El projecte Qui és la metgessa del bosc? de les escoles rurals del Solsonès en l’etapa de l’educació infantil neix a partir del diàleg de les mestres sobre la importància del lloc on estan ubicades i la riquesa del seu entorn com a font d’aprenentatge. Aquest títol fa referència metafòrica a la saviesa i el poder més natural d’un espai que traspua aire, terra, aigua i foc…”la saviesa que es genera en relació amb la natura”. El bosc, com un “espai del caminar”, “un espai infinit” on poder buscar i orientar-se; un espai ple de sub-espais.

El punt de partida per a totes les escoles va ser la trobada amb la Carme Colilles, que pertany al grup de remeieres de Llobera, experta en el tema de les herbes. Unes quantes nocions bàsiques i un munt de possibilitats. A partir d’aquí cada escola ha anat dissenyant la seva pròpia trajectòria junt amb els infants i els seu entorn més concret. Volem compartir aquí algunes d’aquestes propostes que ens han fet sentir una mica més respectuosos i coneixedors d’aquest món exterior alhora que ens ha fet més conscient del nostre cos, al que hem de cuidar i estimar.

Les passejades ens han fet descobrir les propietats d’algunes de les herbes remeieres i aromàtiques més comuns de la Comarca: el fonoll, la farigola, el romaní, el timó, la calèndula, el llorer, l’espígol, la marialluïsa,… Alhora, ens han permès despertar allò que ja sabem o que hem aprés en altres llocs i d’altres persones (àvies, mares, tiets,…) integrant de manera sentida i viscuda vells i nous aprenentatges.

Quan una mestra diu que li ha picat una ortiga, corrent el Marc li explica que “la meva mare diu que quan t’ordigues s’ha de posar una barreja de plantes i s’ha de fregar una estona perquè pari de picar”… “El Ramon té una bosseta d’herbes a l’escola perquè fa bona olor. Podem  fer les nostres amb les aromàtiques que trobem!”. “Doncs per la tos va molt bé el xarop de violetes” i sortim a buscar-les.

Mentre, en una altra escola estan fent uns xarops diferents, un per a la tos productiva i els refredats, i un altre pel mal de coll i l’afonia. Els bafs de llorer també ens ajuden a respirar millor. Un infant s’ha fet una rascada a la pell, ens posem a buscar remeis per internet i trobem… un bàlsam de calèndula, i de seguida identifiquem aquesta flor perquè la tenim a la voreta de l’escola .

”I si convidem als grans a tastar la infusió de marialluïsa?”

D’altres escoles han confeccionat la seva pròpia “farmaciola natural” on posar el macerat de calèndula, el de timó, la tintura de romaní, sabons d’aloe vera i oli pel mal de cap.

Quina millor manera d’anar gaudint d’aquells productes que van més destinats a la cura d’un mateix i dels altres (sense la necessitat de tenir cap mal) que plantejar una sessió amb una infusió de camamilla, bafs d’eucaliptus, massatges amb oli de romaní i banys de sal i bombes aromàtiques per relaxar els peus.

Aquesta aventura ens ha portat a conèixer una mica més el nostre entorn més proper i a practicar una disciplina ancestral que precisa d’un acurat rigor pel que fa al tema de les receptes, les quantitats exactes, els temps d’espera (”40 dies a sol i serena”…), els pots i materials oportuns per conservar convenientment cada preparat i la claredat en les etiquetes, entre altres.

Buscant qui era la metgessa del bosc ens hem anat trobant a nosaltres mateixos en diàleg constant amb la natura que ens envolta, l’anem coneixent i l’anem estimant.

Si cliqueu sobre la imatge podreu veure com ha estat la nostra experiència.