Dima: Què et va animar a fer-te director de l’Institut?
Marcel: L’equip directiu anterior em va animar a fer-ho. A més, jo portava molts anys treballant al Dalí i em va motivar tenir la possibilitat de dirigir-lo i fer propostes de millora.
Maria: Si no fossis professor que t’agradaria ser?
Marcel:Si no hagués estat professor m’hauria agradat ser bomber. És una professió que sempre m’ha agradat, de fet hi vaig treballar en diferents períodes. També hauria gaudit molt dedicant-me a l’esport.
Mar: Per què t’agrada còrrer?
Marcel: Per diversos motius: Per una qüestió de salut, perquè és una manera de treure’m l’estrés i també és una manera de viatjar i conèixer ciutats. A més, comparteixo amb un grup d’amics aquesta afició i tenim reptes comuns.
Alexia: Com creus que serà l’Institut d’aquí a 10 anys?
Marcel:A mi m’agradaria que fos un institut que treballés per projectes, més dinàmic i amb espais compartits.
Óscar: Tu treballes al Prat, com veus la nostra ciutat?
Marcel:Jo sóc de Cornellà i no coneixia el Prat abans de venir aquí. És una ciutat molt gran, amb molts espais naturals i molts serveis. El centre del poble és molt maco. Es nota que la gent que hi viu és feliç i viu molt còmoda.
I fins aquí la nostra entrevista…
