La tradició de menjar castanyes, present a tot Catalunya, prové de fa molts anys. Antigament, els campanars de les esglésies no paraven de sonar per avisar de l’arribada del dia de tots sants. Fer sonar les grans campanes era una tasca tan dura, que els campaners havien de carregar energies. Ho feien amb castanyes, el fruit que més abundava en aquella època de l’any. Les solien acompanyar amb vi dolç per fer-les baixar i fer passar el fred.

Amb els anys, la figura de la castanyera s’ha convertit en un mite de la festivitat. La representem com una dona anciana, humil, amb un mocador al cap i davant d’un torrador de castanyes. Aquesta imatge ens arriba de les senyores que venien les castanyes anys enrere. Solien servir vuit castanyes en una paperina de paper i animaven a la compra tot cridant: “Calentes i grosses, qui en vol, ara que fumen?”.

Avui en dia és important celebrar aquesta festa a les escoles per recordar la tradició i els costums; en el nostre cas al Ferrà ho fem ballant balls tradicionals des dels ben petits fins als més grans. La qüestió és passar-ho bé! I menjar castanyes i moniatos!