Les Actuacions Educatives d’Èxit (AEE) que es donen en les comunitats d’aprenentatge, segons els estudis científics (INCLUD-ED, 2006-2011; SEAs4All, 2015- 2017) representen pràctiques inclusives, afavorint així l’aprenentatge de tots i totes. Les AEE es caracteritzen per:
- Contribueixen a un millor aprenentatge i a la solidaritat entre els participants.
- Són universals, ja que manifesten aspectes comuns quan són aplicables en contextos diferents.
- Són transferibles a diferents contextos i nivells d’educació, amb molt bons resultats.
El concepte d’aprenentatge en què es basen les Comunitats d’aprenentatge és l’Aprenentatge Dialògic, que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials, abarcant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:
- Diàleg igualitari: Es produeix un diàleg igualitari quan es consideren les aportacions en funció de la validesa dels seus arguments, no de la posició de poder (professional/no professional) de qui les fa. En la societat de la informació actual, les habilitats de selecció i processament de la informació són claus, i el diàleg igualitari afavoreix el desenvolupament d’aquestes capacitats.
Prenent com a referència les aportacions de Habermas (capacitat de llenguatge i acció i teoria de l’acció comunicativa) i Freire (teoria de l’acció dialògica), es proposa una relació entre professor i participants que s’acosta a la situació ideal de parla, en la que el professional dinamitza interaccions que faciliten una creació de coneixement a partir de la intersubjectivitat, basant-se en pretensions de validesa i no de poder. Les tertúlies literàries són una forma d’organitzar l’aula que donen les condicions per a que aquest diàleg igualitari sigui possible.
- Intel·ligència cultural: Com diu Habermas (1984) tothom pot contribuir a construir coneixement, independentment de la seva formació acadèmica. Jesús Gómez deia que “aprenem a partir de dialogar amb persones que tenen bagatges diferents als nostres” (Flecha. Gómez, Puigvert, 2011, 235). “Totes les persones tenen intel·ligència cultural; la desigualtat es genera amb els seus diferents desenvolupaments en entorns diversos” (Flecha, 1997, p.21).
Les habilitats adquirides a partir d’experiències pràctiques poden ser funcionals i transferibles al context acadèmic, sempre que es donin les condicions adequades. A més, la intel·ligència no creix només durant la infantesa o l’adolescència, sinó que pot créixer durant tota l’adultesa donat que “totes les persones de qualsevol edat tenen unes capacitats de llenguatge i acció que poden ésser desenvolupades a través de les seves interaccions” (Flecha, 1997, p.23).
- Transformació: Freire (1993) afirmava que els humans som éssers de transformació, no d’adaptació. “L’aprenentatge dialògic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn” (Flecha, 1997, 28). Mitjançant el diàleg es produeixen transformacions igualitàries per a les persones participants i el seu entorn; “Passar de situacions d’exclusió a altres de creació cultural modifica profundament les seves relacions familiars, laborals i personals” (Flecha, 1997, p.32), cosa que representa una millora en la superació de les exclusions educatives existents.
- Dimensió instrumental: Alguns professionals de l’educació defensen la creença que oposa l’aprenentatge dialògic i la formació humana a l’aprenentatge instrumental i la formació tècnica. Tanmateix, l’aprenentatge dialògic no s’oposa a l’instrumental sinó als estàndards imposats, donat que “abarca tots els aspectes que s’acorden aprendre” (Flecha, 1997, p.33) mitjançant el consens. Ans al contrari, l’aprenentatge instrumental s’intensifica quan es donen interaccions basades en el diàleg igualitari. A més, el diàleg i la reflexió fomenten el desenvolupament de la capacitat de processament i selecció de la informació.
- Creació de sentit: “Del diàleg igualitari entre tots és d’on pot ressorgir el sentit que orienti els nous canvis socials cap a una vida millor” (Flecha, 1997, p.35). Promovent la comunicació de tu a tu entre les persones i facilitant la seva participació en la presa de decisions que les afecten partint d’interaccions de validesa, es facilita una “autocreació” de sentit. La transformació dels centres educatius en comunitats d’aprenentatge parteix, de fet, del somni de tota la comunitat; allò que per a les persones que la formen té sentit.
- Solidaritat: L’educació no és neutral; ha de treballar clarament a favor de la solidaritat, creant i oferint espais oberts a tothom, sense barreres. A més, el diàleg igualitari fomenta l’adquisició de postures madures i crítiques.
- Igualtat de diferències: “Quan la diferència es planteja aïllada de la igualtat, genera desigualtats” (Flecha, 1997, p.42). La igualtat és un valor imprescindible que ha de perseguir l’educació, però no des d’una concepció homogeneïtzadora (intentant integrar a tots els alumnes en currículums estàndards sense tenir en compte les diferències) o només d’igualtat d’oportunitats (sense qüestionar les distàncies existents entre les diferents posicions altes i baixes de la societat).
Les Actuacions Educatives d’Èxit són Els Grups Interactius, Les Tertúlies Dialògiques, El Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes, La Participació Educativa de La Comunitat, l’Extensió del Temps d’Aprenentatge, La Formació de Familiars i la Formació Dialògica del Professorat.
