Aquí teniu el testament d’en Carnestoltes:
Bona tarda o no tan bona per mi,
segur que si llegiu això és que ha arribat la meva fi,
ara les obres han acabat i tantes llaminadures a mi m’han matat,
per això aquest testament us animarà
fins que jo no pugui tornar.
Pels de P3 que són els nous
una visita guiada pel Camp Nou
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de P4 que els hi agrada tant la nata
Un pastís ple de xocolata
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de P5 que són tan petits
molts regals per abans d’anar a dormir.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de primer que els agrada tant llegir
molts llibres per escollir.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de segon que han anat a la piscina
una caixa plena de joguines
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de tercer que fan el Quatre cordes molt bé
un concert per tot l’estranger
Pobrede mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de quart que estudien l’aparell respiratori
un passeig dalt d’un poni
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Els de cinquè que estan fent la cooperativa
Un Iphone X sense pagar IVA
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de sisè que són tan aventurers
més vacances per estar la mar de bé.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels mestres d’Educació Física que no descansen ni un dia
un mes de festa i alegria.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Per en Xavier que toca tan bé
Una guitarra i un viatge a l’estranger.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
I per les d’Anglès que el agrada dir Hello!
Un ordinador d’última generació.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pel Joan que per nosaltres és tan especial
molts dies de festa i sense treball.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Per la Graciela que és tan bona administrativa
Una casa amb quatre piscines.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Per les d’Educació Especial que ens ajuden tant
Tot un dia a Marineland.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Per l’equip directiu que sempre estan liats
una setmana de relax
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
I per les vetlladores que són tan treballadores
els hi deixo un passeig per l’Amazones.
Pobre de mi… qui m’ho havia de dir…
Pels de menjador i extraescolars que són tan bons ajudants
un balneari amb tot el que vulguin pagat.
I si algú se m’ha oblidat,
li demano que em disculpi, que amb tanta xerinola i tan menjar,
tot se’m comença a oblidar.
El teló s’ha tancat i la meva vida s’ha acabat,
he deixat aquest testament per alegrar molt a aquesta gent.
