Saltar cascades d’espuma blanca amb el kayak. Abordar un ràfting enmig d’una piscina. Remar pel riu Ter a mitja tarda… Ho fem cada curs a l’INS Campalans, amb el club de piragüisme Salt-Ter i el Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE). L’esport d’aventura al bell mig de la natura. Aquests textos que podreu llegir tot seguit són el relat de l’experiència viscuda per un parell dels onze alumnes participants en el curs de piragüisme, organitzat a l’institut per a l’alumnat d’ESO, durant quatre divendres del mes de novembre. Viviu amb ells aquest moment iniciàtic a les aigües del Ter.
Quan ens van donar el full de les inscripcions no vaig dubtar gaire… En un moment ja havia escrit el meu nom i cognoms al full.
El primer dia vam arribar amb bus a la piscina de Salt i ens vam vestir amb jaquetes impermeables, casc, l’armilla i una faldilla! Semblaven boles de colors amb tantes coses a sobre. Em vaig posar dins la piragua i vaig entrar a l’aigua, la piragua va començar a ballar i a moure’s… però la controlava amb la pala de remar i la feia anar on jo volia.
Els jocs a la piscina van ser molt divertits, fèiem un equip amb nenes de la meva classe i amb el monitor. Però els dos divendres tranquils a la piscina s’acabaven, només quedaven dos dies i eren tots dos al riu. El primer dia de riu va ser molt divertit, vam passar tres cascades i la Mar, cada cop que baixava la cascada, acabava fotent-li cop de pala a en Lluís, pobre professor! Quasi acaba estès a la vora del riu, no sé com encara ens aguanta. Però nosaltres també vam sofrir molt! L’aigua estava plena de fang i quan hi vaig posar el peu se’m va enfonsar, el vaig treure empastifat d’un color merdós. Però aquestes coses no s’han de tenir en compte… Va ser genial! I amb en Lluís encara més. Al final ens vam haver de canviar al maleter del cotxe d’en Lluís i passaven cotxes per allà i totes ens tapàvem com podíem… L’any que ve s’ha de repetir! (Júlia Muntada Vinyolas, novembre 2012)
M’hi vaig apuntar perquè les amigues que sempre vaig es van apuntar a balls de saló i a mi no em convencia gaire. Així que vaig buscar alguna activitat més divertida. Com que nenes de la meva classe ja havien fet piragüisme l’any passat i els havia agradat, vaig ser atrevida i m’hi vaig apuntar.La primera cosa que ens van ensenyar va ser com equipar-nos. Ens vam posar el banyador i ens van donar un paravents i una faldilla, a sobre ens vam posar una armilla salvavides i un casc. No sé què semblàvem!
Els jocs a la piscina de Salt eren divertits i cansats. El ràfting em va agradar molt, perquè havies d’anar remant amb la piragua fins al costat del ràfting, intentar sortir de la piragua (difícil) sense bolcar (molt difícil) i pujar al ràfting (encara més difícil).
Jo, al principi, no volia aprendre a bolcar, em feia respecte, però, quan en Quim em va dir: “O bolques tu o et bolco jo”, de seguida vaig ser de cap per avall sota l’aigua amb la piragua a sobre. I vaig saber sortir!
Passar per les tres cascades de la Pilastra va ser tota una aventura. Ens deien que havíem de passar les cascades remant tota l’estona sense parar, però jo no ho tenia gens clar. Després de veure que la Júlia passava i en sortia viva, era el meu torn. Vaig agafar fort el rem i vaig remar tan fort com vaig poder. Un monitor gravava la baixada des d’una roca. Jo em vaig concentrar tant que no vaig pensar que en Lluís estava al costat de la cascada, dins l’aigua i, sense voler, li vaig fotre un cop de rem al cap que quasi queda “lelo”. Però això no era el pitjor, el pitjor era que havia quedat tot gravat i que ho veuríem a l’institut!M’ho vaig passar, molt bé, no vaig bolcar i ja tinc ganes de tornar al riu. (Mar Capdevila Mayola, novembre 2012)
