Ahir l’Estat Espanyol va tornar a atacar el poble català. Va segrestar en Jordi Sànchez, president de l’ANC, i en Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. Van ser empresonats de forma cautelar per un suposat delicte de sedició. Els dos estan investigats per les protestes pacífiques que van tenir lloc el 20 de setembre davant del Departament d’Economia contra les detencions de la Guàrdia Civil pels preparatius del referèndum d’autodeterminació.
Aquesta repressió ve precedida d’una altra i una altra i una altra, tantes que en perdem ja el compte. Nosaltres, el poble català, hem ofert la possibilitat de diàleg i conciliació reiteradament, fins i tot després de la brutalitat de l’1 d’octubre. Lamentablement la seva resposta ha estat a la talla del govern del que són fills, el franquisme, creant a ple segle XXI presos polítics.
Demano que recapitulem per tal d’intentar trobar el sentit a quelcom tan absurd.
Empresonen a dues persones per haver “incentivat” o haver col·laborat amb l’organització de manifestacions -fet que és un dret fonamental- en contra d’una repressió que no s’ajusta en absolut a la declaració dels drets fonamentals, declaració que Espanya va signar.
No és quelcom actual aquesta repressió però si el caire absolutista, centralista i feixista que ha pres. Han retornat a les polítiques del règim militar establert el 39 i estan sortint impunes! Com és possible que en una societat que es considera democràtica es vulnerin els drets de manera directa de TRES o més milions de persones que tan sols demanen decidir. Sí és un problema de país però sobretot és un problema de govern perquè vivim ara immersos en una constant i reiterada manipulació mediàtica i social per tal de garantir el correcte enriquiment dels més ben posicionats: de Rajoy, de Sáenz de Santamaría, de Rivera, entre d’altres. Persones que no són dignes ni de ser esmentades perquè, jurant protegir la dignitat de les persones, afirmant la seva voluntat d’escoltar i protegir el poble, el manipulin, per una part, i el bombardegin socialment amb un sentit hipotètic de la justícia i proporcionalitat per l’altra.
Quin és el territori més proper actualment que exerceix polítiques de repressió desmesurades? Quin és el govern que gosa desobeir tot un poble?
Vivim aquell moment en el que obres els ulls i veus una difusa imatge del feixisme a la porta de la teva casa, una imatge que hauria d’haver mort fa molt i que, en realitat, rondava dissimuladament pels nostres voltants amb una màscara de democràcia.
L’Estat Espanyol ens vol fer por i ens vol allunyar dels carrers, però la nostra resposta ha de ser clara: hem de seguir en mobilització permanent.
Volem destacar la importància dels Comitès de Defensa del Referèndum, que des del primer moment estan enfortint l’organització popular i que són la clau que ens conduirà a la victòria. Ara més que mai hem d’estar tot el poble unit i organitzat pels pròxims atacs de l’estat.
Per acabar volem dirigir-nos al govern català, el qual té segrestats els resultats del referèndum:
L’1 d’octubre vam defensar amb el nostres cossos els col·legis electorals, per garantir el vot de tot el poble català, ho vam fer davant d’una brutalitat desproporcionada i inhumana. Alguna persona, fins i tot, va estar a punt de deixar-hi la vida, però res ens va fer retrocedir. Els resultats van ser clars, i la declaració d’independència és indiscutible.
Per això demanem al president Puigdemont que declari la independència ja, i que busqui després aquest diàleg, el qual som conscients, que és necessari.
Els estudiants estem disposades a defensar la voluntat del poble per tots el mitjans!
Redacció: Alumnes de 2n de Barxillerat
Fotografia: Rosa Guillamon
