El concepte de psicomotricitat està directament relacionat amb el desenvolupament psicològic de l’infant. Aquest desenvolupament es produeix a través de la interacció activa de l’infant amb el medi que l’envolta, en un procés que va des del coneixement i control del propi cos i arriba fins al coneixement i l’acció sobre el món que l’envolta (Garcia Martínez, 1994.).
Cal esmenar també que el camp d’actuació de la psicomotricitat és molt ampli i incideix en el desenvolupament de qualsevol persona d’edats diverses i presenta diferents àmbits d’intervenció.
Per tant, arribem a una de les preguntes que ens realitzem més sovint: Perquè és important treballar la psicomotricitat amb els més petits?
•En l’àmbit cognitiu. Estimula la percepció i la discriminació de les qualitats dels objectes, així com els seus usos, crea hàbits, millora la memòria, l’atenció i la creativitat. També ofereix a l’infant les nocions espacials (dalt-baix, davant-darrere, a prop-lluny…) i reforça l’aprenentatge dels colors i les formes, així com la interacció dels objectes amb els diferents elements de l’entorn.
•En l’àmbit socioafectiu. També és molt beneficiosa, perquè ajuda als infants a descarregar els impulsos i a equilibrar-se en la part afectiva. A banda, col·labora en la integració social i reafirma la seva autoestima, a conèixer els seus límits i capacitats.
•En l’àmbit motor. Per últim, hem d’indicar que la psicomotricitat també és essencial pel que fa a la consciència corporal, a la percepció del mateix cos i al coneixement de l’esquema corporal. Com no podia ser d’una altra manera, la psicomotricitat és vital per afirmar la lateralitat, el control postural, l’equilibri i la coordinació, així com la ubicació en temps i espai.
