igual si és així, li agrada pintar com a ell li agrada.
Així doncs, el diàleg que establim està basat en una relació d’igualtat, on tots i totes tenim coneixement a aportar, reconeixent així la intel·ligència cultural en totes les persones.
