Rebem una visita molt especial!

Namasté!

Aquesta setmana els alumnes de cinquè hem rebut la visita d’en Lanzy. És un noi de la Índia que ens ha explicat com és la vida al seu país i el treball que fa la Fundació Vicente Ferrer.

Quan vam començar el projecte de la sostenibilitat no ens pOdiem ni creure el munt de desigualtats que existeixen al món i avui en Lanzy ens ho ha explicat en primera persona.

Ens ha sorprès i hem après moltes coses:

En Lanzy ve d’Anantapur, que vol diu ciutat infinita. Allà viuen molt diferent d’aquí. La seva mare cobrava cinc euros al mes i amb això havien d’aconseguir viure ella i els seus quatre fills. Com el seu pare no hi era, ell ha sigut el cap de família des de ben petit. Al seu país pensen que les dones no saben fer les coses com els homes i és per això que no els hi donen l’oportunitat d’estudiar. Com són molt pobres, els hi fan casar-se molt joves i així marxen de casa i no els han de mantenir. La noia ha de pagar al noi per a casar-se (la dote) i el noi manté als pares quan es fan grans.

Per norma general, a l’Índia cobren 1€o 2€ al dia i amb això compren menjar, les donen cobren la meitat, però nomès els hi arriba per fer un àpat al dia que és arròs picant sempre. A més, comencen a treballar des de que són nens (explotació infantil).

Als instituts públics només accepten nois i per anar a l’escola han de caminar entre una i dues hores. Per aquest motiu en Vicente Ferrer va iniciar la seva fundació; fan escoles a la Índia per tal que nens i nenes puguin estudiar i compren bicis per tal que puguir arribar més ràpid. De moment, han pogut ajudar a 56.000 infants de 3600 pobles. Aquesta fundació pretèn trencar les desigualtats de gènere i que tots tinguin les mateixes oportunitats. Si aprenem tenim més oportunitats a la vida per poder opinar i treballar.

En Lanzy ens ha fet unes reflexions molt importants, com per exemple:

“LA EDUCACIÓ NO TÉ LÍMITS”

“QUAN ET DONEN UNA OPORTUNITAT … COM L’APROFITES?”

“NO ÉS QÜESTIÓ DE MANAR SINO DE RESPECTAR”