El Pere Vilalta Valentí ha mort als 53 anys a Berga.
El dimecres 16 de novembre es faran els funerals a les 16 hores a l’església parroquial de Berga.
Ha estat durant 29 anys a l’Institut Guillem de Berguedà com a professor de llengua i literatura castellana.
Estimat Pere, Hola Pere Pere!
Ahir era un dia trist: a fora un cel gris de plom, una pluja persistent i a estones un aire que tallava… com si tot sabés de la nostra pena. I dins nostre un pensament. Enmig del soroll, ahir més somort, dels passadissos i les aules, de lhora del pati, de tantes paraules…un silenci. Calladament érem amb tu, Pere, al teu costat.
LInstitut està trist. Calladament també, them enyorat aquests dos anys, sempre amb lesperança de tornar-te a veure entre nosaltres. Them imaginat a la teva cadira, amb el teu cigarret a la mà, amb el somriure que ens regalava la teva bonhomia i que no vas perdre mai. Hem trobat a faltar les teves paraules, amables, sàvies, serenes…
Les teves paraules, Pere, la teva veu que ha donat veu als poetes que recitaves amb tant damor. Només així es fan viure les paraules i és així que has sabut fer estimar el que estimaves: els teus poetes, les seves imatges, el seu esperit. Has fets sentir a tants joves lemoció per la poesia perquè la teva veu ha estat el camí generós que ha fet que els mots fossin plens de vida.
Et recordem en tantes converses que tu animaves, en aquells dinars al Núria que formaven part del teu ritual de la setmana, en tants àpats compartits…
Timaginem, Pere, també en els teus silencis, quan ens miraves tot picant lullet i ens feies un somriure murri…o en les teves estones de solitud en algun racó dun bosquet berguedà o prop de Santa Maria dAvià que tant tagradava.
I la teva nostàlgia per les coses, a vegades petits objectes que per a tu tenien tants records: les teves llibretetes de notes daquells alumnes bons i no tants bons, els teus bolígrafs (només podien ser aquells , eh Pere?) i el teu sis-cents, que ja se sabia de memòria el camí cap a classe.
I en lenyor pel nostre centre (sobretot quan venia lestiu…), lInstitut que has estimat com a casa i on vas trobar la Joana amb la qual heu format una família.
Per tot el que ens has donat, gràcies Pere. Siguis on siguis, entre nosaltres hi seràs sempre. El teu record i el teu esperit viuran en silenci dins nostre.
A tots els teus familiars, el nostre condol més sincer. A la Joana, per la fermesa amb què ha viscut uns temps tan dolorosos. A la teva germana Carme, que ha sabut tirar endavant amb energia i enteresa, malgrat les dificultats. Al teu germà Ton que va ser un dels fundadors del seminari de català de lInstitut. Al teu pare Josep, que ha afrontat amb valor la mort dun fill i a qui agraïm la presència dels seus tres fills com a professors del nostre centre. A la Laura i lAlbert que sabran mantenir viu el record del seu pare. A tots, una abraçada immensa. Ens teniu al vostre costat ara i sempre.
DE TOTS ELS TEUS AMICS DE LINSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ
Berga, 16 de novembre de 2005
