Història de l’escola i del Dr. Estalella

 

Història de l’escola 

L’escola està situada al centre de Vilafranca, en un espai on hi abans hi havia un convent de monges (al pati es poden trobar restes del cementiri) i un descampat que s’utilitzava per aparcar els carros.

Inicialment l’edifici estava dividit  en dues ales: l’Escola dels Nens (C/ Carme) i l’Escola de les Nenes (C/ Font). Els mestres i les mestres els anomenaven Don i Doña i es parlava sempre en castellà. Hi havia dues portes i els infants no coincidien mai (ni al pati, que es feia en torns separats).

L’educació ha sofert molts canvis: abans tot es feia a les classes, no es feien racons, ni tallers, ni psicomotricitat… La cuina i el menjador estaven a la planta semisubterrània i es van haver de canviar per exigències de la seguretat.

El pati era petit, el mateix que tenim ara, però la diferència important és que els nens i nenes, quan s’acabava l’escola, es podien quedar a jugar al carrer perquè no passaven cotxes i no havien de fer activitats extraescolars.

Ara tenim una escola amb més de 450 nens i nenes. Necessitem espais diversos perquè fem tallers, racons, agrupaments flexibles, moltes reunions i entrevistes de mestres, pares i mares i entitats i organismes que intervenen a l’escola.

Durant molts anys vam compartir aules i dependències de l’escola, quan nosaltres acabàvem les classes, amb l’Escola d’Adults i els Cursos de Català per a Adults, per la qual cosa l’edifici se’ns feia petit en tots els sentits.

Al curs 1991-92, l’escola va estar quatre mesos tancada perquè es va detectar aluminosi i s’hi van haver de realitzar obres molt importants. Vam continuar treballant repartits per tot Vilafranca, en vuit espais diferents. L’impacte, les característiques i les conseqüències d’aquest trasbals van ser notoris, però tot plegat es va saldar d’una manera molt satisfactòria.

A més a més de l’Estalella, que és la més vella (1956), a Vilafranca hi ha cinc escoles públiques més, i totes tenen noms persones que han destacat per estimar Vilafranca i estudiar coses relacionades amb ella, com per exemple la vinya i el vi.

Josep Estalella i Graells

(Vilafranca del Penedès, 1879 – Barcelona 1938)

Doctor en Ciències Físiques i Enginyer Industrial, fou sobretot un gran pedagog i dedicà pràcticament tota la seva vida a la docència. El 1932 començà les classes a l’institut Escola de Barcelona, del qual fou director fins al dia de la seva mort. Destacaven en el seu ideari pedagògic l’educació integral, la creació d’un ambient “com el de casa”, la utilització del català i la coeducació.

La frase “quan facis alguna cosa, fes-la com si en allò t’hi anés la vida”, se l’aplicava contínuament.

Josep Estalella i Graells va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1879. Vivia molt a prop de l’Escola Estalella, al número 17 del carrer dels ferrers, però no va ser mestre d’aquesta escola. Tot i que segur que n’estaria molt content de saber que a l’Escola celebrem la Festa Major de l’Estalella i que tenim una aula de ciències molt xula i molts altres grans projectes com Ràdio Estalella.

Com sabeu, ell va escriure els rodolins de l’auca de la Festa Major de Vilafranca i li va demanar a en Pau Boada, quan era un nen, que li fes els dibuixos. De gran, en Pau Boada en va fer la versió que tenim en gran penjada a l’escola.

El Dr. Estalella i Graells era físic i químic i va investigar sobre els raigs X. Però a ell li agradava molt fer de mestre i va treballar a Madrid i a Tarragona i, durant la República Catalana, va fer de director a L’Institut Escola de Barcelona.

Allà va ensenyar als altres mestres a com educar els alumnes. Era un mestre molt innovador i creia que calia tocar, veure, experimentar i sortir de les quatre parets de l’aula sempre que fos possible. L’alumne havia de ser el protagonista del seu aprenentatge i havia d’estar a l’escola amb un entorn que fos “com a casa”.

L’any 1918 va publicar per primera vegada el llibre “Ciència recreativa”, un llibre molt interessant per aprendre jugant i experimentant.

Sabeu que ell va ser un dels impulsors del museu del vi o del Vinseum? Segur que també estaria content de saber que l’escola Estalella ara és escola amiga del Vinseum.

Dèia frases com:

“Aprendre costa, però feliç aquell que pot anar aprenent tota la vida i a més prendre-s’ho com un joc.” Dr. Estalella (1879-1938)

La frase “quan facis alguna cosa, fes-la com si en allò t’hi anés la vida”, se l’aplicava contínuament.

I també en deia una que tenim escrita aquí a la font del pati:

“M’he proposat de fer homes bons, si a més són forts, millor, i si a més resulten savis, millor encara.” Nosaltres cantem aquesta frase en l’himne de la nostra escola.”

El seu programa pedagògic encara no ha caducat, el seu projecte de renovació pedagògica hagués pogut canviar l’educació d’un país, però per desgràcia va arribar la guerra civil, que va acabar no només amb l’Institut Escola, sinó també amb la salut i la vida del Dr. Estalella, que va morir el 20 d’abril de 1938, aquest abril farà 79 anys.

Després, el Franquisme es va encarregar d’esborrar qualsevol rastre d’aquest model educatiu. Ara ens toca recuperar les seves idees i fer-les ben vives.

                                                                                               

AUCA DE LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Rodolins del Dr. Josep Estalella Graells (1928)

Dibuixos –ninots, que en deien aleshores– de Pau Boada (1947, any en què es va publicar l’auca)

20170320123843777_0001

 

1- Cada any se’n parla, tantost

es comença al mes d’agost.

2- Comprar un gall a ningú reca,

s’ha de pensar en la teca.

3- A tot arreu fan dissabte

i un dia passa la Capta.

4- Un mossèn i tres senyors

són els administradors.

5- Per l’almoina, molta o poca,

donen l’estampa barroca.

6- Marxa al pas una tartana

darrera la caravana.

7- Algun dia a la novena

l’església queda ben plena.

8- Preludi del que s’atança

l’orgue insinua una dansa.

9- Aparieu-vos brivalls

que han de fer el pregó dels balls.

10- Hi haurà pels petits dansaires

panderos i figuetaires.

11- Pels pastors els pastorets,

pels boters els cercolets.

12- Hi haurà capgrossos pels nanos

i gitanes pels gitanos.

13-Pels antics era una ganga

poder tenir moixiganga.

14- Les dotze del vint-i-nou

tot el poble va enrenou.

15- Traques, repics i arribada

de la colla contractada.

16- Els bastons vénen del Noia

i al pal porten una toia.

17- El drac fa molta feresa

quan surt amb la boca encesa.

18- L’àliga dansa marxant

endarrere i endavant.

19- Balls de diables n’hi ha dos:

els d’aquí i els de l’Arboç.

20- Diuen uns versos seguits

que acaben amb pets i crits.

21- Què me’n dieu dels gegants?

Que ballen millor que abans.

22- Els castell de foc és bo.

Cada coet es porta el tro.

23- Quan l’última roda es cala

s’encenen focs de bengala.

24- L’endemà, de bon matí,

hi ha gralles i tamborí.

25- L’alcalde i el seu seguici

se’n van mudats cap a ofici.

26- Un predicador de fora

fa un sermó que dura una hora.

27- Al davant de ca la Vila

cada ball balla i desfila.

28-Des d’on es veu millor boi

és dels balcons de Cal Moi.

29- Els Xiquets pugen castells

fins més amunt dels penells.

30- Les gralles diuen: Xiquet,

aguanta, que no està fet!

31- Al fi és dalt l’enxaneta

i alçant la mà, fa l’aleta.

32- Quina olor que s’ha sentit!

No és pólvora: és el rostit.

33- Les noies ballen ufanes,

i si hi ha cobla, les sardanes.

34- Repics i esclats de morters:

Sant Fèlix va pels carrers.

35- Els millors de lo millor,

veure entrar la processó.

36- Perquè ho vegi més bé encara,

posen Sant Fèlix de cara.

37- Música, cants, campanades,

coets, atxes, morterades…

38-Timbals, gralles, foc i fum,

bombardes i esclats de llum.

39- Quan entra l’Ajuntament

el temple està resplendent.

40- A la cripta, ben guardades,

hi ha les relíquies sagrades.

41- També hi guarden cosa bona

L’enterrament d’En Llimona.

42- Hi ha funcions de teatre

Que s’acaben a les quatre.

43- Tenim ofici altra volta?

Pels morts, acaba amb absolta.

44-Alguns anys, després del típic,

se celebra concurs hípic.

45- Es fa alguna expocisió

de quadres que Déu ni do.

46-Quan els trons són acabats,

donen balls les societats.

47- Ve a lluir-hi ben mudada

gent de tota la contrada.

48-El dos s’acaben els balls

i comencen els badalls.

LLIBRE DE CIÈNCIA RECREATIVA

“Enigmes i problemes, observacions y experiments,

treballs d’habilitat i paciència”

 

L’any 1918 el Dr. Estalella va publicar per primera vegada el llibre “Ciència recreativa”. Un llibre molt interessant, pràctic i divertit. Aquest llibre el va dedicar especialment a joves com vosaltres que teniu ganes d’estudiar i d’entendre el que passa al vostre voltant.

Es tracta d’un llibre magníficament il·lustrat amb 882 gravats i  991 actividats de ciència recreativa, plenes de frivolitats, experiments vistosos, curiositats, paradoxes, entreteniments, tastets científics, jocs de màgia, papiroflèxia, ombres xineses… i que la majoria de las quals es poden realitzar amb materials molt sencills.

És un llibre que convida a aprendre jugant. I és que el joc pel Doctor Estalella era molt important: “Aprendre costa, però feliç aquell que pot anar aprenent tota la vida i a més prendre-s’ho com un joc.”

Aquí teniu líndex del llibre i més avall podreu clicar a la imatge i investigar i fer experiments i jocs de ciència. Que en gaudiu molt!

Contingut:
1. Enigmes i problemes
1.1. Qüestiones d’Aritmètica
1.2. Qüestions geomètriques
1.3. Qüestiones varies
2. Observacions i experiments
2.1. Física
2.1.1. Mecènica y gravetat
2.1.2. El so
2.1.3. La llum
2.1.4. La calor
2.1.5. Fenèmens capilars
2.1.6. Magnetismo y electricitat
2.2. Química
2.3. Qüestions de geografia i història natural
3. Treballs d’habilitat i paciència
3.1. Dibuixos, fotografíes i reproducciones anàlogues
3.2. Construccions de papel
3.3. Al campo