Normes d’organització i funcionament (NOFC)

PREÀMBUL                                                                                                                           LOGOTIP NARCIS OLLER bo amb colors plans  NOFC

La comunitat educativa de l’Institut Narcís Oller es dota d’aquestes Normes d’organització i funcionament del centre  (NOFC) en el marc del seu Projecte Educatiu i de les normes de rang superior que configuren l’actual ordenament del sistema educatiu, normes que són concretament  en la data d’aprovació per part del Consell Escolar del centre, la  Llei  12/2009 d’Educació de Catalunya, el decret 102/2010 d’autonomia de centres, el decret 279/2006 de drets i deures dels alumnes, el decret 155/2010 de la direcció dels centres, i les resolucions d’instruccions d’inici de curs corresponents als cursos 2010/11 i 2011/12.

Les NOFC s’inspiren en dos principis generals:

Tot l’alumnat té els mateixos drets i deures, sense més distincions que aquells que es derivin de la seva edat i de les etapes o els nivells dels ensenyaments que cursin.

L’exercici dels drets per part de l’alumnat implica el deure correlatiu de coneixement i respecte dels drets de tots els membres de la comunitat escolar.

L’article 21 de la LLEI 12/2009 D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA concreta els drets dels alumnes:

Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat.

2.    Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la

regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a:

a) Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats.

b) Accedir a la formació permanent.

c) Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme d’aprenentatge i n’incentivi i en valori l’esforç i el rendiment.

d) Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés

personal.

e) Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.

f) Ésser educats en la responsabilitat.

g) Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent

d’hàbits de diàleg i de cooperació.

h) Ésser educats en el discurs audiovisual.

i) Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.

j) Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.

k) Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.

l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.

m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.

n) Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.

o) Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident

Aquests drets  comporten uns deures, concretats a l’article 22 de la LEC:

1. Deure d’estudi.

L’estudi és un deure bàsic de l’alumnat que comporta el desenvolupament de les seves aptituds personals i l’aprofitament dels coneixements que s’imparteixen, amb la finalitat d’assolir una bona preparació humana i acadèmica. Aquest deure bàsic es concreta, entre altres, en les obligacions següents:

a) Assistir a classe, participar en les activitats formatives previstes a la programació general del centre i respectar els horaris establerts.

b) Realitzar les tasques encomanades pel professorat en l’exercici de les seves funcions docents.

c) Respectar l’exercici del dret a l’estudi i la participació dels seus companys i companyes en les activitats formatives.

Deure de respectar les normes de convivència

El respecte a les normes de convivència dins el centre docent, com a deure bàsic de l’alumnat implica les obligacions següents:

a) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques,  així com també la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.

b) No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe o per qualsevol altra circumstància personal o social.

c) Respectar el caràcter propi del centre, d’acord amb la legislació vigent.

d) Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns mobles i les instal·lacions del centre i dels llocs on dugui a terme la formació pràctica com a part integrant de l’activitat escolar.

e) Complir la normativa d’organització i funcionament de l’Institut Narcís Oller     (NOFC).

f) Respectar i complir les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats i del personal del centre, sens perjudici que pugui impugnar-les quan consideri que lesionen els seus drets, d’acord amb el procediment que estableixin les NOFC  i la legislació vigent.

g) Participar i col·laborar activament amb la resta de membres de la comunitat escolar, per tal d’afavorir el millor desenvolupament de l’activitat educativa, de la tutoria i l’orientació i de la convivència en el centre.

h) Propiciar un ambient convivencial positiu i respectar el dret de la resta de l’alumnat al fet que no sigui pertorbada l’activitat normal en les aules.

Les NOFC consideren genèricament com a conductes contràries a les normes de convivència per part de l’alumnat els incompliments dels  seus deures.

Tots els membres de la comunitat escolar  de l’Institut Narcís Oller tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre.

Correspon a la direcció i al professorat del centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida, el control i l’aplicació de les normes de convivència.

Les NOFC, enteses com a pauta de conducta i actuació i com a eina de millora i bon funcionament del centre, serà difós periòdicament entre els membres de la comunitat educativa per tal que es facin realitat els objectius i finalitats del Projecte Educatiu de Centre.

TÍTOL I: CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I MESURES CORRECTORES

Preàmbul

L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions s’han de tenir en compte els criteris següents:

Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

L’especial gravetat que revesteixen actes o conductes que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

En cap cas les sancions atemptaran contra la integritat física o moral de l’alumne.

Article 1: Aplicació de mesures correctores i de sancions

1.1.  Es poden corregir i sancionar, d’acord amb el que disposa aquest títol, els actes contraris a les normes de convivència del centre, tipificades en aquestes NOFC com a falta,  així com les conductes greument perjudicials per a la convivència tipificades en aquestes NOFC com a falta greu, realitzades per l’alumnat dins del recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars i en els serveis de menjador i transport escolar.

Igualment, poden corregir-se i sancionar-se les actuacions de l’alumnat que, encara que dutes a terme fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o companyes o altres membres de la comunitat educativa.

1.2.  La imposició a l’alumnat de les mesures correctores i de les sancions que preveuen aquestes NOFC  ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troba i ha de contribuir al manteniment i la millora del seu procés educatiu.

1.3. La mesura correctora i la sanció és un recurs que cal aplicar sempre pensant en la reacció en positiu de l’alumne i buscant el seu creixement  com a persona.  Per això abans de la imposició d’una sanció, cal valorar prèviament iniciatives com  la reflexió amb l’alumne sobre la seva actitud, el diàleg, l’autocrítica per part de l’alumne…Si fruit d’aquesta reflexió compartida, es considera que s’han assolit els objectius educatius que la mesura correctora o la sanció persegueix, aquesta es pot deixar sense efecte  en qualsevol moment.

Article 2: Gradació de les mesures correctores i de les sancions

Als efectes de graduar les mesures correctores i les sancions, s’han de tenir en compte les següents circumstàncies:

2.1.  Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat:

a) El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.

b) No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència en el centre.

c) Demanar disculpes en els casos d’injúries, ofenses i alteració del desenvolupament de les activitats del centre.

d) L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.

e) La falta d’intencionalitat.

2.2.  S’han de considerar circumstàncies que poden intensificar la gravetat de l’actuació de l’alumnat:

a) Que l’acte comès atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe, religió o per qualsevol altra circumstància personal o social.

b) Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses a companys d’edat inferior o als incorporats recentment al centre.

c) La premeditació i la reiteració.

d) Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

Article 3: Conductes contràries a les normes de convivència

3.1.  S’han de considerar falta les següents conductes contràries a les normes de convivència del centre:

a) Les faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe. Pel seu caràcter específic,  aquesta tipologia de  falta i la corresponent mesura correctora  es desenvolupa al títol IV d’aquestes NOFC.

b) Els actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat escolar.

c) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre.

d) Els actes d’indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat escolar.

e) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del centre, o del material d’aquest o del de la comunitat escolar.

f) L’ús sense permís de xarxes wi-fi,  ordinadors, protàtils, mòbils i aparells electrònics de reproducció i/o gravació de veu, so o imatge,  en tot el recinte escolar, en qualsevol de les seves possibilitats (trucar, escoltar música, visionar imatges, enregistrar…).  El mòbil de l’alumne  al centre sempre ha d’estar completament apagat i desat.

g) La no presentació dels deures i les tasques escolars amb la diligència i puntualitat requerida.

h) No portar el material escolar requerit pel professorat: llibres de text, roba esportiva per a l’educació física, material de dibuix, ordinador portàtil, etc.

i) L’ocultació o el lliurament amb un retard injustificat de les comunicacions etre el professorat i els pares o tutors – cartes, circulars, notes d’agenda, comentaris al Quiró…

j) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar, que no constitueixi falta greu.

Article 4: Mesures correctores

4.1  Per a les faltes tipificades a l’article 3, les mesures correctores, que poden tenir caràcter concurrent per a la mateixa falta,  són les següents:

Amonestació oral.

b) Assignació de tasques de caràcter educatiu ( còpia, activitats de reforç,  neteja de l’aula…) durant la classe del professor que imposa la sanció.

c) Expulsió de classe. En aquest supòsit, l’alumne es personarà immediatament a la sala de professors amb el comunicat d’expulsió degudament complimentat pel professor per tal que el professor de guàrdia  se’n faci càrrec, ordinàriament, a  l’aula de vigilància.

d) Compareixença immediata davant  d’un membre de l’equip directiu del centre.

e) Privació del temps d’esbarjo.

f) Realització de tasques educadores en horari no lectiu de dies d’obertura del centre   ( orientativament, entre les 15.30  i les 17.30 h).

g) Amonestació escrita, bé a través d’un comentari visible als pares a l’aplicació Quiró, bé per correu postal, en carta  tramesa als pares en cas que l’alumne sigui menor d’edat, o bé per qualsevol altre mitjà de comunicació.

h)  Reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres membres de la comunitat educativa.

i) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per un periode màxim de noranta dies lectius a partir de la data de la comissió de la falta.

j) Canvi de grup o classe de l’alumne o de l’alumna per un període màxim de quinze dies lectius.

k) Suspensió del dret d’assistència a totes o a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius consecutius. Durant la impartició d’aquestes classes l’alumne o l’alumna ha de romandre  a l’aula de vigilància, a càrrec del professor de guàrdia corresponent i efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.

l) En el cas concret de mòbils i aparells de reproducció o enregistrament de veu, so o imatge, la sanció podrà consistir en la retirada de l’aparell, a més d’una sanció  de les enumerades dels apartata a) a la k) d’acord amb la tipificació de falta lleu.  Quan el professor requereixi a l’alumne que li lliuri el mòbil o aparell electrònic, l’alumne l’apagarà i el donarà al professor. Aquest l’entregarà a un membre de l’equip directiu. Perquè l’alumne recuperi el mòbil, el membre de l’equip directiu podrà requerir la presència del pare o mare, en cas que l’alumne sigui menor d’edat.


Article 5: Competència per aplicar mesures correctores

L’aplicació de les mesures correctores detallades a l’article anterior correspon a:

a) Qualsevol professor o professora del centre, escoltat l’alumne o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores previstes a les lletres a), b), c), d) , e), f), g), i) i l) de l’article anterior.  En el cas que s’apliqui la sanció prevista a l’apartat i), la sanció afecta només les excursions programades des de la matèria del professor que imposa la sanció.

b)  Un membre de l’equip directiu, escoltat l’alumnat, en el supòsit de la mesures correctores prevista a les lletres h)  i) i j) de l’article anterior. La sanció prevista a l’apartat i) afectarà  les sortides programades en totes les matèries de l’alumne.

c)  El director o, en cas d’absència d’aquest, el cap d’estudis,  escoltat l’alumne, en el supòsit de la mesura correctora prevista a la lletra k) de l’article anterior.

Article 6: Constància escrita

6.1. De qualsevol mesura correctora que s’apliqui, el professor responsable valorarà si n’ha de quedar constància a l’aplicació Quiró, en comentari visible als pares.

6.2.  A més de l’enregistrament a l’aplicació Quiró, la imposició de les mesures correctores previstes a l’apartat anterior es  podran comunicar  formalment als pares dels alumnes i les alumnes, per un d’aquests procediments: telefonada del centre,  carta lliurada al propi alumne i amb acusament de rebuda, carta certificada i amb acusament de rebuda o altres mitjans de comunicació.  Les sancions previstes als apartats h) a l)   seran comunicades en tot cas als pares o tutors.

Article 7: Prescripció

Els actes i incorreccions considerades faltes o  conductes contràries a les normes de convivència de l’article 3 d’aquestes NOFCprescriuen pel transcurs del termini de 30 dies lectius a partir de la seva comissió. Les mesures correctores prescriuen en el termini de trenta diels lectius des de la seva imposició.

Article 8. Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre, qualificades com a falta greu, i sancions.

Són  considerades com a faltes greus les següents conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre:

a) Els actes greus d’indisciplina i les injúries o ofenses contra membres de la comunitat escolar que depassen la incorrecció o la desconsideració previstes a l’article 3.

b) L’agressió física o les amenaces a membres de la comunitat educativa.

c) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar, particularment aquelles que tinguin una connotació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es realitzin contra l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials o educatives.

d) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent, la falsificació o robatori de documents i material acadèmic. L’accés a través de la xarxa wifi del centre a programes de descàrrega de continguts digitals. L’accés a Internet o a aplicacions informàtiques expressament prohibits als alumnes i/o a través de contrasenyes usades sense permís del professorat.

e) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependències del centre, del seu material o dels objectes i les pertinences dels altres membres de la comunitat educativa.

f) Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les activitats del centre.

g) Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per a la salut, la integritat personal i la intimitat dels membres de la comunitat educativa del centre.

h) La reiterada i sistemàtica comissió de les conductes contràries a les normes de convivència en el centre relacionades a l’article 3.

Article 9: Sancions per la comissió de les faltes greus previstes a l’article anterior.

Les sancions,  que poden ser de caràcter concurrent, per la comissió de faltes greus, poden ser:

a) Realització de tasques d’utilitat social per a la comunitat educativa i/o de  tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en horari no lectiu    (preferentment, en tardes de dies d’obertura del centre, de 15.30 a 17.30), i/o la reparació econòmica dels danys materials causats. La realització d’aquestes tasques no es pot prolongar per un període superior a 30 dies lectius.

b) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementàries durant un període que no pot ser superior a noranta dies lectius o al que resti per a la finalització del corresponent curs acadèmic.

c) Canvi de grup o classe de l’alumne.

d) Suspensió del dret d’assistència al centre o a  determinades classes per un període que no pot ser  superior a vint dies lectius, sense que això comporti la pèrdua del dret a l’avaluació contínua, i sens perjudici de l’obligació que l’alumne o l’alumna realitzi determinats treballs acadèmics fora del centre. El tutor o tutora ha de lliurar a l’alumne o a l’alumna un pla de treball de les activitats que ha de realitzar i establirà les formes de seguiment i control durant els dies de no assistència al centre per tal de garantir el dret a l’avaluació contínua.

e) Inhabilitació per cursar estudis al centre per un període de noranta dies lectius o pel que resti per a la fi del corresponent curs acadèmic si el període és inferior.

f) Inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre en el que s’ha comès la falta.

Article 10: Responsabilitat penal

10.1.  La direcció del centre comunicarà al ministeri fiscal i a la direcció dels Serveis Territorials del Departament d’Educació i Universitats qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta punible per via civil o penal. Això no serà obstacle per a la continuació de la instrucció de l’expedient fins a la seva resolució i aplicació de la sanció que correspongui.

10.2.  Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat o penal dels menors, s’hagi obert el corresponent expedient a un o una menor per la seva presumpta participació en danys a les instal·lacions o al material del centre docent o per la sostracció d’aquest material, i el menor o la menor hagi manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, el director o la directora del centre o la persona membre del consell escolar que es designi, ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per escoltar la proposta de conciliació o de reparació del menor i avaluar-la.

Article 11: Inici de l’expedient

11.1.  Les conductes que s’enumeren a l’article 8  seran ordinàriament sancionades pel procediment  de la  instrucció d’un expedient.

11.2.  Correspon al director o a la directora del centre incoar, per pròpia iniciativa o a proposta de qualsevol membre de la comunitat escolar, els expedients a l’alumnat.

11.3.  L’inici de l’expedient s’ha d’acordar en el termini més breu possible, en qualsevol cas no superior a 10 dies des del coneixement dels fets.

11.4.  El director o la directora del centre ha de formular un escrit d’inici de l’expedient, el qual ha de contenir:

a) El nom i cognoms de l’alumne o de l’alumna.

b) Els fets imputats.

c) La data en la qual es van realitzar els fets.

d) El nomenament de la persona instructora i, si escau per la complexitat de l’expedient, d’un secretari o secretària. El secretari farà en tot cas d’ajudant de l’instructor i s’encarregarà de les tasques que aquest li encomani. El nomenament d’instructor o instructora recaurà en personal docent del centre o en un pare o una mare membre del consell escolar i el de secretari o secretària en professorat del centre.

L’instructor o instructora, secretari o secretària en els qual es doni alguna de les circumstàncies assenyalades per l’article 28 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, s’haurà d’abstenir d’intervenir en el procediment i ho haurà de comunicar al director o directora del centre, el qual resoldrà el que sigui procedent.

Article 12: Notificació

12.1.  La decisió d’inici de l’expedient s’ha de notificar a la persona instructora, a l’alumne o a l’alumna i, quan aquest siguin menors d’edat, als seus pares.

12.2.  L’alumne o l’alumna, i els seus pares, si aquest és menor d’edat, poden plantejar davant el director o la directora la recusació de la persona instructora nomenada, quan pugui inferir-se falta d’objectivitat en la instrucció de l’expedient, en els casos previstos en l’article anterior. Les resolucions negatives d’aquestes recusacions hauran de ser motivades.

12.3.  Només els qui tinguin la condició legal d’interessats en l’expedient tenen dret a conèixer el seu contingut i documents en qualsevol moment de la seva tramitació.

Article 13: Instrucció i proposta de resolució

13.1.  La persona instructora, un cop rebuda la notificació de nomenament, ha de practicar les actuacions que estimi pertinents per a l’aclariment dels fets esdevinguts així com la determinació de les persones responsables.

13.2.  Una vegada instruït l’expedient, la persona instructora ha de formular proposta de resolució la qual haurà de contenir:

a) Els fets imputats a l’expedient.

b) Les faltes que aquests fets poden constituir de les previstes a l’article 8.

c) La valoració de la responsabilitat de l’alumne o de l’alumna amb especificació, si escau, de les circumstàncies que poden intensificar o disminuir la gravetat de la seva actuació.

d) Les sancions aplicables d’entre les previstes a l’article 9.

e) L’especificació de la competència del director o directora per resoldre.

13.3. Prèviament a la redacció de la proposta de resolució s’ha de practicar, en el termini de 5 dies lectius, el tràmit de vista i audiència. En aquest termini l’expedient ha d’estar accessible per tal que l’alumne o l’alumna i els seus pares, si és menor d’edat, puguin presentar al·legacions així com aquells documents i justificacions que estimin pertinents. El termini per formular al·legacions és de 5 dies lectius més.

Article 14: Mesures provisionals i sancions cautelars  resoltes  amb caràcter definitiu

14.1.  Quan sigui necessari per garantir el normal desenvolupament de l’activitat del centre,  la direcció del centre  podrà adoptar la decisió d’aplicar alguna mesura provisional amb finalitats cautelars i educatives. Poden ser mesures provisionals el canvi provisional de grup, la suspensió provisional del dret d’assistir a determinades classes o activitats per un període de cinc dies o  del dret d’assistir al centre per un període d’entre tres i vint dies lectius. Cas que l’alumne o alumna sigui menor d’edat, aquestes mesures s’han de comunicar als seus pares per escrit, a través de carta lliurada al propi alumne amb acusament de rebut, carta certificada enviada per correu amb acusament de rebut o qualsevol altre mitjà escrit, a més de la comunicació oral i/o per telèfon o mitjans digitals. El director o la directora pot revocar, en qualsevol moment, les mesures provisionals adoptades. a petició de l’alumne o de l’alumna i prèvia constatació d’un canvi positiu en la seva actitud.

14.2.  Quan les mesures provisionals comportin la suspensió temporal d’assistència al centre, el tutor o tutora informarà  l’alumne de les activitats que ha de realitzar i establirà les formes de seguiment i control durant els dies de no assistència per tal de garantir el dret a l’avaluació contínua.

14.3. Quan la resolució de l’expedient comporti una sanció de privació temporal del dret d’assistir al centre, els dies de no assistència complerts en aplicació de la mesura cautelar es consideraran a compte de la sanció a complir.

Article 15: Resolució de l’expedient

15.1. Correspon a la direcció del centre  resoldre els expedients i imposar les sancions que correspongui. En el cas que la proposta de sanció sigui una de les contemplades als apartats e) o f) de l’article 9, caldrà també l’aprovació del consell escolar. La direcció del centre ha de comunicar per escrit als pares la decisió que adopti als efectes que aquests, si ho creuen convenient, puguin sol·licitar en un termini de tres dies la seva revisió per part del Consell Escolar, sens perjudici de la presentació dels recursos o reclamacions davant els Serveis Territorials de Tarragona.

15.2. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els menors d’edat, reconeixen la comissió dels fets i accepten la sanció  cautelar corresponent, la direcció pot deixar sense efectes la instrucció del corresponent expedient i elevar a definitiva la sanció cautelar.  Quedarà constància escrita  de l’acusament de rebuda de la comunicació de la sanció per part de l’alumne o dels seus pares o tutors en cas de ser menors d’edat  així com, en el seu cas, de l’elevació a definitiva de la sanció cautelar i de la paralització del procediment d’expedient.

15.3.  La resolució de l’expedient ha de contenir els fets que s’imputen a l’alumne o alumna, la seva tipificació en relació amb les conductes enumerades a l’article 8 d’aquest Decret i la sanció que s’imposa. Quan s’hagi sol·licitat la revisió per part del consell escolar, cal que la resolució esmenti si el consell escolar ha proposat mesures i si aquestes s’han tingut en compte a la resolució definitiva. Així mateix, s’ha de fer constar en la resolució el termini de què disposa l’alumne o alumna, o els seus pares en cas de minoria d’edat, per presentar reclamació o recurs i l’òrgan al qual s’ha d’adreçar.

15.4.  La resolució s’ha de dictar en un termini màxim de vint dies lectius des de la data d’inici de l’expedient i s’ha de notificar a l’alumne o alumna, i als seus pares, si és menor d’edat, en el termini màxim de 10 dies.  Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici, de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents

15.5. Contra les resolucions del director o de la directora del centre es pot interposar recurs d’alçada, en el termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la seva notificació, davant el director o la directora dels serveis territorialscorresponents, segons el que disposen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 16: Responsabilització per danys

L’alumnat que intencionadament o per negligència causi danys a les instal·lacions del centre educatiu o al seu material o el sostregui està obligat a reparar el dany, rescabalar econòmicament la pèrdua, pagar la reparació  o  restituir el que hagi sostret. En tot cas, la responsabilitat civil correspon als pares en els termes previstos a la legislació vigent.

Article 17: Prescripció

Les faltes tipificades a l’article 8 d’aquestes NOFC prescriuen pel transcurs d’un termini de noranta dies lectius comptats a partir de la seva comissió. Les sancions prescriuen en el termini de noranta dies des de la seva imposició.

TÍTOL II:  LA MEDIACIÓ ESCOLAR COM A PROCÉS EDUCATIU DE GESTIÓ DE CONFLICTES

Article 18: Definició

La mediació escolar és un mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, amb formació específica i imparcial, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori.

Article 19: Principis de la mediació escolar

La mediació escolar regulada en aquest títol es basa en els principis següents:

La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són lliures d’acollir-se o no a la mediació, i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés.

La imparcialitat de la persona mediadora que ha d’ajudar els participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relació directa amb els fets que han originat el conflicte.

La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no revelar a persones alienes la informació confidencial que obtinguin, llevat dels casos previstos a la normativa vigent.

El caràcter personal i intransferible, que suposa que qui pren part en el procés de mediació ha d’assistir personalment a les reunions de mediació, sense que es puguin valer de representants o intermediaris.

Article 20: Àmbit d’aplicació

20.1.  El procés de mediació pot utilitzar-se com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre alumnes, o entre alumnes i altres membres de la comunitat educativa encara que no estiguin tipificats com a conductes contràries o greument perjudicials per a la convivència en el centre.

20.2.  Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per conductes de l’alumnat contràries a les normes de convivència i en què l’afectat és un altre membre de la comunitat educativa. Pertoca a la comissió de convivència, amb el vistiplau de la direcció, recomanar i autoritzar el procés de mediació, sempre que les dues parts acceptin participar en aquest procés. Si el motiu del conflicte, a parer de la direcció,  és una de les conductes descrites a l’article 8, la direcció valorarà si és més adient un procés de mediació o la instrucció d’expedient d’acord amb el previst en el títol I d’aquestes NOFC.

20.3.  El centre pot oferir la mediació com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir.

Article 21: Inici de la mediació

El procés de mediació es pot iniciar a instància de qualsevol alumne o alumna, per tal d’aclarir la situació i evitar la possible intensificació del conflicte, o per oferiment del centre ( a través de la  tutoria de mediació, les tutories o l’equip directiu), un cop detectada una conducta contrària o greument perjudicial per a la convivència, i sempre  d’acord amb l’establert als articles 3, 8 i 20.

Si el procés s’inicia durant la tramitació d’un procediment sancionador, el centre ha de disposar de la confirmació expressa de tots els afectats, i, si és menor, dels seus pares, en un escrit dirigit al director o a la directora del centre on consti l’opció per la mediació i la voluntat de complir l’acord a què s’arribi.

En aquest cas, s’atura provisionalment el procediment sancionador i s’interrompen els terminis de prescripció previstos.

Article 22: Desenvolupament de la mediació

22.1.  Si la demanda sorgeix de l’alumne, el procés de mediació serà gestionat, a petició d’aquest, per persones de la comunitat educativa prèviament acreditades com a mediadors o mediadores.

Si el procés s’inicia per l’acceptació de l’oferiment de mediació fet pel centre, el director o la directora ha de proposar, en el termini màxim de dos dies hàbils, una persona mediadora, d’entre les que disposin de formació adequada per conduir el procés de mediació d’acord amb els principis establerts a l’article 19.

22.2.  La persona mediadora, després d’entrevistar-se amb l’alumne o l’alumna, s’ha de posar en contacte amb la persona perjudicada per exposar-li la manifestació favorable de l’alumne o de l’alumna de resoldre el conflicte per la via de la mediació i per escoltar la seva opinió pel que fa al cas.

22.3.  Si la persona perjudicada accepta participar en el procés de mediació, la persona mediadora ha de convocar una trobada de les persones implicades en el conflicte per concretar l’acord de mediació amb els pactes de conciliació i/o de reparació a què vulguin arribar.

Article 23: Finalització de la mediació

23.1.  Els acords presos en un procés de mediació s’han de recollir per escrit.

23.2. Si la solució acordada inclou pactes de conciliació, aquesta s’ha de dur a terme en el mateix acte. Només s’entén produïda la conciliació quan l’alumnat reconegui la seva conducta, es disculpi davant la persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes.

23.3. Si la solució acordada inclou pactes de reparació, s’ha d’especificar a quines accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es compromet l’alumnat i, si és menor, els seus pares i, en quin termini s’han de dur a terme. Només s’entén produïda la reparació quan es duguin a terme, de forma efectiva, les accions reparadores acordades. Aquestes accions poden ser la restitució del bé, la reparació econòmica del dany o la realització de prestacions voluntàries, en horari no lectiu, en benefici de la comunitat del centre.

23.4.  Si el procés de mediació es duu a terme un cop iniciat un procediment sancionador, produïda la conciliació i, si n’hi haguessin, complerts els pactes de reparació, la persona mediadora ho comunicarà al director o a la directora del centre perquè resti sense efecte la possible sanció acordada en virtut del títol I.

23.5.  Si el procés de mediació finalitza sense acord, o si s’incompleixen els pactes de reparació per causes imputables a l’alumne o l’alumna o als seus pares, la persona mediadora ho ha de comunicar al director o directora del centre per tal d’iniciar l’aplicació de mesures correctores o el procediment sancionador corresponent. Si el procés de mediació es duia a terme un cop iniciat un procediment sancionador, el director o la directora del centre ordenarà la continuació del procediment sancionador corresponent.

23.6.  Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la persona perjudicada no accepti la mediació, les disculpes de l’alumne o l’alumna o el compromís de reparació ofert, o quan el compromís de reparació acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de l’alumne o l’alumna, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstància que pot disminuir la gravetat de la seva actuació.

23.7.  La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació d’acord amb els principis establerts en aquest títol.

23.8.  El procés de mediació s’ha de resoldre en el termini màxim de quinze dies des de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars de Nadal i de Setmana Santa interrompen el còmput del termini.

TÍTOL III: INASISTÈNCIA COL•LECTIVA D’ALUMNAT    (“VAGUES D’ALUMNES” )

Preàmbul

L’institut és, bàsicament, un lloc d’estudi i d’aprenentatge d’unes matèries curriculars que el professorat planifica durant el curs escolar, per tal d’assolir els objectius del curs i d’etapa que permetin l’alumnat progressar adequadament al llarg de l’ESO, de la FP i/o del Batxillerat. Per tant, és evident que qualsevol reducció del calendari escolar previst inicialment, suposa una alteració de la programació de les diferents àrees, circumstància que, en darrer terme, a qui perjudica més és al mateix alumnat.

L’institut també ha de preparar l’alumnat perquè sàpiga desenvolupar-se de forma autònoma i conseqüent per a la vida. Per això, si la vaga és en la realitat quotidiana de qualsevol treballador/a un dret constitucional, també s’ha de contemplar com una manifestació de la llibertat d’expressió dels alumnes en la vida del centre. Ara bé, aquesta expressió lliure,  en el cas que ens ocupa, dibuixa un panorama complex ja que hi conflueixen diversos factors. D’una banda, es veu matisat pel fet inqüestionable que la gran  majoria d’alumnes són menors d’edat i que, per tant, estan sota la tutela dels pares, la qual cosa significa que aquests sempre tenen la responsabilitat final sobre la decisió que els fills/es facin o no facin la vaga i de les conseqüències que se’n poden derivar, ja que són els pares els que han de signar, si ho creuen adient, la preceptiva autorització. De l’altra existeix i cal garantir el respecte als drets de l’alumnat que vol assistir a classe. I, finalment, tota vaga comporta una fase prèvia de  preparació molt important (reunions de delegats/des, anàlisi i discussions dels punts reivindicatius a nivell de grups, informació als pares, recollida d’autoritzacions…) i una organització diferent de les activitats docents per part de l’equip directiu i del claustre, en funció de la incidència prevista, amb la lògica conveniència de disposar d’uns terminis mínims de temps si es volen realitzar totes aquestes tasques d’una forma efectiva.

Així, doncs, és evident que cal conjuminar tots els elements esmentats anteriorment, tan dispars, però presents en tota vaga que, en síntesi, són la possibilitat d’exercir-la, el dret d’assistència a classe dels que no la volen secundar, la necessitat de disposar de l’autorització dels pares, l’obligació d’aprofitar els dies lectius previstos al calendari escolar per poder assolir els objectius programats de cada matèria i, finalment, l’actuació responsable de l’alumnat, el qual a partir de l’anàlisi de les  raons d’un conflicte ha de ser capaç d’actuar coherentment, tot respectant democràticament els acords de la majoria, sense cap mena d’imposició ni coacció. En resum, és responsabilitat de tot el centre evitar que les vagues portades de forma irreflexiva es converteixin en dies addicionals de vacances camuflades.

En resum, en el cas de convocatòria de vaga cal tenir present:

1. La responsabilitat i la decisió últimes que l’alumne/a menor d’edat la faci o

no, és sempre dels pares.

2. La pèrdua de dies lectius perjudica sobretot l’alumnat.

3. Una convocatòria de vaga no implica necessàriament l’obligació d’haver-la

de fer; la vaga s’ha d’exercir amb responsabilitat tot valorant la força i el pes de les raons que l’originen.

4. L’Institut té una normativa que regula  les vagues de l’alumnat i que és d’obligat compliment per part de tothom.

El marc normatiu del Departament d’Ensenyament  no parla mai de “vagues d’alumnes”. El dret constitucional a la vaga està reconegut per als treballadors ( Reial Decret llei 17/1977), però no per als estudiants de cap tipus d’ensenyament.  En el seu lloc, el decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, parla de la “inassistència col•lectiva a classe”, i ho fa prescrivint el següent:

“Article 32. Decisions sobre l’assistència a classe

32.1  El consell escolar pot determinar que a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col•lectives adoptades per l’alumnat, en relació amb la seva assistència a classe, no tinguin la consideració de falta ni siguin objecte de sanció quan la decisió sigui resultat de l’exercici del dret de reunió, hagi estat prèviament comunicada pel consell de delegats i delegades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels seus pares.

32.2  En els ensenyaments post-obligatoris, els reglaments de règim interior han de regular les condicions en què no s’han de considerar falta ni ser objecte de sanció les decisions col•lectives de l’alumnat sobre la seva assistència a classe, quan siguin resultat de l’exercici del dret de reunió i el consell de delegats i delegades ho hagi comunicat prèviament a la direcció del centre.

32.3  Els centres han de garantir el dret de l’alumnat que no desitgi secundar les decisions sobre l’assistència a classe a romandre al centre degudament atès.”

I, més recentment, el decret 102/2010 d’autonomia de centres prescriu en l’article 24.2:

2. Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que preveu l’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col•lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta.

En virtut del que disposen els articles esmentats, pertoca al centre desenvolupar normativament les situacions d’inassistència col•lectiva a classe per part dels alumnes    (col•loquialment anomenades vagues). I en aquest sentit, s’estableix:

Article 24. Inici del procés d’autorització de vaga

Per tal que la petició formal de “vaga” d’alumnes  pugui ser presa en consideració per part de la direcció, aquesta s’ha de presentar  per escrit i signada per la majoria absoluta de delegats (o subdelegats en cas d’absència del delegat) dels grups classe. A aquest efecte, es té en compte la divisió dels grups-classe en cadascuna de les diverses etapes del centre: Batxillerat, Cicles Formatius i Segon cicle d’ESO. És a dir, una petició de vaga signada, per exemple, únicament  pels delegats de les classes de Batxillerat implicarà només als alumnes de Batxillerat i deixarà fora de la convocatòria als alumnes de les altres etapes educatives. En aquesta petició s’adjuntarà manifest o escrit de convocatòria de la vaga, relació d’entitats i/o sindicats convocants i altra informació  que els delegats considerin rellevant. La direcció podrà requerir més informació abans d’emetre la corresponent autorització o denegació. L’escrit haurà de presentar-se al registre del centre com a mínim vuit dies lectius abans del dia de vaga.  Aquest termini de vuit dies lectius d’antelació és el mínim imprescindible per garantir una adequada seqüenciació dels tràmits i passos a seguir:  realització d’assemblees de classe, tramesa i recollida d’autoritzacions paternes, etc…

Article 25. 1r i 2n cicle d’ESO

De tot aquest procés, se n’exclouen els grups-classe de 1r i 2n d’ESO, que  en cap cas poden presentar la petició ni fer vaga.

Article 26.  Procés d’autorització de vaga

26.1. La direcció podrà  autoritzar o denegar la petició, atenent a criteris objectius. Es valoraran, entre d’altres, criteris com l’acumulació de jornades de vaga en dates pròximes, la representativitat real de les entitats i sindicats convocants,  les  perspectives de seguiment  a l’entorn de la convocatòria de vaga, l’impacte de la jornada de vaga en el calendari escolar,  les repercussions i conseqüències de tot ordre de jornades de vaga anteriors, etc. La direcció informarà raonadament de l’autorització o denegació de la petició als sol•licitants en reunió convocada a tal efecte. La denegació de l’autorització comportarà, a tots els efectes, que es manté el calendari lectiu del centre amb normalitat.

26.2. En cas d’autorització, la direcció i el consell de delegats acordaran el calendari de reunions/assemblees de classe per tal que, en votació secreta i aixecant acta,  els  alumnes es manifestin sobre la convocatòria de vaga. Es prioritzarà que les assemblees, convocades i conduïdes pel delegat de classe, es facin en hora de tutoria o en hora de pati.

26.3. El consell de delegats recollirà les actes, farà el recompte global i lliurarà per escrit a la direcció el resultat final de les votacions. En cas que el sí a la vaga sigui majoritari en el total de l’alumnat convocat a votació, la vaga quedarà convocada. En cas contrari, la vaga es desconvoca.

26.4. Abans de la jornada de vaga, la direcció lliurarà als tutors el full d’autorització perquè  els alumnes menors d’edat el retornin degudament signat  pels pares.  Els alumnes que no presentin aquest full abans de la jornada de vaga incorreran , si fan vaga, en falta per absència injustificada, amb les conseqüències establertes en el Reglament de Règim Intern.

26.5. En tot cas es respectarà el dret dels alumnes que així ho vulguin a acudir a classe normalment durant la jornada de vaga. La direcció del centre dictarà les mesures organitzatives necessàries per garantir aquest dret.

TÍTOL IV:  CONTROL DE FALTES D’ASSISTÈNCIA I RETARDS

Article 27. Control de faltes d’assistència d’alumnes.

27.1 En cada classe el professor és el responsable de prendre nota de les faltes d’alumnes i deixar-ne constància a l’aplicació Quiró.L’absència a una hora de classe és un falta.

27.2. Queden excloses de la consideració de falta  les absències d’una classe perquè l’alumne està fent una excursió, sortida extraescolar, etc. programada pel centre   . El professor que organitza la sortida és el responsable de comunicar als professors afectats l’absència de l’alumne.

27.3.  També queden excloses de la consideració de falta  les inassistències col·lectives autoritzades.  El tutor farà  arribar als professors el llistat d’alumnes acollits a la inassistència autoritzada.

27.4. En la resta de casos, l’alumne haurà de justificar la falta mitjançant la presentació del corresponent comunicat escrit a l’agenda escolar, o en altre document normalitzat de centre,  a cada professor. El comunicat anirà signat pel pare, mare o tutor si l’alumne és menor d’edat.  Sempre que sigui possible, s’adjuntarà altra documentació: certificat del metge, citació de la instància oficial , etc. La justificació de la falta s’ha de fer dins els cinc primers dies lectius de reincorporació de l’alumne a l’activitat docent.

27.3. Quan el professor, davant la documentació aportada per l’alumne,  justifiqui la falta, així ho farà constar a l’aplicatiu Quiró, on quedarà registrada com a falta justificada.  La falta pot ser justificada pel professor afectat o pel tutor del grup classe.  El professorat pot no acceptar una justificació de falta, un cop escoltat l’alumne, atenent a criteris objectius i raonats de manca de fiabilitat.  L’alumne , davant la no acceptació de justificació de la falta , pot reclamar en primera instància davant el tutor i en última, davant l’equip directiu.

Article 28. Incidència de les faltes d’assistència en l’avaluació docent

Cada departament, en el marc de l’autonomia docent, estableix en les programacions de curs i de matèria el pes i la incidència que té en l’avaluació final l’acumulació de faltes.

Article 29. Sancions per acumulació de faltes d’assistència

29.1. L’acumulació de faltes d’assistència no justificades  pot provocar l’aplicació de mesures sancionadores.

Orientativament, la tipificació de les faltes d’assistència no justificades i la sanció corresponent és:

acumulació de fins a 3 faltes injustificades : falta lleu que comporta amonestació oral.

acumulació de 3 a 6 faltes injustificades: falta lleu que comporta amonestació escrita o qualsevol de les sancions tipificades a l’article 4.

acumulació de 7 a 12 faltes injustificades: falta greu que comporta sanció d’acord amb l’article 9. Amb caràcter general, s’aplicarà l’expulsió  de l’alumne per dos o tres dies lectius.

29.3. L’acumulació de faltes d’assistència per part de l’alumne serà objecte d’especial atenció per part de tutories, coordinacions d’etapa i equip directiu, i es buscaran totes les estratègies educatives per abordar el problema des de tots els punts de vista: comunicació escrita als pares de l’absentisme de l’alumne,  entrevista amb pares i alumne, aplicació de mesures  sancionadores com les apuntades al punt anterior, etc.

29.4. La persistència de l’absentisme , un cop aplicades tres cops mesures cautelars com les apuntades al punt 2.  pot provocar la instrucció d’expedient per falta molt greu amb la previsió de sancions contemplades als punts e) i f) de l’article 9.

29.5. En les reunions de pares, en les circulars, en els butlletins de notes, etc. es posarà especial cura a informar els pares que tota la informació sobre l’absentisme i les incidències escolars dels seus fill es poden consultar a l’aplicació Quiró.

Article 30: Retards

30.1. El deure d’assistència  de l’alumne també inclou el deure de la puntualitat. Pertoca al professor considerar quan l’alumne ha comès retard i quan aquest retard és justificat o no.

30.2 .El professor ha de consignar a l’aplicació Quiró tots els retards injustificats de l’alumne a la seva classe.

30.3. Semblantment a les faltes injustificades,  l’acumulació de retards esdevé falta lleu i falta greu en funció del nombre total. El criteri orientatiu és que dos retards equivalen a una falta injustificada.

30.4. D’acord amb la tipologia i classificació de faltes, en l’acumulació de retards s’aplicarà el criteri general de sancions previst en aquestes NOFC.

TÍTOL V:  ELS DELEGATS DE CLASSE

Article 31: El delegat i el subdelegat de classe

31.1. Cada grup d’alumnes del centre tindrà un delegat i un subdelegat per cada curs acadèmic.

31.2. L’elecció de delegats es realitzarà en els primers 30 dies lectius del curs, mitjançant sufragi directe i secret entre tots els alumnes de la classe. Tots els alumnes són electors i elegibles. El tutor aixecarà acta de la votació, de la qual lliurarà còpia al Cap d’Estudis. Una vegada feta la votació, qui obtingui la majoria dels vots tindrà dret a ser delegat i podrà renunciar a ser-ho si expressa al tutor les seves raons que ho justifiquin, En tal cas es procedirà a una segona votació fins que el càrrec sigui acceptat. El delegat serà substituït en cas d’absència i ajudat en tot cas pel subdelegat, que serà qui hagi quedat en segon lloc en la votació.

31.3. El delegat pot en qualsevol moment del mandat, presentar la dimissió irrevocable. En aquest cas, es convocaran noves eleccions fins a la resta de curs.

31.4. El delegat pot ser revocat del seu càrrec quan incompleixi greument les seves funcions. La renovació es pot donar en qualsevol moment del curs i sempre en votació secreta per majoria simple de la classe. En aquest cas es procedirà immediatament a nova elecció. La proposta de revocació pot ser feta per un mínim del 25% dels alumnes, pel tutor o per la Junta de delegats.

Article 32: Funcions del delegat

32. El delegat tindrà  les següents funcions:

Recollir queixes i propostes dels alumnes i fer de portaveu de la classe per transmetre-les a l’estament adequat  (Equip directiu, Consell Escolar, tutor, professors).

Tenir informat als alumnes de les decisions del Consell de delegats i del Consell Escolar.

Convocar a través dels representants del Consell Escolar, reunió de la Junta de delegats, quan ho cregui convenient.

Impulsar i coordinar les diferents activitats (visites, excursions, jornades culturals…..) perquè funcionin a nivell de la seva classe.

Ocupar-se del funcionament de la classe, estat del material, confecció de calendaris d’exàmens, etc.

Dirigir les assemblees de classe per debatre temes i qüestions plantejats pel consell de delegats o  pels propis alumnes.

Article 33: El consell de delegats

33.1. El Consell de delegats dels estudiants, o junta de delegats, serà format pels delegats elegits lliurement pels estudiants de cada classe i pels representants dels estudiants en el Consell Escolar del centre.

33.2. El consell de delegats es constituirà abans de transcorreguts 40 dies lectius de l’inici de curs. Es dotarà d’una estructura organitzativa que garanteixi el seu funcionament democràtic i eficaç, i lliurarà còpia escrita de la seva acta de constitució al Cap d’Estudis. A les reunions del Consell de delegats, que podran ser convocades pels propis delegats o també a instàncies de l’equip directiu, podrà assistir algun representant de l’equip directiu si aquest i la junta així ho acorden.

33.3. El Consell de delegats tindrà les següents funcions:

Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del Consell Escolar del centre, als quals faran arribar la problemàtica específica de cadascun dels cursos i classes que representen.

Elaborar informes per al Consell Escolar del centre, bé a iniciativa pròpia o bé a requeriment d’aquest òrgan col·legiat.

Debatre els temes que figurin en l’ordre del dia de les reunions del Consell Escolar i donar-li difusió per a ser tractats en els diferents cursos.

Donar difusió a l’alumnat dels diferents acords del Consell Escolar.

Informar de les activitats a tots el alumnes del centre.

Participar en l’organització, difusió i planificació de les activitats culturals i lúdico-esportives no reglades del centre: jornades culturals, viatges d’estudis, Sant Jordi…

33.4. Els membres del Consell de delegats no podran ser sancionats per l’exercici, en les condicions establertes reglamentàriament, d’aquelles funcions que aquest Reglament de Règim Interior els atribueixen com a pròpies.

33.5. Els alumnes dels centre tenen dret a ser informats pels membres del Consell de delegats i pels representants de les associacions d’alumnes, tant sobre les qüestions pròpies del seu centre, com sobre aquelles que afectin altres centres docents.

Aprovat  per unanimitat en sessió del consell escolar de centre de 8 de febrer de 2012