Benvolguts membres de la comunitat educativa de l’Institut Rafael Campalans,
Davant dels fets esdevinguts en les últimes hores, així com de les nombroses respostes ciutadanes i institucionals, em sembla pertinent recordar el següent fragment del preàmbul de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació:
«Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Les expectatives per al futur immediat no són les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el camí de la democràcia i de l’autogovern. Si fa trenta anys calia superar grans dèficits i bastir i renovar una oferta educativa normalitzada, avui, amb aquell objectiu aconseguit, s’apunta a fites noves i exigents…»
Aquestes «fites noves i exigents», com continua el preàmbul, tenen a veure amb la qualitat educativa i les desigualtats socials, per descomptat, però també amb la capacitat de continuar treballant entre totes i tots, amb responsabilitat, rigor i seriositat, per un dels objectius primordials de la tasca educativa –la de casa, la dels centres d’aprenentatge, la del carrer…–: contribuir al desenvolupament de l’esperit crític dels nois i noies en el marc de la defensa dels valors democràtics i la convivència pacífica. Una contribució que també batega en unes paraules de Rafael Campalans llunyanes en el temps i alhora abassegadorament actuals:
«Fa anys que ho deia adreçant-me a la nostra joventut: De poc serveixen en l’hora decisiva de l’actuació els lírics entusiasmes, les efusions cordials, les fórmules grandiloqüents i les belles vaguetats utòpiques. L’hora d’ara és d’una gravetat immensa. No oblidéssim pas que hi ha encara una cosa més gran que guanyar la llibertat: i és l’ésser digne de conservar-la. Per això és tan plena de sentit la profunda exclamació del savi: “Oh, legislador, no em donis lleis per al poble. Dóna’m un poble per a les lleis”» [“Els perills del desencant”, 23 de febrer de 1932].
A l’Institut Rafael Campalans, doncs, continuem treballant amb serenor i professionalitat per tots aquells fonaments que fan de les lleis l’espai de creixement per al poble, i no el seu jou, i rebutgem amb la força del diàleg i dels arguments qualsevol intent de destruir aquesta premissa.
Salutacions cordials,
Pere Parramon,
director.
