Història

El Centre de Formació i Treball Flor de Maig, és titularitat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya des del 1 de gener 2007 i és l’únic centre de Educació Especial d’educació secundària que té el Departament d’Ensenyament.
El Centre de Formació i Treball va ser fundat l’any 1.976 en el marc del Patronat Flor de Maig de la Diputació de Barcelona amb el nom d’Institut de Promoció Sòcio-Assistencial (IPSA).

El 5 de juny de 1.971 la Diputació de Barcelona va signar un conveni amb la Fundació Juan March per a la construcció, manteniment i posta en marxa del que s’anomenà: Institut Psicopedagògic i d’Investigació Flor de Maig – Fundació Juan March.

La Fundació Juan March va dur a terme la construcció del conjunt d’edificis i instal·lacions per a la nova institució, que es definia com un centre pilot per a la investigació i formació de personal dedicat a nens subjectes a educació especial.

El 13 de setembre de 1975 la Fundació Juan March efectuà la donació d’aquests edificis a la Diputació de Barcelona. Finalment, el 22 de setembre de 1975, es va procedir a la constitució formal del Patronat de la Fundació Pública Institut Neurobiològic i d’Investigació Flor de Maig.

Més endavant, la Comissió de Govern de la Diputació de Barcelona, acordà, entre d’altres, sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’acord de modificar la denominació d’Institut Neurobiològic i d’Investigació Flor de Maig, (nom oficialment enregistrat de l’EFPA), que passà a denominar-se Centre de Formació i Treball Flor de Maig.
Així doncs, L’Escola de Formació Professional Adaptada es denomina actualment, Centre de Formació i Treball Flor de Maig.
Història educativa

Les activitats educatives de Flor de Maig van començar l’octubre de 1.976, amb 10 joves procedents de Llars Mundet. S’estudiaven alternatives que preveien tant la possibilitat d’un centre de treball protegit com d’un centre de formació per al treball.

La creació del CFT es va donar en un moment històric molt determinat. Les escoles d’educació especial, que havien nascut fruit de l’esforç de les associacions de pares i de l’ interès de professionals sensibilitzats, estaven destinades a tots aquells nens que presentaven diversitat funcional i/o eren expulsats del circuit escolar ordinari. La diversitat d’alumnes atesos, així com de les seves capacitats, plantejava a les famílies força interrogants de futur, l’Associació de Pares de Flor de Maig, plantejava la possibilitat de crear un centre de treball protegit que garantís el futur laboral dels seus fills, aquesta alternativa es va desestimar.
L’anàlisi dels recursos existents evidenciava un buit en l’etapa formativa de preparació per a la vida adulta i el treball: la formació professionalitzadora, adaptada a les capacitats dels alumnes, era un espai per cobrir i un repte força engrescador.
El treball de programació a realitzar des de l’àmbit professional, per donar contingut i entitat a aquesta formació fins aleshores inexistent, es va emmarcar en la FP de 1r grau i va suposar una important implicació d’il·lusió i creativitat, no va ser fins al cap de 6 anys (1.981) que es va aconseguir una certa homologació oficial dels estudis.

L’any 1.981 es crea el Departament d’Orientació Laboral i Seguiment per a la intermediació i recerca de fórmules, estratègies i altres accions laborals orientades a una millor sensibilització social i, d’una manera molt especial, a la integració laboral dels alumnes.

L’any 2005 la Diputació de Barcelona, per raons purament “polítiques”, tanca el Departament i trasllada el personal a altres serveis de la Diputació.
Malgrat això, el Centre continua treballant amb el mateix objectiu, demostrant que la integració laboral de les persones amb diversitat funcional és possible i que cal sumar els esforços de tots els agents socials a fi d’aconseguir els millors resultats.