“Em dic Jordi Pagès i sóc la vostra professora de socials”. Tan sols pronunciant aquestes paraules el primer dia de curs, ja t’havies posat a la butxaca una classe sencera.
Mai has estat un professor convencional i això és el que t’ha fet diferent a la resta. Les teves classes anaven més enllà de quatre apunts i els llibres de text. Amb tu hem après noves maneres de viure, d’estimar, de comprendre, hem après que els llibres no tenen la raó absoluta i que no ens ho ensenyen tot… Fins i tot alguns, gràcies a tu hem trobat la nostra vocació i allò que ens agrada. Ens has marcat molt com a professor, però sobretot com a persona. Ens has ensenyat a viure.
Recordarem sempre les històries que ens explicaves per què les classes fossin més divertides, les nombroses excursions improvisades que fèiem per Anglès, quan deies que no acataries la Llei Wert i feies burla dels polítics i de les noves lleis que s’aprovaven. Però com no pot ser d’una altra manera, et recordarem com el pare de Ràdio DPM, com l’impulsor de la idea de posar música a l’hora del pati per animar l’ambient, i òbviament, com el rei de la festa en cada celebració que es feia a l’institut. Podríem estar hores i hores recordant anècdotes i frases molt teves que ens han marcat.
Pagès, en nom dels alumnes de l’institut Rafael Campalans, volem dir-te que sempre seràs present en nosaltres i recordat com aquell professor amb qui podies parlar tranquil·lament de temes personals que traspassaven la relació professor-alumne. Des d’aquí, també volem donar molts ànims i el nostre suport als familiars i els amics. T’estimem molt Pagès. Gràcies per haver compartit tant amb nosaltres.
Alumnes de 2n de Batxillerat
