Núria Florensa, la Greta Thunberg de Solsona, a les escoles de la ZER-Solsonès

La Núria és tranquil·la, pacient i amb una capacitat comunicativa digna de qualsevol professional que treballés a qualsevol mitjà audiovisual.

Ens ha anat visitant, una per una, a les set escoles de la ZER. Durant les seves visites ens ha anat explicant com se li va començar a remoure per dins la preocupació per vetllar per un món més respectuós amb el medi ambient. Va començar fent vaga cada divendres a la tarda quan anava a l’escola primària –va arribar un moment que em va semblar molt més important lluitar per la conscienciació social per la cura del medi ambient que la pròpia escola, perquè sense terra ja no existiria res, ni tan sols l’escola- ens va transmetre. La seva capacitat reflexiva ja la va portar, des de molt petita, a plantejar-se prioritats i a pensar què és el que realment importa.

Més endavant, va començar a explicar i compartir tot el que ella havia canviat després de les seves recerques i investigacions a la resta dels infants de diferents escoles.

Poc a poc, mentre ens anava compartint experiències, ens va, també, donar bons consells: com podem fer per calentar-nos a casa amb energies renovables?; en quin tipus d’establiments podem comprar que siguin respectuosos amb el medi ambient?; per què no ens parem a reflexionar sobre les marques que comprem?; com és que no agafem molt més la bicicleta si sabem que no contamina?

Ha sigut una col·laboració estel·lar per al nostre projecte de ZER: Recuperem la terra, el qual portem a terme des de les set escoles pertanyents a la ZER – Solsonès. Només li podem donar les gràcies per donar-nos la seva veu de l’experiència, de l’expertesa i d’haver tingut una mirada de confiança sobre nosaltres, els infants: si no cregués que vosaltres no canviaríeu el món, no estaria aquí. Estic perquè sé que el canviareu…, ens va afirmar.

Gràcies, Núria! Esperant a que tornis un altre dia.

ENS SUMEM A LA SETMANA PEL CLIMA

Aquesta darrera setmana s’ha celebrat la setmana pel medi arreu del món. Una setmana reivindicativa per conscienciar-nos entre tots  que cal preservar el nostre planeta de manera emergent si volem que aquest sigui un planeta sa. Som molt conscients que cal una millor utilització dels recursos que ens ofereix i cal vetllar pel respecte dels ecosistemes que el formen. Cal que entre tots, societats, governs, comunitats, etc. comencem a canviar els nostres hàbits, les polítiques, els nostres actes, els nostres valors,… La situació no pot esperar. 

  Per aquests motius ens hem sumat a les iniciatives mundials pel clima, realitzant una petita acció cada dia de la setmana. 

Dilluns: vam fer un minut de silenci a l’escola. 

Dimarts: vam portar una samarreta verda. 

Dimecres: vam veure una pel·lícula sobre el medi ambient. 

Dijous: vam elaborar pancartes amb missatges importants per millorar el medi. 

Divendres: vam fer una petita manifestació a l’escola per sumar-nos a la vaga general pel clima. 

Aquestes accions, també ens han servit per donar el tret de sortida a un dels projectes que durem a terme aquest curs. Projecte que enfilarem per prendre més consciència del medi ambient i emprendre mesures de millora i canvi a l’escola, a casa i reivindicar on calgui accions més globals. 

Esperem que des de casa us sumeu al projecte SALVEM EL PLANETA! 

Mercat solidari

https://photos.app.goo.gl/qmHfKmpAW6YMtmTx8
Avui els nens i nenes de l’escola de Lladurs han estat capaços de muntar i dirigir el seu propi mercat solidari.
Al llarg del curs, i a partir dels diferents projectes i àrees de treball, s’han elaborat diferents productes, jocs i estris artesanals. Tot això s’ha anat guardant amb la finalitat de col·laborar per una bona causa: la lluita contra el càncer infantil.
S’ha aprofitat el divendres de mercat a Solsona per tal que els propis alumnes poguessin oferir als vianants els diferents productes. Val a dir que ha estat un autèntic èxit i abans del migdia s’havien exhaurit tots els productes.
Dilluns tocarà fer recompte dels diners recaptats i es farà l’ingrés a la unitat de lluita contra el càncer infantil de l’hospital de sant Joan de Déu.
El mateix dilluns publicarem en aquest bloc la quantitat recaptada i la destinació final de la nostra petita aportació.
Volem agrair a tots els vianants que s’han adherit a la nostra causa, la seva inestimable col·laboració.
L’equip de mestres vol felicitar els i les alumnes per la seva exemplar actuació i comportament durant el mercat solidari. Avui ens hem fet tots i totes un xic més grans!

La metgessa del bosc

El projecte Qui és la metgessa del bosc? de les escoles rurals del Solsonès en l’etapa de l’educació infantil neix a partir del diàleg de les mestres sobre la importància del lloc on estan ubicades i la riquesa del seu entorn com a font d’aprenentatge. Aquest títol fa referència metafòrica a la saviesa i el poder més natural d’un espai que traspua aire, terra, aigua i foc…”la saviesa que es genera en relació amb la natura”. El bosc, com un “espai del caminar”, “un espai infinit” on poder buscar i orientar-se; un espai ple de sub-espais.

El punt de partida per a totes les escoles va ser la trobada amb la Carme Colilles, que pertany al grup de remeieres de Llobera, experta en el tema de les herbes. Unes quantes nocions bàsiques i un munt de possibilitats. A partir d’aquí cada escola ha anat dissenyant la seva pròpia trajectòria junt amb els infants i els seu entorn més concret. Volem compartir aquí algunes d’aquestes propostes que ens han fet sentir una mica més respectuosos i coneixedors d’aquest món exterior alhora que ens ha fet més conscient del nostre cos, al que hem de cuidar i estimar.

Les passejades ens han fet descobrir les propietats d’algunes de les herbes remeieres i aromàtiques més comuns de la Comarca: el fonoll, la farigola, el romaní, el timó, la calèndula, el llorer, l’espígol, la marialluïsa,… Alhora, ens han permès despertar allò que ja sabem o que hem aprés en altres llocs i d’altres persones (àvies, mares, tiets,…) integrant de manera sentida i viscuda vells i nous aprenentatges.

Quan una mestra diu que li ha picat una ortiga, corrent el Marc li explica que “la meva mare diu que quan t’ordigues s’ha de posar una barreja de plantes i s’ha de fregar una estona perquè pari de picar”“El Ramon té una bosseta d’herbes a l’escola perquè fa bona olor. Podem  fer les nostres amb les aromàtiques que trobem!”.Doncs per la tos va molt bé el xarop de violetes” i sortim a buscar-les.

Mentre, en una altra escola estan fent uns xarops diferents, un per a la tos productiva i els refredats, i un altre pel mal de coll i l’afonia. Els bafs de llorer també ens ajuden a respirar millor. Un infant s’ha fet una rascada a la pell, ens posem a buscar remeis per internet i trobem… un bàlsam de calèndula, i de seguida identifiquem aquesta flor perquè la tenim a la voreta de l’escola .

”I si convidem als grans a tastar la infusió de marialluïsa?”

D’altres escoles han confeccionat la seva pròpia “farmaciola natural” on posar el macerat de calèndula, el de timó, la tintura de romaní, sabons d’aloe vera i oli pel mal de cap.

Quina millor manera d’anar gaudint d’aquells productes que van més destinats a la cura d’un mateix i dels altres (sense la necessitat de tenir cap mal) que plantejar una sessió amb una infusió de camamilla, bafs d’eucaliptus, massatges amb oli de romaní i banys de sal i bombes aromàtiques per relaxar els peus.

Aquesta aventura ens ha portat a conèixer una mica més el nostre entorn més proper i a practicar una disciplina ancestral que precisa d’un acurat rigor pel que fa al tema de les receptes, les quantitats exactes, els temps d’espera (”40 dies a sol i serena”…), els pots i materials oportuns per conservar convenientment cada preparat i la claredat en les etiquetes, entre altres.

Buscant qui era la metgessa del bosc ens hem anat trobant a nosaltres mateixos en diàleg constant amb la natura que ens envolta, l’anem coneixent i l’anem estimant.

 

 

 

Si cliqueu sobre la imatge podreu veure com ha estat la nostra experiència.

CREIXEMENT PERSONAL A TRAVÉS DE LES EMOCIONS

Les emocions van canviar el cervell dels mamífers fa cosa de 200 milions d’anys . Tot just 140 milions d’anys després,  el cervell dels primats va desenvolupar el neocòrtex, l’escorça cerebral moderna , això és el control i la raó. Totes dues raó i emoció formen part de la ment humana i són el motor del nostre comportament. Intel·ligència emocional és la capacitat de gestionar aquestes emocions utilitzant la raó. No podem deixar d’educar  un aspecte tan important de la nostra essència com a espècie. Això ens fa diferents, especials i ens omple d’una gran responsabilitat envers els nostres iguals i tot allò que ens envolta.

Amb la intenció d’educar la nostra intel·ligència emocional  hem engegat aquest curs un treball sistemàtic, curós i respectuós  de les emocions . Els nostres alumnes s’entrenaran per tal d’adquirir habilitats pràctiques sobre l’autoconsciència, l’autoregulació la motivació l’empatia i les destreses socials . Vídeos, contes, diaris d’emocions, mímica, teatre, assemblees, dinàmiques de grup,…formen part del catàleg d’activitats pensades per animar-los a fer créixer i madurar  aquesta intel·ligència. Llegir més»

L’ESCOLA DE LLADURS, A PEL vídeoMAT 2019

Un any més els nens i nenes més grans de l’escola participen al concurs del vídeoMAT. El vídeoMAT és un projecte en el qual els i les alumnes creen vídeos on es responen preguntes que posen de manifest les aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn. Aquest any la gran sorpresa és que no només els grans presenten el seu projecte sinó que els més petits de la tribu de Lladurs, també hi participen!

El repte dels més grans parteix de la pregunta: quin és l’embalatge més eficient? La seva investigació ha estat encaminada a la realització d’un treball globalitzat dels aprenentatges ja que gràcies a cercar la resposta dins les matemàtiques, també ens ajuda a conèixer com el disseny és important per dir si és bonic o no un embalatge segons la seva forma geomètrica.
Conèixer la superfície per treballar valors com el respecte cap al medi ambient i gastar el mínim de cartró possible i el volum per saber quin és més fàcil de transportar ha estat una feina molt interessant i satisfactòria.

Els més petits, a partir del conte de la caputxeta, han volgut demostrar que la línia recta és sempre el camí més curt. El treball per arribar a aquesta conclusió ha consistit en traçar diferents camins i mesurar-los. A partir d’aquesta investigació, han descobert que la velocitat i el temps també són factors a tenir en compte.

A continuació us deixem l’enllaç de com ha quedat recollit el nostre projecte i el qual presentem a concurs.

Per tal que el treball dels nens i nenes sigui reconegut ens cal una mica d’ajuda, si considereu que mereixen ser guanyadors dels premis del públic, voteu-los! La Votació del públic s’obre el dijous 4 d’abril de 2019 a les 11:00 h i es tanca el divendres 3 de maig de 2019 a les 11:00 h.

UN DIA A CARDONA: ENTRE LA SAL I EL CASTELL

El passat 30 de gener, als alumnes i mestres de la ZER El Solsonès ens esperava un dia intens i ple d’experiències noves a la vila de Cardona.Tots els infants, des dels més petits de tres anys fins als que ja comencen a tenir un peu fora de d’escola, ens vam  encaminar de bon matí cap a Cardona.
Durant el dia tindríem d’ocasió de pujar al castell, de baixar a la Vall Salina o d’entrar a la muntanya de sal, acompanyats dels guies més eixerits i entusiastes que podíem tenir.
Un cel blau amb Sol i unes ganes de conèixer, aprendre i viure tot el què ens proposaven, va fer que aquest dia anés rodat! Els grups de petits, mitjans i grans de la ZER anàvem visitant i coneixent paratges, històries i curiositats, amb diferents temàtiques i en diferents indrets de Cardona.
A dalt al Castell ens vam apropar a la vida de la gent de l’època revestits de personatges com el vescomte Bremon o l’Abat Oliva; vam saber que el castell és allà i no en un altre indret degut a existència de la muntanya de Sal; vam conèixer la torre de la Minyona i la seva llegenda, que de tan ben explicada
quasi semblava que la podíem viure i tot això mentre en recorríem la muralla, el pati, la col·legiata o la torre. Llegir més»

L’ENTORN DE LES NOSTRES ESCOLES, TOT UN PROJECTE!

La nostra comarca ens permet gaudir d’un entorn ple de natura, de vida intensa i engrescadora.I en aquest entorn,estan ubicades les escoles de la Zona Escolar Rural, la nostra ZER. En ell aconseguim experiències d’observació, d’experimentació, de contacte, per tal d’afavorir la comprensió del món que ens envolta.

És en aquest context on hem iniciat un nou projecte, que vol convertir l’entorn proper a l’escola i a la ZER,en una aula exterior, un espai de coneixement i aprenentatge, com a recurs integrat en les activitats escolars. Així vinculem el que és més familiar per l’alumnat amb l’activitat diària de l’escola.

A l’escola aprofitem una amplia i important mostra de recursos, en relació a tots els àmbits d’aprenentatge: hort escolar,jardí de plantes aromàtiques i medicinals, el relleu, la hidrografia,la botànica, l’economia, els elements històrics i monumentals, el reciclatge, la reutilització, etc. Els recursos didàctics que ens ofereix la nostra comarca.

Aquests recursos ens ofereix una gran oportunitat educativa, amb activitats que treball en els hàbits, els valors, la cooperació i autonomia personal, les competències bàsiques i les capacitats de manera transversal des de l’Educació Ambiental.

A més a més, partim de la pràctica i de la vivència que permeten als alumnes fer aprenentatges als espais exteriors, en contacte amb la natura i a l’aire lliure, afavorim el desenvolupament integral i el benestar personal de l’alumnat.

És una eina pedagògica que ens permet treballar des de l’Educació Infantil fins a Primària. És un projecte amb el que la nostra ZER  mostra el seu arrelament al territori i el seu compromís amb ell, dues de les raons de ser de la mateixa ZER.

 

L’ESCOLA DE LLOBERA VIATJA A MÈXIC

ELS “MUERTITOS” ARRIBEN A LLOBERA

Durant el mes de novembre d’aquest curs, a l’escola de Llobera hem celebrat la festa dels “muertitos”, que és una festa que es celebra a Mèxic.

Vam celebrar aquesta festa perquè a l’escola estem fent la volta al món i un dels llocs per conèixer ha estat Mèxic. També ens ho van proposar per treballar el tema de “la mort” des d’una mirada diferent de la que tenim aquí.

Tot va començar una tarda que la Marta ens va explicar com era aquesta celebració, per què la feien i ho va fer amb un munt d’objectes mexicans i vestida una mica mexicana, es va posar un “huipil”. També ens van ensenyar unes fotografies de “catrines” que són les calaveres elegants vestides com si fossin dames. L’Ana ens va preparar crispetes per mirar un curtmetratge d’uns esquelets. Llegir més»

APADRINAMENT

La ZER inicia un nou projecte d’apadrinament entre alumnes sota el nom de “Vincles”.

L’agrupació de les set escoles a la ZER no és només simbòlica, sinó que sempre ha vetllat per la existència d’un lligam directe entre l’alumnat de les diverses escoles rurals a partir de les sortides. Sota aquesta idea fa molts anys va néixer l’apadrinament, una experiència cooperativa que es realitza en parelles, on els nens i les nenes més grans fan de padrins dels infants més petits.  L’apadrinament vol establir lligams afectius entre infants de diferents edats i generar una experiència positiva i plaent. El fet de ser padrí representa que la persona adquireix el compromís de vetllar pel seu fillol. I el fillol respecta i aprèn del seu padrí, se sent protegit i acompanyat.

Aquest curs s’ha apostat per augmentar la cohesió de grup, establir relacions solidàries entre alumnes i afavorir valors com ara la responsabilitat i el respecte mutu. És per aquest motiu que s’ha volgut ampliar aquesta experiència i al llarg del curs escolar, sota el títol de “Vincles”, es durà a terme un projecte que contempla diverses activitats entre l’alumnat de les diferents escoles. Cada infant recollirà en el seu diari personal de “Vincles de la ZER” les vivències de cada curs escolar com a fillol o padrí. Un record que s’endurà un cop marxi de la seva petita escola i deixi aquesta gran família que és la ZER.

Qui és qui? Primera activitat del projecte “Vincles”.
Trobada de padrins i fillols a la Castanyada.