La Meritxell Lorca ens narra a viva veu, en forma de flashback, les seves sensacions d’inquietud i inseguretat viscudes a l’Esplugua de Francoli, un poble petit de tan sols 4000 habitants, durant la seva adolescència.
Patia des de ben petita una de les malalties minoritàries: anava perdent la vista a poc a poc. Un matí, en llevar-se, es va adonar que les figures dels pares i el germà, desdibuixades, s’havien convertit, només, en ombres, no els tornaria a veure mai més.
Però la Meritxell tenia l’esperança i la voluntat de tornar a néixer. Sí! Tornaria a néixer. Es va convertir en campiona a nivell nacional, no només de ball sinó també d’atletisme i fins i tot d’esquí. Com es possible que una noia invident pugui esquiar? Que li movia a ballar? No només el coratge sinó també les ganes de viure i de sentirse ben viva: aquestes foren les armes per ser com es: una noia invident valenta i voluntariosa, amb una energia extraordinàriament prodigiosa.
Christina Lledó
