Història

Josep Estalella i Graells

(Vilafranca del Penedès, 1879 – Barcelona 1938)

Doctor en Ciències Físiques i Enginyer Industrial, fou sobretot un gran pedagog i dedicà pràcticament tota la seva vida a la docència. El 1932 començà les classes a l’institut Escola de Barcelona, del qual fou director fins al dia de la seva mort. Destacaven en el seu ideari pedagògic l’educació integral, la creació d’un ambient “com el de casa”, la utilització del català i la coeducació.

La frase “quan facis alguna cosa, fes-la com si en allò t’hi anés la vida”, se l’aplicava contínuament.

                                                                                               

Història de l’escola 

L’escola està situada al centre de Vilafranca, en un espai on hi abans hi havia un convent de monges (al pati es poden trobar restes del cementiri) i un descampat que s’utilitzava per aparcar els carros.

Inicialment l’edifici estava dividit  en dues ales: l’Escola dels Nens (C/ Carme) i l’Escola de les Nenes (C/ Font). Els mestres i les mestres els anomenaven Don i Doña i es parlava sempre en castellà. Hi havia dues portes i els infants no coincidien mai (ni al pati, que es feia en torns separats).

L’educació ha sofert molts canvis: abans tot es feia a les classes, no es feien racons, ni tallers, ni psicomotricitat… La cuina i el menjador estaven a la planta semisubterrània i es van haver de canviar per exigències de la seguretat.

El pati era petit, el mateix que tenim ara, però la diferència important és que els nens i nenes, quan s’acabava l’escola, es podien quedar a jugar al carrer perquè no passaven cotxes i no havien de fer activitats extraescolars.

Ara tenim una escola amb més de 450 nens i nenes. Necessitem espais diversos perquè fem tallers, racons, agrupaments flexibles, moltes reunions i entrevistes de mestres, pares i mares i entitats i organismes que intervenen a l’escola.

Durant molts anys vam compartir aules i dependències de l’escola, quan nosaltres acabàvem les classes, amb l’Escola d’Adults i els Cursos de Català per a Adults, per la qual cosa l’edifici se’ns feia petit en tots els sentits.

Al curs 1991-92, l’escola va estar quatre mesos tancada perquè es va detectar aluminosi i s’hi van haver de realitzar obres molt importants. Vam continuar treballant repartits per tot Vilafranca, en vuit espais diferents. L’impacte, les característiques i les conseqüències d’aquest trasbals van ser notoris, però tot plegat es va saldar d’una manera molt satisfactòria.

A més a més de l’Estalella, que és la més vella (1956), a Vilafranca hi ha cinc escoles públiques més, i totes tenen noms persones que han destacat per estimar Vilafranca i estudiar coses relacionades amb ella, com per exemple la vinya i el vi.

El Dr. Estalella i Graells va escriure una auca de la Festa Major de Vilafranca. Aquí podem llegir uns quants dels seus rodolins:

AUCA DE LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Rodolins del Dr. Josep Estalella Graells (1928)

Dibuixos –ninots, que en deien aleshores– de Pau Boada (1947, any en què es va publicar l’auca).

20170320123843777_0001

 

1- Cada any se’n parla, tantost

es comença al mes d’agost.

2- Comprar un gall a ningú reca,

s’ha de pensar en la teca.

3- A tot arreu fan dissabte

i un dia passa la Capta.

4- Un mossèn i tres senyors

són els administradors.

5- Per l’almoina, molta o poca,

donen l’estampa barroca.

6- Marxa al pas una tartana

darrera la caravana.

7- Algun dia a la novena

l’església queda ben plena.

8- Preludi del que s’atança

l’orgue insinua una dansa.

9- Aparieu-vos brivalls

que han de fer el pregó dels balls.

10- Hi haurà pels petits dansaires

panderos i figuetaires.

11- Pels pastors els pastorets,

pels boters els cercolets.

12- Hi haurà capgrossos pels nanos

i gitanes pels gitanos.

13-Pels antics era una ganga

poder tenir moixiganga.

14- Les dotze del vint-i-nou

tot el poble va enrenou.

15- Traques, repics i arribada

de la colla contractada.

16- Els bastons vénen del Noia

i al pal porten una toia.

17- El drac fa molta feresa

quan surt amb la boca encesa.

18- L’àliga dansa marxant

endarrere i endavant.

19- Balls de diables n’hi ha dos:

els d’aquí i els de l’Arboç.

20- Diuen uns versos seguits

que acaben amb pets i crits.

21- Què me’n dieu dels gegants?

Que ballen millor que abans.

22- Els castell de foc és bo.

Cada coet es porta el tro.

23- Quan l’última roda es cala

s’encenen focs de bengala.

24- L’endemà, de bon matí,

hi ha gralles i tamborí.

25- L’alcalde i el seu seguici

se’n van mudats cap a ofici.

26- Un predicador de fora

fa un sermó que dura una hora.

27- Al davant de ca la Vila

cada ball balla i desfila.

28-Des d’on es veu millor boi

és dels balcons de Cal Moi.

29- Els Xiquets pugen castells

fins més amunt dels penells.

30- Les gralles diuen: Xiquet,

aguanta, que no està fet!

31- Al fi és dalt l’enxaneta

i alçant la mà, fa l’aleta.

32- Quina olor que s’ha sentit!

No és pólvora: és el rostit.

33- Les noies ballen ufanes,

i si hi ha cobla, les sardanes.

34- Repics i esclats de morters:

Sant Fèlix va pels carrers.

35- Els millors de lo millor,

veure entrar la processó.

36- Perquè ho vegi més bé encara,

posen Sant Fèlix de cara.

37- Música, cants, campanades,

coets, atxes, morterades…

38-Timbals, gralles, foc i fum,

bombardes i esclats de llum.

39- Quan entra l’Ajuntament

el temple està resplendent.

40- A la cripta, ben guardades,

hi ha les relíquies sagrades.

41- També hi guarden cosa bona

L’enterrament d’En Llimona.

42- Hi ha funcions de teatre

Que s’acaben a les quatre.

43- Tenim ofici altra volta?

Pels morts, acaba amb absolta.

44-Alguns anys, després del típic,

se celebra concurs hípic.

45- Es fa alguna expocisió

de quadres que Déu ni do.

46-Quan els trons són acabats,

donen balls les societats.

47- Ve a lluir-hi ben mudada

gent de tota la contrada.

48-El dos s’acaben els balls

i comencen els badalls.